El Castell de Vilamalefa

De Viquipèdia

El Castell de Vilamalefa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Vilafermosa, Zucaina, Lludient, Xodos i Llucena.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de població 2 Historia 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i celebracions locals 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Poble amb un terme molt muntanyós que compta amb diferents paratges dignes d'esment com ara l'aldea de Cedraman, el riu Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas, de la Tosca , d'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador.

[edita] Nuclis de població

Els seus habitants viuen disseminats en els següents nuclis de població: * Benachera

• Castillo de Villamalefa
• Cedraman
• El Colladillo
• La Granella
• Mas-Quemado
• Masia de Adelantado
• Masia de la Loma
• Masia de Montolio
• Masia de Negre
• Masia de Roque Chiva
• Masia de Royo
• Masia del Pozo
• Masia del Prado

[edita] Historia

Les primeres notícies que tenim són d'època àrab quan el governador almohade de València, Zayd Abu Zayd, senyor del lloc, convertit al cristianisme féu concessió del terme i del castell primerament (1236) al bisbe de Sogorb i després (1247) al de Tarragona, el qual donà carta pobla en 1242 a cristians aragonesos per què fundessen una nova població que denominaren Vilafermosa. Va formar part de la baronia d'Arenós; altres senyors que es coneixen són: el duc de Gandia, la Corona i l'infant Jaume d'Aragó a qui Joan II (1398-1479) va desposseir del senyoriu a favor del seu fill Alfons. Fou testimoni actiu en les guerres carlines.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
151	139	132	137	130	115	103	108	104	101

[edita] Economia

Agricultura.

[edita] Monuments

• Castell.

Ha desaparegut en la seva major part, ja que el general Espartero va ordenar la seva demolició. Molts de les seves restes s'han utilitzat en la construcció de diversos edificis de la població. Avui només poden apreciar-se algunes restes de muralles, els fonaments d'algunes torres i vestigis d'un aljub.

• Cedraman.

En el caseriu de Cedraman va néixer un fill de Zeit-Abu-Zeit, del com es conserva l'anomenta "palau". Aquest va concedir als habitants del lloc privilegis que van gaudir fins al segle passat.

• Església de Sant Pere. Del segle XVII.

En un estil barroc rural, d'una sola nau amb capelles sense decoració. Conserva una creu parroquial del s.XVI.

• Palau del rei Zeit.

Només es conserven tres arcs que formen el que actualment es coneix com Porxo i que han servit fins a fa pocs anys com refugi de les cavalleries dels viatgers. Aquests arcs i algun més que es conserva en l'interior o portes d'alguns habitatges que els envolten formaven part de l'antic palau moro on va néixer el fill de Abú Zayd. A aquest lloc anaven a donar a llum les dones dels pobles propers, pel que se li ha conegut també com La Paridera. Es troba en el centre de Cedraman.

[edita] Festes i celebracions locals

• Festa dels Desemparats. Se celebra l'1 de maig.
• Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb benedicció d'animals, missa i sopar de germanos.
• Festes patronals. Se celebra el tercer cap de setmana de setembre amb bous al carrer i balls i en honor a al Crist del Calvari.
• Sant Sebastià. Se celebra el 20 de gener amb una romeria a l'ermita del sant i amb una fira.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Millars
Aiòder | Aranyel | Argeleta | el Castell de Vilamalefa | Cirat | Cortes d'Arenós | Espadella | Fanzara | la Font de la Reina | Fontes | Lludient | Montanejos | Montant | la Pobla d'Arenós | Sucaina | Toga | Torralba | Torre-xiva | Vallat | Vilafermosa | Vilamalur | Vilanova de la Reina