A??n

De Viquip??dia

A??n ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb l'Alc??dia de Veo, Eslida, Assu??var i Almed??xer.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Socioeconomia 5 Composici?? pol??tica 6 Monuments 6.1 Monuments reliiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'inter??s 8 Festes i celebracions 9 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Situada a 495 m sobre el nivell del mar i envoltada d'una imponent massa vegetal, formada principalment per pins i sureres. A??n es troba al bell mig de la Serra d'Espad??, a la vessant septentrional, prop del pic Espad?? (1.039 m). Amb una orografia molt pronunciada, mant?? un clima templat, tot i que durant els mesos de desembre i gener s'assolixen temperatures prou baixes.

[edita] Hist??ria

El top??nim de la poblaci?? ve de l'??rab, i significa "indret d'aig??es". D'origen musulm??, fou conquerida el 1239 per Jaume I, qui mantingu?? la poblaci?? musulmana sota la jurisdicci?? del cad?? d'Eslida, com consta en la seua carta pobla del 1242. Despr??s de pert??nyer a la baronia de X??rica (fins 1369) i al ducat de Sogorb, el segle XVI pass?? a ser propietat de la Corona. El 1526, els moriscos d'A??n se sumaren a la sublevaci?? de la serra d'Espad??, que fou sufocada per les tropes de Gaspar de Montsoriu. L'ocupaci?? d'A??n i Artesa (llogaret d'Onda) va impedir, donada la seua situaci?? estrat??gica, que s'estengu??s la revolta. El 1609, en con??ixer-se el decret d'expulsi??, els moriscos d'A??n es refugiaren de nou a la serra d'Espad??.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
129	134	131	130	155	167	156	153	149	145

[edita] Socioeconomia

Una econom??a que es basa fonamentalment en l'agricultura, amb el conreu del ametller, oliveres i fruiters, com la poma i la cirera. A??n s'activa en estiu amb l'arribada de nombrosos estiuejants.

[edita] Composici?? pol??tica

Les eleccions de maig del 2003 donaren com a vencedor al PSPV en % (2 regidors), per?? una colaici?? de govern entre el PSI-CV (partit socialista independent de la Comunitat Valenciana, tamb?? 2 regidors) i el PP (1), don?? l'alcaldia al PSI, que substitu?? aix?? l'anterior alcalde, el professor Vicent Franch, que s'havia presentat en les eleccions municipals del 99 en les llistes del BNV.

A les darreres eleccions (2007), el PSPV va conseguir la majoria absoluta a la corporaci?? municipal (3 regidors) amb el 41'51 % dels vots, i el PP va contabilitzar el 36'80 % dels vots, aconseguint els restants dos regidors. ni el BNV ni el PSI-CV es presentaren a les eleccions.

[edita] Monuments

[edita] Monuments reliiosos

• Esgl??sia de Sant Miquel. Del segle XVII.

Es troba presidint el petit monticle sobre el qual s'assenta la poblaci??. L'edifici posse??x una torre de cadirat i ??s d'una ??nica nau amb columnes d'estil corinti. D'entre el seu patrimoni cap destacar un llen?? de Sant Ambr??s del segle XIX. Possible mesquita ??rab, a la seva al voltant es van anar formant els carrers de la poblaci??.

• Ermita del Crist del Calvari. Del segle XVII.

Envoltat d'un important bosc de sureres i amb un paisatge envejable, aquesta senzilla ermita alberga en el seu interior la imatge del Crist, al com es dediquen les principals festes de la localitat.

La petita capella, a la qual s'accedeix a trav??s d'un passad??s de xiprers, es troba envoltada per un petit mur emblanquinat albergant en el seu interior un atri amb tres arquejades del com es desenvolupen les estacions del via-crucis.

[edita] Monuments civils

• Castell. Del segle XIII.

