Xilxes

De Viquipèdia

Xilxes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

El poble de Xilxes està situat entre Moncofa al NE, la Vall d'Uixó al NO, la Llosa al SO i el mar Mediterrani al SE. Xilxes té una extensió de 13 km2.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de població 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Festes, tradicions i gastronomia 8 Gastronomia típica 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

El relleu és pla, dominat per la planura de La Plana, compost per materials calcaris.

[edita] Nuclis de població

• Xilxes.
• Platja de Xilxes.

[edita] Història

L'origen del poblament és molt antic, romà si tenim en compte els vestigis d'una important vila apareguda en la partida de l'Alter, zona també coneguda per Els Sequers.

A Xilxes va aparèixer una excepcional estatueta de bronze representant al déu Mercuri, de gran qualitat tècnica i artística, pot ser situat a finals del segle I o al llarg del segle II de la nostra era. Aquesta estatueta es conserva en el Museu Municipal de Borriana, on va ser adquirida.

El nucli actual procedeix d'una alqueria que els musulmans fortificaren i que Jaume I el Conqueridor va conquistar en 1238. El 1526 els moriscs revoltats en la serra d'Espadà assaltaren la vila, saquejant-la. El 1583 va ser novament saquejada per pirates, que passaren a ganivet a la població.

[edita] Demografia

L'expansió del taronger va fer pujar el nombre de habitants a 1323 en 1930, però la Guerra civil espanyola va destruir el poble en les seues tres quartes parts fins al punt que va haver de ser reconstruït per la Direcció General de Regions Devastades; es va reconstruir l'Església (d'estil neoclàssic), es van obrir dos nous carrers i es va alçar un nou Ajuntament, un grup escolar, un escorxador, un llavaner públic i una carretera que en línia recta uneix el poble amb la mar. Normalitzada la situació, la població ha crescut de manera moderada fins a l'actualitat que compta amb uns 2600 habitants.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
2.175	2.144	2.188	2.216	2.222	2.299	2.411	2.550	2.566	2.638

[edita] Economia

Té una agricultura de regadiu. Els cultius que hi predominen són les hortalisses i les fruites, sobretot de tarongers. També hi han altres activitats econòmiques, com ara, la indústria ceràmica, l'explotació de canteres, les indústries de magatzematge i manipulació de fruites, i el turisme, entre altres.

Les seues platges, són d'arena grossa i de pedres.

[edita] Monuments

• L'ermita

L'ermita en honor al Crist de la Jonquera ha sigut reconstruïda recentment, aquesta està situada a un kilòmetre del casc urbà, a un lloc on la tradició conta que Pere i Joan Margallo, l'any 1625, van trobar una imatge del patró del municipi. Amb aquesta reconstrucció s'intenta recuperar una tradició religiosa de romeries i peregrinacions. La nova construcció ha permès la troballa de noves restes arqueològiques de l'antiga ermita, un edifici dels segles XIX i XX, del qual actualment sols se'n coneixia l'existència a través de les restes arqueològiques d'un mur de l'antiga ermita. Actualment aquestes restes han sigut cobertes per tal que es puguen conservar. La nova ermita és de planta de creu llatina romana.

• El passeig marítim

El passeig marítim de Xilxes es un passeig peatonal a la vora de la mar, presenta un longitud de 1.5 Km i una amplària de 16 m. En aquest se combinen zones de pedra i de plantes autòctones adaptades a l'ambient marítim. La plaça de l'Armada Espanyola enclavada en el centre del passeig en un dels llocs més importants d'aquesta platja. En aquesta plaça es celebren balls, actuacions... Des d'aquesta plaça naix una passarel·la que entra cap a dins de la mar. Aquesta finalitza amb un mirador de forma poligonal.

• La plaça del Santíssim Crist de la Jonquera

Aquesta es la plaça més gran de Xilxes, presenta dos cerdes enjardinats. Aquestes dues zones estan dotades de bancs per poder seure i grans arbres que proporcionen molta quantitat d’ombra a la plaça. La zona més gran d’aquesta plaça està constituïda per quatre zones enjardinades i per una zona central que serveix per a que els nens juguen allí. Aquesta zona central serveix en moltes ocasions d’escenari per a diferents actes festius. La zona més menuda d’aquesta plaça presenta una pèrgola que dóna protecció del sol. Aquesta presenta tipus variats de plantes, com seria el cas dels rosers, de les palmeres, de les canyes de bambú, etc.

