Cirat
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Alt Millars | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Millars Nules |
||
Gentilici | Cirater, ciratera | ||
Predom. ling. | Castellà | ||
pressupost | 746.710,00 | ||
Superfície | 41,10 km² | ||
Altitud | 399 m | ||
Població (2007) • Densitat |
256 hab. 6,23 hab/km² |
||
Coordenades | 40° 03′ 17″ N 0° 27′ 48″ O | ||
Distàncies | 114 km de València 53 km de Castelló de la Plana |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
3 (Cirat, El Collado Blanco, El Tormo) 4 PP, 3 PSPV Celestino Badenas Badenas (PP) |
||
Codi postal | 12231 |
||
Festes majors | Sant Bernat Del 15 al 24 d'agost |
||
Web |
Cirat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Limita amb els municipis de Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba, Fontes, Torre-xiva i Lludient.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El nucli urbà es troba a gairebé 600 metres d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc presidit per la vall del riu Millars. Compta amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d'altitud. Una important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madroñal, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta, ... Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-20.
[edita] Història
D'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertanyé a Zayd Abu Zayd fins 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort. El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV de Castella (1683-1746), els Calatayus, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison ; l'expulsió morisca en 1609 delmà la població al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arribà al seu màxim de població per la construcció d'una central elèctrica.
[edita] Demografia
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.543 | 1.643 | 1.504 | 1.303 | 1.284 | 1.147 | 1.958 | 525 | 395 | 315 | 282 | 272 | 262 | 256 |
[edita] Economia
L'economia es recolza únicament en l'agricultura de secà.
[edita] Administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 | ||
1983-1987 | ||
1987-1991 | ||
1991-1995 |
Jesús Daniel Gargallo Peña
|
|
1995-1999 |
Jesús Daniel Gargallo Peña
|
|
1999-2003 |
Jesús Daniel Gargallo Peña
|
|
2003-2007 |
Jesús Daniel Gargallo Peña
|
|
2007-2011 |
Celestino Badenas Badenas
|
[edita] Monuments
- Castell de Cirat.
Es troba situat sobre un promontori sobre el barranc de les Salines, des d'on es controlava el meandre que forma el riu Millars al seu pas per Cirat. Es poden apreciar les restes d'una torre semicircular, així com diferents llenços de muralla situats en la seva part més vulnerable ja que per l'altre compte amb la defensa natural que oferix la pròpia ubicació del recinte. També s'aprecien les restes d'un aljub sense coberta, però en el qual s'observen les arrencades de la volta i les seves parets impermeabilitzades. Al costat d'aquest apareix una estructura rectangular d'ús desconegut, formada per blocs regulars. S'han trobat en superfície ceràmiques islàmiques decorades.
- Església de Sant Bernat. Del segle XVII.
Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals i sense creuer, de traces senzilles i no oferix decoració. Posseïx una torre campanar d'estil barroc.
- Palau dels Comtes de Cirat. Del segle XVI.
Està en la plaça Major de la població. Es tracta d'un edifici fortificat, de planta rectangular, amb fàbrica de cadirat de gran grandària. Presenta nombroses finestres i entrada principal amb arc de mig punt. Es troba parcialment restaurat, almenys en el seu exterior, encara que en les seves successives reformes han desaparegut bona part dels seus elements defensius, destacant especialment restes de merlets i espitlleraes. En els començaments del segle XVII era el seu senyor En Bernato Vilarig Marró de Carroz. El palau comtal, que es trobava comunicat amb la torre, es va dividir entre tres hereus, la zona central es va demolir i es van fer pisos. En l'any 1981 es va demolir part de la façana restant.
- Torre dels Comtes de Cirat. Dels segles XIII i XIV.
La Torre del Comte s'alça en la plaça Major de Cirat, pròxima al Palau dels Comtes, de la qual era element defensiu annex, encara que sembla ser de construcció lleugerament anterior. El seu aspecte actual, no obstant això, correspon a una reforma efectuada en el s. XVIII. Estava comunicada amb el Palau per un pas elevat que podia ser retirat a voluntat en cas d'amenaça. És una sòlida construcció de planta quadrada i aspecte robust. De relativa poca altura, ocupa una gran superfície de planta. Posseïx accés principal amb arc de mig punt. La seva coberta és de teulada a dues aigües, que no hagué de ser el seu aspecte original. Sens dubte tenia almenares.
[edita] Llocs d'interés
- El Salto de la Novia. Zona de banys amb imponent cascada a la qual solament es pot accedir a peu.
- Mirador de Ociño. Mirador sobre el riu Millars en el llogaret del Tormo.
- Piscines naturals. Pous naturals formant unes piscines naturals que fan de zona de banys. Pous com els de la Caldereta, la Bañera, Negro, entre d'altres.
[edita] Festes i celebracions
- Carnestoltes. se celebra durant el primer cap de setmana de febrer amb ball de disfresses i soterrar de la sardina.
- Sant Antoni. se celebra el 17 de gener.
- Festes patronals de Cirat. En honor a Sant Bernat del 15 al 24 d'agost
- Festes patronals de El Tormo. En honor a la Verge dels Desemparats, en el mes de setembre.
- Verge del Pilar. Se celebra el 12 d'octubre amb bous al carrer, calderes per a tota la població i actes religiosos.
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Cirat
- El Tormo.tk (Ciudad sin ley)
- Web no oficial de El Tormo
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Alt Millars | |
---|---|---|
Aiòder | Aranyel | Argeleta | el Castell de Vilamalefa | Cirat | Cortes d'Arenós | Espadella | Fanzara | la Font de la Reina | Fontes | Lludient | Montanejos | Montant | la Pobla d'Arenós | Sucaina | Toga | Torralba | Torre-xiva | Vallat | Vilafermosa | Vilamalur | Vilanova de la Reina |