Costur

De Viquipèdia

Costur és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.

Limita amb Les Useres, L'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Moró i Vilafamés.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments i llocs d'interés 7 Festes i celebracions locals 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme municipal té una extensió de 22,05 quilòmetres quadrats i limita al Nord amb Les Useres, a l'Est amb Les Useres i Vilafamés, a l'Oest amb Figueroles i l' L'Alcora i al Sud amb l' L'Alcora. A 1´5 Km de distància del poble està la barriada del Mas d'Avall a 420 m sobre el nivell del mar.

El terme presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la Fontanella o el camí de Baix. Per als amants de l'espeleologia hi ha la Cova de l'Artiga. El cim més elevat del municipi és el Tossal del Cabeço des d'on sobserva una panoràmica del Penyagolosa i la Mediterrània.

La vegetació predominant en un terme de relleu trencat i abrupte com el de Costur és bàsicament el bosc baix mediterrani amb coscolla, romaní, margalló, savina, etc. Pel que fa als arbres predomina el pi, encara que últimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, espècie típica de les nostres terres que semblava a punt de desaparèixer.

[edita] Història

El seu origen és islàmic, Cavanilles (1745-1804) documenta troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d' Omadedaulat , rei de Saragossa entre el 1109 i el 1129, però també en parla de la troballa d'una làpida romana que s'utilitzava en un forn per amassar pa. Darrere la conquesta romangué annexa a L'Alcora; formava part de la Tinença de l'Alcalatén que fou cedida per Jaume I (1208-1276) a Ximén d'Urrea. Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda, fins 1798 i dels ducs d'Híjar fins el 1818; en 1889 assolí l'autonomia municipal en desmembrar-se del de L'Alcora . En el segle passat va sofrir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de València i Castelló de la Plana.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
486	482	477	466	469	463	463	471	490	498

[edita] Economia

Basada tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura predominant l'olivera i els ametllers que s'han imposat a la vinya, a les figueres i les garroferes, que en un temps no molt llunyà van ser la base de l'economia local.

Són pràcticament nul·les les activitats econòmiques industrials, perquè tant el comerç com la indústria han arribat a un índex molt baix de desenvolupament i només funcionen a un nivell mínim per a cobrir les necessitats del poble, i la pràctica totalitat dels habitants de Costur es guanya la vida treballant en les fàbriques de rajoles de L'Alcora.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV
1991-1995	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV
1995-1999	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV
1999-2003	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV
2003-2007	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV
2007-2011	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV

[edita] Monuments i llocs d'interés

• Capelles Sant Josep i Sant Miquel. Petites capelles amb panells ceràmics a l'aire lliure.
• Ermita del Santíssim Crist del Calvari. Datada el 1910.
• Església de Sant Pere Màrtir. De dimensions reduïdes, està formada per tres naus, la central més alta i amb escassa ornamentació. Dintre del conjunt té especial valor la pila baptismal romànica procedent de l'ermita de San Salvador del castell de l'Alcalatén.
• Camí dels Bandejats. Trobem els vestigis d'una calçada romana.
• Cova de l'Artiga. De gran valor geomorfològic per les estalactites i estalagmites que conté, les quals presenten un bon estat de conservació.
• La Fontanella. Sender que recorre els paratges de Costur.

[edita] Festes i celebracions locals

• Festes majors. En honor a l' Assumpció de la Mare de Déu y el Santíssim Crist del Calvari, se celebra el 15 d'agost amb una processó, bous al carrer, balls i altres actes.
• Sant Antoni Abad. El 17 de gener o el dissabte més proper es beneeixen els animals, es crema la foguera a la plaça major i es reparteixen els típics rollets.
• Sant Pere Màrtir. Del 29 al 30 d'abril amb processó i missa.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alcalatén
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos