Atzeneta del Maestrat

De Viquipèdia

Atzeneta del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.

El seu terme municipal, de 71,26 qm2 es troba situat just en contacte amb la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb els termes municipals de Vistabella, Benafigos, Culla, Xodos, Llucena i les Useres. Les comunicacions són fàcils des de la capital castellonenca, a uns 47 quilòmetres.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Llocs d'interès 7 Monuments 7.1 Monuments religiosos 7.2 Monuments civils 8 Festes i altres celebracions 9 Altres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

El municipi d'Atzeneta se situa en una cubeta a 400 m d'altitud, envoltat de muntanyes que tenen entre 700 i 1200 m. Les serres que tanquen la cubeta són el massís de Penyagolosa (1.814 m) a l'oest, serra de la Creu al sud i serra d'En Segures al nord i Esparreguera a l'est. El pic més elevat al terme municipal és el pic Nevera, a 1.194 m d'alçada

Aquest corredor afavoreix l'acumulació de materials sedimentaris i està drenat per un gran nombre de barrancs i rambles el més important dels quals és el riu Monlleó que naix a terres de Terol per a vessar el seu cabal a la Rambla de la Vídua a pocs quilòmetres del municipi.

El clima és de transició entre el mediterrani costaner i el de muntanya, si bé s’ha de tenir en compte que la situació del municipi enfonsat en una cubeta, provoca freqüents situacions d'inversions tèrmiques a l'hivern. Les temperatures mitjanes estan al voltant dels 14,5 ºC i les precipitacions s’apropen als 645 mm anuals.

[edita] Història

El topònim "Adzeneta" és d'origen àrab, deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Encara que s'han trobat restes de l'Edat de Bronze, la història documentada d'Atzeneta, s'inicia amb l'ocupació dels berebers d'aquesta vall, essent Culla el cap d'aquest territori. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Balasc d'Alagón l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla. Guillem d'Anglesola donà carta pobla l'11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l'orde del Temple. A la dissolució d'aquesta passa a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l'orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins 1834 en què s'aboleix el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donell (1809-1867) quan va alçar el setge de Llucena.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica d'Atzeneta del Maestrat

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.645	1.568	1.538	1.486	1.465	1.438	1.405	1.442	1.463	1.462

[edita] Economia

L'economia s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, però la decadència d'ambdues activitats obliga, a hores d'ara, el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa. Actualment, Adzeneta depén en gran mesura de l'indústria taulellera de l'Alcora, Sant Joan de Moró, Onda, etc.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999	José Barberà	PP
1999-2003	Miguel Angel Carrillo	PP
2003-2007	Miguel A. Barreda Porcar	PP
2007-2011	Joaquim Escrig Escrig	PSPV

[edita] Llocs d'interès

La Cova Oscura. Paratge Natural Municipal.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de Sant Joan del Castell. Edifici del 1516 amb retaule del s.XV
• Ermita de Loreto. Del 1602 té una coberta amb bancs de pedra a recer.
• Ermita de Sant Gregori. Construïda aproximadament el 1725, és la més gran de les ermites del poble. Es troba adossada al cementiri. Es conmemora la festa el 9 de maig, on s´hi acudeix en romeria i la benedicció del terme.
• Ermita de Sant Roc. A la part més fonda de la Plaça de la Vila, construïda a finals del segle XVIII o començaments del XIX, probablement del 1775. La façana està rematada amb una espadanya neogòtica, d´una etapa posterior a l´ermita.
• Ermita de Sant Josep del Mas de la Vila. Segle XVIII.
• Ermita del Pilar del llogaret del Mas del Terme.
• Església de Sant Bertomeu. Temple d'estil renaixentista contruït probablement a finals del segle XV i reformat en diverses ocasions entre els segles XVII i XVIII. Destaca el retaule i decoració barroca (1744). També resaltar l'imatge del Crist de la Pietat (s. XVIII) i de la Verge de Belem (s. XV).
• El campanar de pedra del segle XVII, cronològicament anterior a l´actual temple. És quadrat d´estil toscà. S´hi accedeix per la capella del Cor de Jesús, per una escala de caragol. El segon cos, conté la primitiva sala del rellotge amb la corresponent esfera exterior que donava a la plaça fins l´any 1973. El tercer cos és la espaiosa sala de campanes, el qual és rematat pel compartiment superior popularment conegut pels perxets als que es puja per una escala de gat situada a la part esquerra del portal de la campana menuda. Els perxets són un remat o chapitel superior, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents.
• Museu parroquial. Conserva peces valuoses, com ara el retaule de Sant Joan Bautista, taules centrals del Bautisme del Senyor, Sant Joan Bautista i Sant Onofre. Taules de la flagel·lació de la Verge, amb fragments d'un retaule del segle XV.

[edita] Monuments civils

• Castell. Fortalesa musulmana del segle XI edificada sobre restes romanes. Situat a tres quilòmetres del nucli urbà d'Atzeneta des d'on es vigilava el pas cap al municipi des de la Serra de Llucena. Únicament es conserven la torre de l'homentage i una ermita del segle XVI dedicada als sants Fabià i Sebastià i a la Verge de l'Esperança.
• Vila closa del segle XIV, que és l'antic casc urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa.
• Torre de la presó es troba al centre de la població, al costat de l'església parroquial. Es creu que deuria formar part de les muralles de la població, construïdes durant la dominació musulmana, ja que encara es conserven trossos de muralla ben a prop. És de planta quadrada, amb una porta i diverses finestres. A l'interior hi ha una escala que comunica amb les plantes superiors. Es conserva en un estat relativament bo.

[edita] Festes i altres celebracions

• Festes patronals. Durant la darrera setmana d'agost, la població gaudeix de bous de carrer, balls, teatre, concerts, exposicions, esport, focs d'artifici, ...
• Romeria al Castell d'hivern. En gener es fa una romeria al Castell.
• Romeria al Castell d'estiu. Catorze dies després del dilluns de Pasqua repeteix la romeria al Castell
• Dilluns de Pasqua. Al llogaret de Meanes es fa una festa on es reparteix pa i oli.
• Festes de la Placeta. Festes de la barriada de la Placeta, el 25 de juliol.
• Ball dels Quintos. El 7 de desembre a la nit es fa una gran festa i al dia següent, pel matí, es fa la processó dels farolets.
• Fira Tradicional d'Atzeneta d'arts i oficis antics. 8 de desembre

[edita] Altres

Durant els dies 2, 3 i 4 de maig de l'any 2008 s'hi va celebrar la V Trobada d'Estudiants dels Països Catalans, organitzada pel SEPC.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• http://www.atzenetadelmaestrat.es
• http://personales.ya.com/aleixbm/atzeneta/

editar	Municipis de l'Alcalatén
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos