Eslida

De Viquip??dia

Eslida ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Localitats lim??trofes 2 Demografia 3 Hist??ria 4 Monuments 5 Llocs d'inter??s 6 Festes 7 Gastronomia 8 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Es troba ubicada al centre de la Serra d'Espad??, en les proximitats del mont Espad?? amb 1.041 metres d'altura.

El poble es troba adossat al mont del Castell, situat al peu del Puntal de l'Aljub (mont m??s prominent amb els seus 948 m d'altitud).

La Serra d'Eslida, ramificaci?? amb nom propi de la Serra d'Espad??, est?? conformada per un arc de 180?? en direcci?? E-O amb altures que s'aproximen als 800 m. (com La Costera, Plana, la cadena de muntanyes des de Cocons fins al Puntal d'Artana, passant per les Masies i la Solana de la Mina) i barrancs que vessen les seues aig??es al riu Anna, que travessa el paisatge d'oeste a est.

La seua fascinant orografia, que compta amb frondosos boscs de pins i alzines sureres, est?? representada pels monts de La Costera, Tarragu??n, Puntal de l'Aljub, Fonillet, La Batalla, Cocons, Maset, Solana la Mina,...

S'accedeix a aquesta localitat des de Castell?? a trav??s de la CV-100, prenent despr??s la CV-10 i finalment la CV-223.

[edita] Localitats lim??trofes

A??n, L'Alc??dia de Veo, Artana, Fondeguilla, i X??var, totes elles a la prov??ncia de Castell??.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1998	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
866	866	861	866	848	846	842	846	823	813	775	766	769	764	767	796	828	861	863	892

[edita] Hist??ria

Les primeres not??cies de pobladors de la vall d'Eslida es tenen a partir de les restes d'ofrenes funer??ries trobades en la Cova de l'Oret, que pertanyen a l'Edat del bronze. Alguns historiadors la identifiquen amb l'Oleastrum que cita Estrab?? durant l'??poca romana.

Durant la dominaci?? musulmana formava part de la fillola de la Vall d'Uix?? i abast?? certa import??ncia: fou seu de l'alcaidat d'Eslida i arrib?? a tenir escola de l'Alcor??. Els musulmans hi introdu??ren l'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l'actual nucli de poblaci??, aixecaren el castell i l'aq??educte i deixaren la seua topon??mia en les alqueries escampades pel terme: Lauret, Benalbuig, Alfeig, etc.

En 1237 els cavallers del rei Jaume I conquistaren la vila per als cristians. El 29 de maig de 1242, Jaume I li atorg?? la primera Carta de Poblament, mitjan??ant la qual es respectaven els costums, religi??, lleis i propietats dels musulmans que l'habitaven. En 1255 sigu?? donada a Teresa Gil de Vidaure i en 1258 a Galceran de Montcada. El castell d'Eslida s'un?? a la revolta d'Al-Azraq de 1247 i el 19 de setembre de 1256 tingu?? lloc la batalla de la Serra d'Espad??. Durant la guerra de les Germanies, com que els musulmans prengueren part pels nobles, se'ls oblig?? a batejar-se per a incrementar amb ells el n??mero de las forces dels agermanats. Eslida particip?? activamente durant la sublevaci?? morisca de la Serra d'Espad?? de 1526.

En 1609, l'expulsi?? dels moriscos caus?? el seu total despoblament. En 1612 s'atorg?? una nova Carta Pobla mitjan??ant la qual es repobl?? la Baronia d'Eslida, que en 1633 pass?? a mans del duc de Medinaceli, que constru?? un forn, un hostal i v??ries alm??sseres en enfiteusis, donant nou esplendor a la vila. Alguns d'estos edificis encara es coneixen, com la casa del Duc, i el carrer del Porxet. Al llarg del segle XVIII creix la producci?? d'oli i morera i s'exploten les mines de cinabri de La Solana. En 1910 abast?? el m??xim de la seua poblaci?? amb 1.522 habitants. El segle XX ??s un segle de decad??ncia agr??cola i emigraci?? cap a nuclis industrials.

[edita] Monuments

• Castell d'Eslida. Corona la imatge del poble, dalt d'un risc. Fou un dels m??s importants de la zona, per?? avui nom??s resten una part de la muralla i part de la torre de l'Homenatge. Construcci?? de planta poligonal irregular amb una Torre de l'Homenatge de planta triangular, que possiblement, junt amb la del Castell de la Mola de Novelda, siguen els ??nics exemplars de torres musulmanes de planta triangular existents en tot el Pa??s Valenci??.
• Aq??educte de la Rambla. Aq??educte d'origen ??rab sobre el riu Anna, amb diversos arcs de mig punt.
• Calvari. Ermita dedicada al Sant??ssim Crist del Calvari, construida a principis del segle XVIII i adossada a un aljub, el qual custodia un retaule cer??mic de la Mare de D??u de la Cova Santa.
• Esgl??sia de El Salvador. Esgl??sia del segle XVII, aixecada sobre la mesquita.

[edita] Llocs d'inter??s

El poble mant?? la fesomia que li donaren els musulmans: carrers torts, estrets i costeruts.

• El Mol?? d'aire. Restes d'un antic mol?? de cereals.
• Els Corrals. Antigues alqueries o aldeies, situades en front de la poblaci??, a l'altre costat del riu.

En el terme existeixen fonts d'aig??es minero-medicinals que esquitxen els monts d'Eslida. Destaquen: Fosques, Matilde, Castro, Fonillet, Sant Josep, sense oblidar El Barranc, el Rei,... (Com a data important subratllar que la font de Fonillet ??s l'??nic brollador d'aigua potable de tot el Pa??s Valenci??).

Tamb?? hi ha moltes coves com les de: L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde, que claven els seus laber??ntics tentacles en l'interior de la serra.

Aix?? mateix, tamb?? trobem diversos barrancs com els de: L'Oret, de X??var, Castro, Mol?? Pitarch i del riu d'Anna, que baixa d'A??n.

I tamb?? hi ha neveres com les de: L'Oret i la de Castro.

[edita] Festes

• Festes de la Joventud. M??ltiples actes festius i populars durant l'??ltima setmana de juliol.
• Festes patronales. En honor del Sant??ssim Crist del Calvari. Se celebra l'??ltima setmana d'agost. Menci?? especial mereix el dimecres "Dia del Crist" i la process?? a l'ermita del Calvari.
• Mostra de Productes d'Eslida. Se celebra el diumenge m??s pr??xim al 15 d'agost.
• Sant Lle??. Patr?? d'Eslida.
• Sant Vicent. Se celebra el dilluns seg??ent a Sant Lle??.

[edita] Gastronomia

La gastronomia eslidera, t??picament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arr??s cald??s o paella de muntanya en s??n una petita mostra; de dol??, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudell??, coca malfeta o les cristines. Una beguda t??pica ??s el carajillo d'Espad??, fet amb mel, licors cremats i caf??. Cal parlar de la seua excel??lent mel i dem??s productes ap??coles (cera, gelea, pol??len) i de l'oli d'oliva, amb la denominaci?? d'origen de la Serra d'Espad??.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Eslida

• Eslida al Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana
• Eslida a la Federaci?? Valenciana de Municipis i Prov??ncies
• Eslida a la Societat d'Amics de la Serra d'Espad??
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Baixa
A??n | l'Alc??dia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betx?? | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uix?? | Vila-real | la Vilavella | Xilxes