Xodos

De Viquipèdia

Xodos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.

Llinda amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i celebracions 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

A la vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels més elevats del País Valencià amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat a dalt d'una roca, dalt d'un penyasegat de més de setanta metres.

Al terme de Xodos trobem unes de les muntanyes més altes del País com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i al costat del terme de Xodos encontrem la cima més alta: el Penyagolosa amb els seus 1.813 metres, ja perteneixent al poble de Vistabella del Maestrat. En el terme de Xodos naix el riu Llucena.

[edita] Història

El poble és d'origen àrab. Formava part de la tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Eximén Urrea donà carta pobla a dos veïns cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i establint l'ús del Fur d'Aragó. Posteriorment passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híjar.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
153	162	167	161	159	160	150	131	136	128

[edita] Economia

L'economia, bàsicament agrícola incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.

[edita] Monuments

• Torre de l'homentage. Del segle XI.

Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge.

Està situada sobre la Roca, és a dir una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega.

A pesar de no haver trobat cap escrit sobre el seu origen, podem fitar la seva datació als segles XI i XII, en el període dels Regnes de Taifes ja que va anar en aquella època quan es va donar l'ocupació àrab en la zona nord i oest de la província.

• El Portal.

És un passadís que comunica la Plaça de l'Església amb el precipici al que es troba abocat el poble. El seu origen és defensiu. En l'entrada que dóna a la plaça està rematat per un arc apuntat. En la part superior d'aquesta estructura es troba un petit edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva.

• Ermita Sant Cristòfol. Del segle XVIII.

És un petit edifici de planta quadrangular la façana de la qual és totalment llisa, amb les parets pintades en blanc i on tan sols destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.

• Església de Sant Pere. Del segle XVI.

L'estil de la seva construcció era renaixentista, ara és eclèctic.

[edita] Festes i celebracions

• Festes Patronals. Se celebren a partir del 14 d'agost en honor a Sant Cristòfol.

• Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril amb paelles, bous al carrer i balls.

• Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la típica romeria fins el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

• Sant Antoni. El 17 de gener amb benedicció de cavalleries i repartiment del "Prim" a tots els assistents.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alcalatén
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos