Riu Millars

El Millars (en castell?? Mijares) ??s un riu de la conca mediterr??nia de la pen??nsula Ib??rica que naix a El Castellar, prov??ncia de Terol, l'Arag??, a la serra de G??dar, a uns 1.600 metres d'altitud. En direcci?? nord-oest sud-est, entra al nordoest del Pa??s Valenci?? per la comarca de l'Alt Millars, on es troba el pant?? d'Aren??s, passa per Montanejos, Cirat, Ara??uel, Toga, Torrechiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pant?? del Sitjar. Despr??s continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu ??ltim tram marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterr??nia entre Almassora i Borriana al paratge conegut com Les Goles.

T?? 156 km de longitud, una conca de 4.028 km² i un cabal mitj?? de 14,72 m³ per segon a Cirat.

??s de r??gim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals s??n el Valbona i l'Albentosa, a l'Arag??, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al Pa??s Valenci??.

Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes hist??riques de Castell??, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagor??a, va dictar una sent??ncia respecte a l'??s que devia fer-se de les aig??es del Millars despr??s de les reclamacions fetes per les viles de Castell?? i de Vila-real davant les exig??ncies de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, deuria repartir-se en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien d??neu parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castell??, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora.

Amb la recent construcci?? de nous canals, como ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones m??s altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betx?? i la Vilavella.