La Llosa
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «La Llosa (desambiguació)». |
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Plana Baixa | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules |
||
| Gentilici | Lloser, llosera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| pressupost | 1.000.000 | ||
| Superfície | 10 km² | ||
| Altitud | 19 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
917 hab. 91,7 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 46′ 06″ N 0° 12′ 18″ O | ||
| Distàncies | 43 km de València 29 km de Castelló de la Plana |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
2 (La Llosa i Casablanca) 4 PP i 3 PSPV Joaquín José Llopis Casals (PP) |
||
| Codi postal | 12591 |
||
| Festes majors | Setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Felip Neri | ||
| Dies de mercat | Dissabte | ||
La Llosa, també coneguda com la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uixó.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La majoria del terreny és pla, destacant la marjal, més a l'interior les seves muntanyes no sobrepassen els 150 m d'altura, en les primeres estribacions de la Serra d'Espadà, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. El clima és mediterrani suau.
[edita] Nuclis de població
- La Llosa
- Casablanca
[edita] História
Té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Jaume I, després de la conquesta, concedí una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Próxita va comprar a Jaume II el 1292, la baronia d'Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succeí en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertànyer a la fillola de la Vall d'Uixó. Després de l'expulsió, se'l va concedir carta de població. El paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle XIX començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle actual.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 959 | 951 | 938 | 937 | 932 | 918 | 910 | 915 | 924 | 917 |
[edita] Economia
L'activitat majoritària és el cultiu de cítrics i de verdures i hortalisses. Existeixen diversos comerços que es dediquen a la manipulació de cítrics per a l'exportació.
[edita] Monuments
- Església del Salvador. Església del segle XVII gòtic - barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt.
- Vila romana del Pla. De gran extensió i amb importants restes.
- Casa gòtica del segle XVI. Casa particular al C/Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra.
[edita] Llocs d'interés
- Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II a. de C.
- Via Augusta. Ruta cicloturística.
- La Marja. Zona humida amb interessant vegetació i avifauna.
[edita] Festes i celebracions
- Sant Felip Neri. Des del primer dissabte fins al segon dissabte de setembre, festivitat de Sant Felip Neri i Sant Isidre Llaurador, amb bous i revetlles.
- Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al Dilluns de Pasqua, festivitat de Sant Vicent Ferrer, amb bous i revetlles.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Plana Baixa | |
|---|---|---|
|
Aín | l'Alcúdia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betxí | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uixó | Vila-real | la Vilavella | Xilxes |
||
