Benafigos
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi de l'Alcalatén | |||||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Alcalatén Castelló de la Plana |
||||
Gentilici | Benafiguer, benafiguera | ||||
Predom. ling. | Valencià | ||||
Superfície | 35,6 km² | ||||
Altitud | 945 m | ||||
Població (2006) • Densitat |
190 hab. 5,34 hab/km² |
||||
Coordenades | 40° 16′ 35″ N 0° 12′ 34″ O | ||||
Distàncies | 130 km de València 55 km de Castelló de la Plana |
||||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
3 (Benafigos, Partida de Dalt i de Baix) 5 PSPV Jeremías Safont Pons (PSPV) |
||||
Codi postal | 12134 |
||||
Festes majors | Setembre |
Benafigos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.
El seu terme municipal, de 35,6 quilòmetres quadrats es troba situat al nord de la comarca, llindant amb els municipis de Culla, Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa. A una altura de 945 m des d'on tenim una magnífica vista des d'on podem apreciar gran quantitat de pobles i masos (Ares del Maestrat, Atzeneta, la Torre del Castell de Culla, Vilafamés, Vistabella del Maestrat, Vila-real o Borriana i el seu port) inclús, en dies clars, la mar Mediterrània amb les Illes Columbretes.
Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dóna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts (la de Dalt, la de Darrere i la de Baix; les tres amb magnífica qualitat d'aigua) i cims com el Coll del Vidre (1.083 m), la Penyaroja (1.063 m) o el Morral Blanc (1.021 m). La superfície no cultivada està coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.
[edita] Clima
El clima és continental, amb hiverns freds i estius més o menys calorosos durant el dia, i molt suaus i agradables durant la nit, però més bé curts.
Les quantitats de pluja són molt més altes que la mitjana Provincial i el fenomen més destacable es el vent (degut a que Benafigos, en estar construït al cim de la muntanya, està exposat i obert als 4 vents), que durant l'hivern no para de bufar (hi ha dies que es superen els 100 km/h).
A l'hivern, les precipitacions són en forma de neu. Destacar també les famoses rosades en els dies que està ras i que fan caure les temperatures dels termòmetres en picat.
Durant l'estiu fa calor de dia, però per les nits la temperatura és agradable. Un dels fenòmens destacats durant l'estiu són les tronades. Es desenvolupen de sobte i solen descarregar amb força. Els trons sonen molt forts i l'aparell elèctric sòl ser considerable.
Apuntar que en els últims anys han produït gran nombre d'incendis.
[edita] Història
Apareix com a alqueria del terme de Culla i, veient la inaccessibilitat del lloc, és fàcil deduir que la seua fundació obeiria a necessitats militars. Va pertànyer a la Setena de Culla tota l'època medieval i moderna. Des del 1235 formava part del senyoriu de Balasc d'Alagon i, a partir de la dècada de 1240, passa a mans de la seua filla, Constança i l'home d'aquesta, Guillem d'Anglesola. Es desconeix la data de la carta de població però ja apareix citada en la d'Atzeneta, de 1272. El 1303 és venuda amb la resta de la setena a l'orde del Temple; el 1319 passa al senyoriu de la de Montesa.
[edita] Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
279 | 253 | 251 | 238 | 218 | 206 | 194 | 186 | 195 | 190 |
[edita] Economia
L'economia es basa en l'agricultura. La superfície cultivada és només de 506 hectàrees, el que significa el 14% de la superfície total del terme (on el regadiu és quasi insignificant).
Els principals cultius històrics són: els cereals, el raïm, l'olivera i la creïlla. Actualment destaquen l'avellana, l'ametlla i l'olivera.
[edita] Monuments i llocs d'interés
- Església de Sant Joan Baptiste. Data del segle XIII, amb estil Corinti i ampliada posteriorment. Al seu interior es poden apreciar arcs Gòtics amb un bon estat de conservació. La part frontal, datada al segle XVII, ha sigut reformada l'any 2003. Es diu que és la tercera en antiguitat de la província de Castelló.
- Ermita del Sant Crist del Calvari. Del 1749, situada a l'entrada del poble.
- Santuari de la Mare de Déu de l'Ortisella. Construïda el 1566 i dedicada a la Patrona de Benafigos, la Mare de Déu de l'Ortisella, situada a 1,3 Km. del poble. Al voltants del Santuari es pot gaudir de magnifics espais per a l'esbarjo.
[edita] Festes i celebracions locals
- Pasqua de Pentecosta. L'1 de maig se celebra amb un romiatge a la Fogaseta de l'Ortisella.
- La Matxà de Sant Antoni. El 16 de gener.
- Sant Joan. El 24 de juny.
- Mare de Déu de l'Ortisella. Se celebra el 8 de setembre.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de Benafigos
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Alcalatén | |
---|---|---|
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos |