Vilamalur

De Viquipèdia

Vilamalur és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Torralba, Aiòder, Suera, L'Alcúdia de Veo i Matet.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i celebracions 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Se situa el nucli urbà en un pintoresc emplaçament sobre una muntanya elevada per sobre dels camps i els barrancs, en el sector nord-occidental del Parc natural de la Serra d'Espadà. El poble es troba a una altura de 644 m. sobre el nivell del mar. Vilamalur posseïx un terme molt accidentat quant al seu relleu es refereix, tenint una altura mitja de 700 m. Destaquen entre les seves principals muntanyes l'Alt del Pinar amb una altura de 1047 m o el Canabar, Castillejo, Cabezo, la Atalaya o la Buitrera.

Gran part del seu terme municipal es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 1650 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 260 per superfícies de cultius.

[edita] Història

Els orígens exactes de la població són desconeguts, si bé la seva fundació s'atribuïx a l'existència d'una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel castell alçat en les seves proximitats, de fàbrica islàmica. El seu nom actual, que ja apareix documentat en 1489, segons alguns autors podria haver substituït al seu avui ignorada denominació musulmana. En 1236 formava part del senyoriu que Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, posseïa sobre aquestes terres després de la seva expulsió per Abu Abdallah Muhammad Aben Mardanix.

Antic lloc de moriscs (contava amb 21 cases en 1609), va ser repoblat per aragonesos durant la primera meitat del segle XVII. Si bé en 1715 tenia 148 habitants, no experimentaria (al contrari del que va succeir amb la gran majoria dels pobles valencians) cap creixement demogràfic durant el segle XVIII, ja que finals del mateix tenia 135 habitants. Encara que durant el XIX creixerà i arribarà a tenir 546 moradors en 1900, a partir d'aquest any la seva població iniciarà una contínua reculada, més acusat a partir de 1960.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
170	151	165	161	149	141	118	108	104	100

[edita] Economia

Es basa la seva economia en l'activitat agrícola, principalment les cireres en varietats molt selectes i d'especial qualitat, molt afamades en els mercats. També es conrea l'ametller i l'olivera.

[edita] Monuments

• Castell de Vilamalur. Dels segle XIII.

Es troba situat a la part alta del Mont de la Partida denominada El Castell a 759 metres d'altitud, en la part superior del nucli urbà de Vilamalur. El castell va ser conquistat per als cristians per l'últim governador almohade de València, Abú Zayd, en 1236. Posteriorment ho cediria al noble Ferrán Pérez. Era de grans dimensions, de planta poligonal irregular i completament circunvalat per muralla. Encara que tot el conjunt està molt deteriorat, es conserven grans elements de la muralla i algunes de les torres.

• Forns de calç.

Existeixen multitud de forns de calç sobre les quals es coïa la pedra per a transformar-la en calç, destaca la de la partida de Beniches, el Mas i Jupillo.

• Nevera de Cuatro Caminos.

Nevera de planta circular situada en un vessant orientat al NE. El dipòsit té un diàmetre exterior de 11 metres. La part exempta és de poca altura en el sector *SW i major en el NE, pel que està envoltat d'un talús de subjecció amb el material de l'excavació del pou. Els murs tenen un espessor de 0,65 metres i estan construïts amb maçoneria careada de pedra calcària i morter, mitjançant la tècnica de farciment de tapial. La nevera tenia dos accessos. Una porta en el sector S, a nivell del vessant, actualment molt desfigurada per la deterioració del mur. Una altra s'orienta al N i s'arriba a ella mitjançant una trinxera en el talús que envolta el dipòsit. S'obre a uns 3,30 metres sobre l'actual nivell del fons.

• Poblat ibèric. Del segle IV a.C.

Es van trobar restes de ceràmica. Encara es poden admirar deu torretes, datades de l'etapa morisca i fins i tot de les guerres carlistes, que envolten tota el cim de la muntanya.

• Trinxeres de la Guerra Civil.

Comprèn una muntanya tota envoltada de trinxeres construïdes durant la Guerra Civil. Les altures de les diferents muntanyes i la seva situació van fer que durant la guerra fossin construïdes, en molts enclavaments les denominades Trinxeres, aquestes existeixen sobre les muntanyes del Lobanar, Nevera, Castillejo i Castillo, però el conjunt més destacat ho formen les existents en les partides del Cabezo i Jupillo, on formen una construcció digna de ser vista.

[edita] Festes i celebracions

• Santa Creu. Al mes de maig.
• Festes patronals. De l'1 al 14 de setembre en honor a la Verge del Roser.
• Verge dels Desemparats. Del 7 al 14 de maig. El segon diumenge del mes de maig, a les 8 del matí, es realitza l'Aurora i posteriorment el Rosari. A les 12 la missa major amb repartiment de Congrete i a la tarda processó. El Cant de l'Aurora és un dels actes més tradicionals de la localitat. A les 8 del matí es reuneixen un grup de tocadors amb acordió, guitarres, bandurries, laud, etc. i cantadores.
• Sant Antoni. El 17 de gener.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilamalur

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Millars
Aiòder | Aranyel | Argeleta | el Castell de Vilamalefa | Cirat | Cortes d'Arenós | Espadella | Fanzara | la Font de la Reina | Fontes | Lludient | Montanejos | Montant | la Pobla d'Arenós | Sucaina | Toga | Torralba | Torre-xiva | Vallat | Vilafermosa | Vilamalur | Vilanova de la Reina