[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cirat - Viquipèdia

Cirat

De Viquipèdia

Cirat
Localització

Localització de Cirat respecte del País Valencià Localització de Cirat respecte de l'Alt Millars


Municipi de l'Alt Millars
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Alt Millars
Nules
Gentilici Cirater, ciratera
Predom. ling. Castellà
pressupost 746.710,00
Superfície 41,10 km²
Altitud 399 m
Població (2007)
  • Densitat
256 hab.
6,23 hab/km²
Coordenades 40° 03′ 17″ N 0° 27′ 48″ OCoordenades: 40° 03′ 17″ N 0° 27′ 48″ O
Distàncies 114 km de València
53 km de Castelló de la Plana
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Cirat, El Collado Blanco, El Tormo)
4 PP, 3 PSPV
Celestino Badenas Badenas (PP)
Codi postal 12231
Festes majors Sant Bernat
Del 15 al 24 d'agost
Web

Cirat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb els municipis de Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba, Fontes, Torre-xiva i Lludient.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El nucli urbà es troba a gairebé 600 metres d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc presidit per la vall del riu Millars. Compta amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d'altitud. Una important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madroñal, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta, ... Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-20.

[edita] Història

D'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertanyé a Zayd Abu Zayd fins 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort. El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV de Castella (1683-1746), els Calatayus, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison ; l'expulsió morisca en 1609 delmà la població al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arribà al seu màxim de població per la construcció d'una central elèctrica.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
1.543 1.643 1.504 1.303 1.284 1.147 1.958 525 395 315 282 272 262 256

[edita] Economia

L'economia es recolza únicament en l'agricultura de secà.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
Jesús Daniel Gargallo Peña
1995-1999
Jesús Daniel Gargallo Peña
1999-2003
Jesús Daniel Gargallo Peña
2003-2007
Jesús Daniel Gargallo Peña
2007-2011
Celestino Badenas Badenas


[edita] Monuments

  • Castell de Cirat.

Es troba situat sobre un promontori sobre el barranc de les Salines, des d'on es controlava el meandre que forma el riu Millars al seu pas per Cirat. Es poden apreciar les restes d'una torre semicircular, així com diferents llenços de muralla situats en la seva part més vulnerable ja que per l'altre compte amb la defensa natural que oferix la pròpia ubicació del recinte. També s'aprecien les restes d'un aljub sense coberta, però en el qual s'observen les arrencades de la volta i les seves parets impermeabilitzades. Al costat d'aquest apareix una estructura rectangular d'ús desconegut, formada per blocs regulars. S'han trobat en superfície ceràmiques islàmiques decorades.

  • Església de Sant Bernat. Del segle XVII.

Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals i sense creuer, de traces senzilles i no oferix decoració. Posseïx una torre campanar d'estil barroc.

  • Palau dels Comtes de Cirat. Del segle XVI.

Està en la plaça Major de la població. Es tracta d'un edifici fortificat, de planta rectangular, amb fàbrica de cadirat de gran grandària. Presenta nombroses finestres i entrada principal amb arc de mig punt. Es troba parcialment restaurat, almenys en el seu exterior, encara que en les seves successives reformes han desaparegut bona part dels seus elements defensius, destacant especialment restes de merlets i espitlleraes. En els començaments del segle XVII era el seu senyor En Bernato Vilarig Marró de Carroz. El palau comtal, que es trobava comunicat amb la torre, es va dividir entre tres hereus, la zona central es va demolir i es van fer pisos. En l'any 1981 es va demolir part de la façana restant.

  • Torre dels Comtes de Cirat. Dels segles XIII i XIV.

La Torre del Comte s'alça en la plaça Major de Cirat, pròxima al Palau dels Comtes, de la qual era element defensiu annex, encara que sembla ser de construcció lleugerament anterior. El seu aspecte actual, no obstant això, correspon a una reforma efectuada en el s. XVIII. Estava comunicada amb el Palau per un pas elevat que podia ser retirat a voluntat en cas d'amenaça. És una sòlida construcció de planta quadrada i aspecte robust. De relativa poca altura, ocupa una gran superfície de planta. Posseïx accés principal amb arc de mig punt. La seva coberta és de teulada a dues aigües, que no hagué de ser el seu aspecte original. Sens dubte tenia almenares.

[edita] Llocs d'interés

El Salto de la Novia
El Salto de la Novia
  • El Salto de la Novia. Zona de banys amb imponent cascada a la qual solament es pot accedir a peu.
  • Mirador de Ociño. Mirador sobre el riu Millars en el llogaret del Tormo.
  • Piscines naturals. Pous naturals formant unes piscines naturals que fan de zona de banys. Pous com els de la Caldereta, la Bañera, Negro, entre d'altres.

[edita] Festes i celebracions

  • Carnestoltes. se celebra durant el primer cap de setmana de febrer amb ball de disfresses i soterrar de la sardina.
  • Sant Antoni. se celebra el 17 de gener.
  • Festes patronals de Cirat. En honor a Sant Bernat del 15 al 24 d'agost
  • Festes patronals de El Tormo. En honor a la Verge dels Desemparats, en el mes de setembre.
  • Verge del Pilar. Se celebra el 12 d'octubre amb bous al carrer, calderes per a tota la població i actes religiosos.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de l'Alt Millars

Aiòder | Aranyel | Argeleta | el Castell de Vilamalefa | Cirat | Cortes d'Arenós | Espadella | Fanzara | la Font de la Reina | Fontes | Lludient | Montanejos | Montant | la Pobla d'Arenós | Sucaina | Toga | Torralba | Torre-xiva | Vallat | Vilafermosa | Vilamalur | Vilanova de la Reina