Apareix a la part alta d'una muntanya, custodiat per pins eminents d'entre els quals sobresurt la torre de l'homenatge entre les restes que encara es conserven, encara que el seu estat ??s bastant ru??n??s. D'origen ??rab va ser conquistat per les tropes cristianes als musulmans en l'any 1238.

• Torre de l'Homenatge

L'anomenada Torre ??rab d'A??n, torre de l'homenatge, es troba en les proximitats de les restes de l'antic castell. Es tractava d'una torre circular que hagu?? de formar part del sistema de vigil??ncia i defensa del castell principal. El seu estat actual ??s de ru??na.

• Casc antic.

L'accidentat relleu del seu empla??ament, desplegat sobre les faldilles circumdants de la Penya Pastor, ha configurat la seva peculiaritat i identitat urban??stica que encara conserva el recolliment, senzillesa i intimitat de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascend??ncia morisca, on sol i ombres juguen sobre l'emblanquinat de les cases.

• Safareig i Mol??.

El safareig (llavador) ha estat restaurat recentment per l'Ajuntament d'A??n. En el seu entorn pr??xim es pot gaudir de les vistes sobre l'horta que oferix el mirador recentment habilitat sobre el salt de l'aigua de les restes d'un antic mol?? fariner propietat del Duc de Medinaceli. Safareig i mol??, estan funcionalment units pel curs d'aigua que discorre per la s??quia principal.

• Nevera. Del segle XIX.

El dip??sit es troba en l'entrada d'un petit barranc. La nevera ??s de planta circular, amb un di??metre de 8 metres, la profunditat m??xima actual ??s de 6 metres amb una capacitat te??rica de 300 m??. Els murs intervenen m??s d'un metre d'ample. No presenten restes d'escala d'obra. El dip??sit aquesta molt tapat pel despreniment de les parets i la vegetaci??.

[edita] Llocs d'inter??s

• Font de Sant Ambr??s. Es troba en un petit bosc de vells i alts oms, que contrasta amb el dens verdor del tel?? de fons que els pins i sureres li confereixen. Al final del bosc d'oms, un ample arc alberga en el seu interior la font que raja de la mateixa vessant de la muntanya als peus d'un petit retaule de cer??mica que reprodu??x la imatge del sant que d??na nom a la mateixa.

• Barranc d'Almansor i la Font Calenta. Encara que l'origen del nom del barranc no est?? clar, sembla ser que es remunta al Cabdill Carbau, un moro d'Algar que en 1525 va liderar la revolta dels moriscs de la Serra d'Espad??, els quals li van posar el nom de Zelim Almansor. Aquest bell barranc destaca per la rica vegetaci?? de ribera que ho embolica, caracteritzant-se per tupides formacions de sureres.

• Surera Monumental. Es tracta d'un arbre de port majestu??s envellit i de gran import??ncia bot??nica i ecol??gica. Compta amb uns 500 anys, una altura de 18 metres, di??metre de copa de 18 metres i per??metre de 1.30 a 5.50 metres.

• Serra d'Espad??. Parc Natural.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el dissabte m??s pr??xim al 17 de gener. ??s t??pic la benedicci?? dels animals, els bunyols amb figues i la foguera popular a la pla??a.

• Festes del Crist del Calvari. Se celebren entre el 15 i el 18 d'agost.

• Mercat a l'Antiga. Se celebra el primer cap de setmana d'agost. Es tracta d'una exposici??, venda i degustaci?? de tota classe de productes naturals, artesanals i tradicionals de la serra.

• Festes Patronals. En honor de Sant Ambr??s (7 de desembre). Els actes festius i els menjars de germanor congregen a tots els ve??ns del poble al voltant d'una gran foguera que s'enc??n en la pla??a al llarg dels dos o tres dies que duren les festes.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: A??n

• P??gina personal de Paco Gonz??lez
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Baixa
A??n | l'Alc??dia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betx?? | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uix?? | Vila-real | la Vilavella | Xilxes