• L'església

Un dels més importants monuments que es conserven a aquest poble es l'església parroquial de l'Assumpció. Aquesta és un monument d'estil barroc i neoclàssic. Es comença a construir a finals del segle XVII. Aquesta església ha patit variades modificacions, una de les més importants es va dur a terme, després de la Guerra Civil, per la Direcció General de Regions Devastades. La nau presenta capelles comunicades entre si, allotjades entre els contraforts;aquesta nau està coberta per una volta de canó, sostinguda per pilastres d’orde compost romà. A l'esquerra, l'església, presenta la torre campanar de planta quadrada. La gran majoria de la decoració de l'interior és d'estil neoclàssic. Aquesta decoració presenta abundància de florons, petxines, rocalls i medallons. L'actual retaule de l'altar major va ser construït, amb un estil xorigueresc, després de la Guerra Civil. El retaule de l'altar del crist de la jonquera va ser construït l'any 1959.està compost de fusta de pi alb i recobert d'or fi de 22 K.

• La font de la unió

Està situada a la plaça d'Espanya. El seu origen data de l'any 1916. Aquesta va ser la primera font de Xilxes que va subministrar aigua potable procedent del manantial de la Llosa. Posteriorment la sequera acabà amb el manantial de la Llosa i com a conseqüència es va haver de tancar la font. L'any 1985 la font de la unió va ser reconstruïda. Tot el perímetre d’aquesta font està tancat amb un reixat metàl·lic amb dues portes. Presenta tres fonts o canyons. Per aquesta font, actualment, no flueix aigua potable.

[edita] Llocs d'interés

El màxim aport turístic de Xilxes són les platges de Xilxes. Un bonic passeig s'estén al llarg de tota la costa, on sols una escullera separa la platja de les Cases i la del Cirerer. Les dues platges consten de tot tipus de serveis durant l'època estiuenca. A més a més, les dues posseeixen la bandera blava, donada per la Unió Europea.

A la platja de les Cases, hi podem trobar un mirador que entra uns quants metres dins la mar.

• Platja de les Cases.

És una platja oberta amb un poc de grava i delimitada per una escullera tant pel nord com pel sud.

• Platja del Cirerer

Dues esculleres limiten aquesta platja d'arena fina. Ací podem trobar una platja accessible per als minusvàlids.

[edita] Festes, tradicions i gastronomia

• Festes patronals

Se celebren en el mes de setembre i són les festes del Santíssim Crist de la Jonquera. El patró del poble ja que segons la tradició, la seua imatge fou encontrada el dia 18 de gener de 1625 pels germans Pere i Joan Margalló en la partida de les Chovaes.

Hi ha gran varietat d’espectacles, amb els quals la gent gaudeix molt. Els més importants, entre d'altres, són la proclamació de la regina i la seua cort d’honor, cerimònies religioses en honor al patró d’aquest poble (processons, romeries i mises), orquestres, disco-mòbils, castells i mascletaes, parc infantil per als més menuts, esmorzars populars... Pel que fa als actes taurins, fan bous i vaques per la vila i bou embolat. També es fan concursos de tota mena: concurs de paelles, de disfresses, de jocs populars, de tir i arrastre i de tir al plat en el que pot participar tot el que vulga. També fan activitats esportives com ciclisme, pilota valenciana i futbol.

• Festes locals

Són les festes en honor a Sant Vicent Ferrer i es celebren a mitjan abril. Aquestes són organitzades per una comissió de clavaris i festers del poble de Xilxes. Els espectacles són quasi els mateixos que les que se celebren a setembre. Pel que fa als actes religiosos, la missa i la processó són en honor a Sant Vicent Ferrer. També es fa el trasllat de Sant Vicent a casa del clavari major i una ofrena en honor seu. Els actes taurins, els concursos i els deports que es fan, són els mateixos que en setembre.

• Festes en la mar

Aquestes són en honor a Sant Roc i se celebren a la mar a mitjan agost. Són organitzades per una comissió de festes amb la col·laboració de l'ajuntament de Xilxes. Els espectacles que es celebren són els mateixos que en les festes anteriors, sols que en les cerimònies religioses cal destacar la romeria de Sant Roc i que comença en el poble i acaba en la mar, amb xarangues i dolçaines i tabalets i les misses són en honor a Sant Roc. Els actes taurins i les activitats esportives són les mateixes, però sols fan concurs de paelles.

[edita] Gastronomia típica

• Arròs caldós amb peix

• Arròs caldós amb conill

• Pastís de Glòria

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilxes

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Plana Baixa
Aín | l'Alcúdia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betxí | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uixó | Vila-real | la Vilavella | Xilxes