Via Augusta

De Viquipèdia

La Vía Augusta va ser la calçada romana més llarga d'Hispània amb una longitud aproximada de 1.500 km que discorrien des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani. Va constituir l'eix principal de la xarxa viària en l'Espanya romana. Al llarg de les èpoques ha anat rebent diferents noms com Via Hercúlia o Via Heràclia, Camí d'Anníbal, etc. però seria l'emperador August qui li donaria nom arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu mandat, sobre els anys 8 i 2 aC, quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

[edita] Ciutats per on passava

• Gades (Cadis)
• Rotea (Rota)
• Orippo (Dos Hermanas)
• Carmo (Carmona, Sevilla)
• Corduba (Còrdova])
• Mentesa (Villanueva de la Fuente)
• Saltigi (Chinchilla de Monte-Aragón)
• Libisosa (Lezuza)
• Carthago Nova (Cartagena)
• Saetabis (Xàtiva)
• Valentia (València)
• Saguntum (Sagunt)
• Dertosa (Tortosa)
• Tarraco (Tarragona)
• Barcino (Barcelona)
• Baetulo (Badalona)
• Gerunda (Girona)

[edita] Restes de la Via Augusta

Diverses ciutats conserven restes del seu traçat, que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.

L'arc de Berà estava situat en aquesta via, que hi passava per sota.

A Barcelona duu el mateix nom un dels carrers principals de Sarrià-Sant Gervasi, que uneix l'Avinguda Diagonal amb els túnels de Vallvidrera, passant per la plaça Molina. Pel seu subsòl transcorre gran part de la línia 6 dels Ferrocarrils de la Generalitat.