Suera

De Viquipèdia

Suera
Suera/Sueras

Localització
Municipi de la Plana Baixa
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Manc. Espadà-Millars Nules
Gentilici	Suerenc suerenca
Predom. ling.	Valencià
Superfície	22,20 km²
Altitud	316 m
Població (2007)   • Densitat	640 hab. 28,83 hab/km²
Coordenades	39° 57′ 07″ N 0° 19′ 56″ OCoordenades: 39° 57′ 07″ N 0° 19′ 56″ O
Distàncies	86 km de València 30 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 4 PSPV, 2 PP i 1 CDS Jose Pascual Marti Garcia (PSPV)
Codi postal	12223
Festes majors	Del 15 al 31 d'octubre
Patró/Patrons	Crist de la Clemència i Sant Blai
Dies de mercat	Dijous
Web	http://www.sueras.com/

Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.

[edita] Geografia

El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyenc ja que es troba en les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, amb el descens progressiu d'altures i duresa del relleu en trànsit cap a la Plana. Aquest relleu té una clara influència en el paisatge que es pot observar en la localitat, en la qual es pot gaudir d'importants extensions de boscos de pins i sureres. El paisatge del poble també es troba esquitxat de cultius de secà i regadiu. El cultiu de secà s'assenta sobre el terreny de forma de terrasses mitjançant els abancalaments que han anat realitzant els seus habitants al llarg dels anys. Els cultius de regadiu són possibles gràcies a les nombroses fonts existents en el terme municipal que són canalitzades mitjançant sèquies.

[edita] Història

Suera Alta (aldea) i Suera Baixa (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units darrere la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall en 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. En 1609 romangué despoblat fins el 1611. Tot i que en aquesta data arribaren alguns repobladors, el seu auge demogràfic va arribar amb el segle XVIII (567 habitants en 1787).

[edita] Demografia

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura que va a millorar a partir del segle XIX gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg avui té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar en les indústries d'Onda i Ribesalbes.

[edita] Monuments

• Església de l'Assumpció. Temple que presenta una dimensions espectaculars donat el reduït del nucli urbà. Conserva frescos de Joaquim Oliet i un mural ceràmic en la façana de Manuel Safont. Es va construir en el segle XVIII.

• Ermita del Crist de la Clemència.

• Castell de Mauz. D'origen àrab. Va ser construït en el segle XII. Està situat en la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 m. El castell es troba en ruïnes, però la seva silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que hagué de ser la torre major. Castell associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades en un únic nucli urbà, l'actual Suera. El castell rep aquest nom, però en l'època islàmica era conegut com de Mauz.

• Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. En el lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.

• Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.

[edita] Llocs d'interés

Abundants brolladors es reparteixen pel terme se Suera, destacant cinc Fonts: la de la Muntanya Castro, Bocamina, Ullals, Avellanar i Font del Riu.

És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pinedes que duen a la vall, en el paratge de Castro s'ha condicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener, es realitza una processó en la qual es reparteix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es realitzen fogueres.

• Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor al seu patró, els quintos realitzen bous, ball i processó.

• Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es realitza la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra al veïnat.

• Festes d'estiu. Festes honor a la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'Agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.

[edita] Enllaços externs

• Centre cultural Suera. Centre cultural de Suera que organitza diferents actes culturals al llar de l'any.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.