Toga

De Viquipèdia

Toga és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Lludient, Argeleta, Vallat, Espadella i Torre-xiva.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba situat en una vall formada per la finalització de la Serra d'Espadà i el massís de Penyagolosa a la vora del riu Millars. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 754 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 127 per superfícies de cultius.

Malgrat situar-se en una zona d'interior, les altures mitges no són excessivament importants i la influència del proper mar Mediterrani provoquen que a Toga es gaudeixi d'un clima molt agradable. Únicament sol haver dies freds en la temporada d'hivern, que de tota manera, no solen ser nombrosos. Les pluges es produïxen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundància i altres d'acusada sequera.

[edita] Història

Existeixen poques dades fidedignes sobre origen de la població. Alguns estudis atribuïxen la seva fundació als gots encara que aquest extrem no està demostrat; no obstant això, sí sembla provat que, durant el període de dominació islàmica, en aquest mateix emplaçament va existir una alqueria musulmana.

Va pertànyer a Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, i, després de la seva conversió al cristianisme, la va lliurar a l'arquebisbe de Tarragona en 1247. Parròquia independent de Vilafermosa des de 1535, però acabada de construir en 1658. En ella destaca la cofradia del Rosari fundada en 1623. El senyoriu va pertànyer Pere Carroz de Vilaragut Insa (primer baró), després va passar a Maria de la Concepció Lluna i finalment a Ferran Almansa Rierol, marquès de Cadimo, qui la va vendre a Miquel Saavedra. Quant a la seva demografia, les 170 cases que tenia en 1609 es reduiren a només 50 en 1646. En 1707 la població va ser delmada per la pesta, no obstant això seria en aquest segle XVIII quan arribaria a arribar a la seva màxima població (500 habitants en 1794). Després d'aquest any decreixerà a poc a poc.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
111	110	110	110	94	103	87	85	90	107

[edita] Economia

L'agricultura és gairebé exclusivament de secà i els camps se situen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. També trobem cultius de regadiu, sobretot de cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.

Per altra banda, un 23,5% de la població treballa en la indústria, desplaçant-se fins a municipis de la comarca de la Plana Baixa com Onda i Ribesalbes a treballar en la seva indústria ceràmica.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'inmaculada Concepció. Del segle XVII. D'estil corinti o barroc desornamentat.
• Ermita de Sant Joan. Es troba en ruïnes.

[edita] Monuments civils

• Castell de Toga.

Es va tractar d'un petit castell o un lloc de vigilància, que hagué de quedar destruït després de la victòria cristiana. Actualment queden poques restes, destacant els fonaments de la seva torre principal i alguns vestigis de muralles.

• Palau Senyorial. Es troba en ruïnes.
• Portal de Sant Antoni.

Aquests arcs representen una atractiva i significativa mostra de l'antic traçat urbà de la localitat. Ambdós es conformen com elements passants, és a dir que se situen per sobre d'un carrer i comuniquen diversos habitatges o formen part d'un habitatge. El de Sant Antoni suporta la capella que alberga la imatge del sant.

• Castell de Ganalur.

Poblat ibèric assentat en un pujol que domina un ampli meandre del Millars. En el jaciment s'han trobat restes d'època ibera (segles V -I aC) i d'islàmica (segle XIII). En l'actualitat, només queden restes ceràmiques ja que una posterior ocupació medieval ha esborrat qualsevol inici de la disposició espacial de l'hàbitat ibèric. Quant a l'ocupació musulmana, sembla correspondre's amb l'estil Ganalur, citat en documents dels segles XIII i XIV i, sens dubte, és l'origen de l'actual població de Vallat.

[edita] Llocs d'interés

• Fuente Caliente. Les seves aigües, van obtenir en 1906 diploma i medalla d'or en l'exposició regional de València. Estan classificades com bicarbonatades calcico-magnèsiques i indicades per al tractament de l'obesitat, gota i malalties de l'estómac.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. Les festes són organitzades per tres clavaris triats per a tal fi. Durant les mateixes es bategen als animals i es reparteixen els típics rotllos a tots els vilatjans i visitants. Se celbra del 15 al 17 de gener.
• Festes patronals. Se celebren de l'1 al 10 d'agost en honor al Crist de l'Agonia.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toga

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Millars
Aiòder | Aranyel | Argeleta | el Castell de Vilamalefa | Cirat | Cortes d'Arenós | Espadella | Fanzara | la Font de la Reina | Fontes | Lludient | Montanejos | Montant | la Pobla d'Arenós | Sucaina | Toga | Torralba | Torre-xiva | Vallat | Vilafermosa | Vilamalur | Vilanova de la Reina