Aiòder

De Viquipèdia

Aiòder és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Economia 4 Monuments 4.1 Monuments religiosos 4.2 Monuments civils 5 Llocs d'interés 6 Festes 7 Gastronomia 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba enclavat dins dels límits del parc natural de la Serra d'Espadà, en els seus contraforts septentrionals. El municipi separa aquesta del riu Millars, i s'alça en la vessant de la Penya Saganta en la part septentrional, enfront del turó del Castell i a la vora de la rambla d'Aiòder o riu Xic.

El terme municipal d'Aiòder és molt muntanyós, amb turons com: el Castellet (854 m), Cova Negra (834 m), Masia (793 m) i Alt de Xerri amb 764 metres. Barrancs del Collado, Arboçar i la rambla de la Vila s'unixen per a formar la Rambla de Villamalur o Riu Xic que porta les seues intermitents aigües al riu Millars pel seu marge dret.

Durant la major part de l'any les temperatures mitjanes presenten uns valors que permeten un adequat gaudi de l'ecosistema en què es configura el terme municipal. Únicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes les maneres, no solen ser nombrosos.

Des de Castelló s'accedeix a la localitat a través de la CV-20 agafant desprès la CV-223 i posteriorment la CV-205.

[edita] Història

El poble d'Aiòder és d'origen musulmà i el castell amb els seus domininis va pertànyer a Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València, que es va retirar a esta comarca després de perdre el seu territori i pactar amb el rei Jaume I. Quan este es va convertir al cristianisme, la població musulmana de la regió es va sublevar l'any 1235. Els amotinats serien continguts i doblegats per les pròpies tropes d'Abu Zayd, el qual no rebria l'ajuda promesa pel monarca cristià. Açò ocorria l'any 1236, i a partir de llavors el municipi d'Aiòder passaria a incorporar-se als dominis d'Abu Zayd. Posteriorment el cediria al seu fill Fernando, el qual el posseiria fins a la seua mort, succeït l'any 1262. Després de l'expulsió dels moriscos, succeïda en 1609, Aiòder es va repoblar amb deu famílies cristianes i se li va concedir la carta pobla l'any de 1611 per part del baró d'Aiòder constant entre els seus primers pobladors Pedro Monzonís de Vicente, Pedro Monzonís de Juan,Vicente Monzonís , Domingo Monzonís i Juan Monzonís major, junt amb alguns veïns de Godella. Des d'este moment va quedar com a cap de la baronia, de la que formaven part els pobles següents: les Fonts d'Aiòder, Torralba del Pinar, Villamalur i Figueres. D'esta època es conserva en la població el palau de la baronia, construït a principis del segle XVII. L'any 1837, en el curs de la primera guerra carlina, les forces conservadores van ocupar la població i el castell, si bé van establir el seu quarter general en el convent dels dominics.

[edita] Economia

L'agricultura encara col·loca a un percentatge alt de la població, però les actuals tendències fan suposar que esta dada es veurà notablement rebaixat o transformat, atés que gran part de la població activa es desplaça per a treballar en la indústria ceràmica dels pobles pròxims.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Sant Vicent Ferrer. Temple del segle XIX de notori port encara que sense atractius que singularitzen al mateix. De tall acadèmic o neoclàssic, amb tres naus separades per grans pilastres, absis i cúpula.
• Torre Campanar del convent dels Dominics. Declarada recentment com Bé d'Interés Local, esta torre de 36 metres d'alçada, formava part de l'antic convent dels dominics, construït en 1575 amb l'objecte de convertir al cristianisme a la població morisca que habitava en aquelles dates el poble. La torre, que és el que hui es conserva, va ser construïda en 1601.

[edita] Monuments civils

• Castell d'Aiòder. En el marge esquerre de la Rambla de Villamalur i sobre un turó de 542 metres d'altitud, es localitzen les ruïnes del Castell d'Aiòder. És de tipus muntanyés de planta irregular, dispersa com una potent torre major excèntrica, que servix de defensa al seu flanc més vulnerable. En l'actualitat està parcialment en ruïnes.
• El Castellet. Jaciment ibèric en què es troben les restes d'una torre en l'interior d'un recinte. El jaciment podria pertànyer a l'època compresa entre els segles II adC i VI adC.
• Palau dels Ducs de Vilafermosa. Edifici construït en el segle XVII. Actualment este edifici s'ha dividit en 4 vivendes particulars.

[edita] Llocs d'interés

• Font de la Penya.
• Font el Turio. Les seues aigües posseïxen propietats per a tractar problemes de la pell.
• Font el Tord.
• Altres fonts com: Rita, Ramón, Barrancs Roios, Tord, Llentiscle i Senyorico.
• Riu Xic o Riu d'Aiòder. L'existència d'un curs d'aigua transparent, sense contaminació i constant al llarg de tot l'any que travessa tot el terme municipal conferix al municipi un atractiu especial per dotar de major riquesa i diversitat a l'entorn natural.
• L'Assut. Paratge de gran bellesa ubicat en el riu d'Aiòder.
• L'Estret. El paratge, de característiques semblants a l'anterior també és molt visitat pels banyistes i amants de la naturalesa.

[edita] Festes

• Festes Patronals. Se celebren la setmana del primer diumenge d'octubre en honor a la Mare de Déu del Roser

[edita] Gastronomia

Els plats típics del poble són els propis de l'interior castellonenc, és a dir, l'olla de cards, creïlles al forn amb allioli, guisat de creïlles amb carn de bou o de porc senglar, les pastes i dolços casolans i el pamfígol.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Millars
Aiòder | Aranyel | Argeleta | el Castell de Vilamalefa | Cirat | Cortes d'Arenós | Espadella | Fanzara | la Font de la Reina | Fontes | Lludient | Montanejos | Montant | la Pobla d'Arenós | Sucaina | Toga | Torralba | Torre-xiva | Vallat | Vilafermosa | Vilamalur | Vilanova de la Reina