Aín

De Viquipèdia

Aín és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Socioeconomia 5 Composició política 6 Monuments 6.1 Monuments reliiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada a 495 m sobre el nivell del mar i envoltada d'una imponent massa vegetal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell mig de la Serra d'Espadà, a la vessant septentrional, prop del pic Espadà (1.039 m). Amb una orografia molt pronunciada, manté un clima templat, tot i que durant els mesos de desembre i gener s'assolixen temperatures prou baixes.

[edita] Història

El topònim de la població ve de l'àrab, i significa "indret d'aigües". D'origen musulmà, fou conquerida el 1239 per Jaume I, qui mantingué la població musulmana sota la jurisdicció del cadí d'Eslida, com consta en la seua carta pobla del 1242. Després de pertànyer a la baronia de Xèrica (fins 1369) i al ducat de Sogorb, el segle XVI passà a ser propietat de la Corona. El 1526, els moriscos d'Aín se sumaren a la sublevació de la serra d'Espadà, que fou sufocada per les tropes de Gaspar de Montsoriu. L'ocupació d'Aín i Artesa (llogaret d'Onda) va impedir, donada la seua situació estratègica, que s'estengués la revolta. El 1609, en conèixer-se el decret d'expulsió, els moriscos d'Aín es refugiaren de nou a la serra d'Espadà.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
129	134	131	130	155	167	156	153	149	145

[edita] Socioeconomia

Una economía que es basa fonamentalment en l'agricultura, amb el conreu del ametller, oliveres i fruiters, com la poma i la cirera. Aín s'activa en estiu amb l'arribada de nombrosos estiuejants.

[edita] Composició política

Les eleccions de maig del 2003 donaren com a vencedor al PSPV en % (2 regidors), però una colaició de govern entre el PSI-CV (partit socialista independent de la Comunitat Valenciana, també 2 regidors) i el PP (1), donà l'alcaldia al PSI, que substituí així l'anterior alcalde, el professor Vicent Franch, que s'havia presentat en les eleccions municipals del 99 en les llistes del BNV.

A les darreres eleccions (2007), el PSPV va conseguir la majoria absoluta a la corporació municipal (3 regidors) amb el 41'51 % dels vots, i el PP va contabilitzar el 36'80 % dels vots, aconseguint els restants dos regidors. ni el BNV ni el PSI-CV es presentaren a les eleccions.

[edita] Monuments

[edita] Monuments reliiosos

• Església de Sant Miquel. Del segle XVII.

Es troba presidint el petit monticle sobre el qual s'assenta la població. L'edifici posseïx una torre de cadirat i és d'una única nau amb columnes d'estil corinti. D'entre el seu patrimoni cap destacar un llenç de Sant Ambròs del segle XIX. Possible mesquita àrab, a la seva al voltant es van anar formant els carrers de la població.

• Ermita del Crist del Calvari. Del segle XVII.

Envoltat d'un important bosc de sureres i amb un paisatge envejable, aquesta senzilla ermita alberga en el seu interior la imatge del Crist, al com es dediquen les principals festes de la localitat.

La petita capella, a la qual s'accedeix a través d'un passadís de xiprers, es troba envoltada per un petit mur emblanquinat albergant en el seu interior un atri amb tres arquejades del com es desenvolupen les estacions del via-crucis.

[edita] Monuments civils

• Castell. Del segle XIII.

Apareix a la part alta d'una muntanya, custodiat per pins eminents d'entre els quals sobresurt la torre de l'homenatge entre les restes que encara es conserven, encara que el seu estat és bastant ruïnós. D'origen àrab va ser conquistat per les tropes cristianes als musulmans en l'any 1238.

• Torre de l'Homenatge

L'anomenada Torre Àrab d'Aín, torre de l'homenatge, es troba en les proximitats de les restes de l'antic castell. Es tractava d'una torre circular que hagué de formar part del sistema de vigilància i defensa del castell principal. El seu estat actual és de ruïna.

• Casc antic.

L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldilles circumdants de la Penya Pastor, ha configurat la seva peculiaritat i identitat urbanística que encara conserva el recolliment, senzillesa i intimitat de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascendència morisca, on sol i ombres juguen sobre l'emblanquinat de les cases.

• Safareig i Molí.

El safareig (llavador) ha estat restaurat recentment per l'Ajuntament d'Aín. En el seu entorn pròxim es pot gaudir de les vistes sobre l'horta que oferix el mirador recentment habilitat sobre el salt de l'aigua de les restes d'un antic molí fariner propietat del Duc de Medinaceli. Safareig i molí, estan funcionalment units pel curs d'aigua que discorre per la sèquia principal.

• Nevera. Del segle XIX.

El dipòsit es troba en l'entrada d'un petit barranc. La nevera és de planta circular, amb un diàmetre de 8 metres, la profunditat màxima actual és de 6 metres amb una capacitat teòrica de 300 m³. Els murs intervenen més d'un metre d'ample. No presenten restes d'escala d'obra. El dipòsit aquesta molt tapat pel despreniment de les parets i la vegetació.

[edita] Llocs d'interés

• Font de Sant Ambròs. Es troba en un petit bosc de vells i alts oms, que contrasta amb el dens verdor del teló de fons que els pins i sureres li confereixen. Al final del bosc d'oms, un ample arc alberga en el seu interior la font que raja de la mateixa vessant de la muntanya als peus d'un petit retaule de ceràmica que reproduïx la imatge del sant que dóna nom a la mateixa.

• Barranc d'Almansor i la Font Calenta. Encara que l'origen del nom del barranc no està clar, sembla ser que es remunta al Cabdill Carbau, un moro d'Algar que en 1525 va liderar la revolta dels moriscs de la Serra d'Espadà, els quals li van posar el nom de Zelim Almansor. Aquest bell barranc destaca per la rica vegetació de ribera que ho embolica, caracteritzant-se per tupides formacions de sureres.

• Surera Monumental. Es tracta d'un arbre de port majestuós envellit i de gran importància botànica i ecològica. Compta amb uns 500 anys, una altura de 18 metres, diàmetre de copa de 18 metres i perímetre de 1.30 a 5.50 metres.

• Serra d'Espadà. Parc Natural.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el dissabte més pròxim al 17 de gener. És típic la benedicció dels animals, els bunyols amb figues i la foguera popular a la plaça.

• Festes del Crist del Calvari. Se celebren entre el 15 i el 18 d'agost.

• Mercat a l'Antiga. Se celebra el primer cap de setmana d'agost. Es tracta d'una exposició, venda i degustació de tota classe de productes naturals, artesanals i tradicionals de la serra.

• Festes Patronals. En honor de Sant Ambròs (7 de desembre). Els actes festius i els menjars de germanor congregen a tots els veïns del poble al voltant d'una gran foguera que s'encén en la plaça al llarg dels dos o tres dies que duren les festes.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aín

• Pàgina personal de Paco Gonzàlez
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Baixa
Aín | l'Alcúdia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betxí | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uixó | Vila-real | la Vilavella | Xilxes