Figueroles
De Viquipèdia
- Este article es sobre el municipi de l'Alcalatén, per al dels Serrans vejau Figueroles de Domenyo
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alcalatén | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Alcalatén Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Figueroler, figuerolera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| pressupost | 1.142.366,22 | ||
| Superfície | 12,10 km² | ||
| Altitud | 360 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
571 hab. 47,19 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 07′ 03″ N 0° 14′ 17″ O | ||
| Distàncies | 99 km de València 27 km de Castelló de la Plana |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 7 PP Luis Gregori Herrando (PP) |
||
| Codi postal | 12122 |
||
| Festes majors | Sant Mateu 21 de setembre |
||
Figueroles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l' Alcalatén. Envoltat pels municipis de Llucena, Les Useres, Costur i L'Alcora.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El terme municipal és atravessat pel riu Llucena. El paisatge és muntanyenc i típicament mediterrani. Abunda l'olivera, l'ametller i el bosc baix . El clima és igualment mediterrani i l'altitud mitja és de 370 m.
[edita] Història
Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional, cap el 1233, a Joan Ximén d'Urrea, qui l'havia pres; continuà el senyoriu dins la família, que reuní posteriorment el títol de comtes d'Aranda , fins la extinció dels senyorius el 1818; en 1602 es constitueix com a parròquia; l'any 1726 va segregar-se de Llucena i va assolir municipi independent.
[edita] Demografia
La seua població ha fluctuat durant el segle passat amb tendència a la baixa. La seua indústria ceràmica ha conegut cert auge que, a partir de l'expansió de la de l'Alcora , no sols ha aconseguit detenir la pèrdua de població sinó que aquesta augmentà moderadament gràcies a les millors condicions de vida.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 600 | 588 | 580 | 556 | 548 | 581 | 588 | 562 | 571 |
[edita] Economia
L'activitat principal del municipi és la indústria taulellera, de menor entitat són les activitats terciàries i agrícoles. S'hi cultiven ametles, olives i hortalisses.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Pedro Herrando Bartoll
|
|
| 1983-1987 |
Rafael Nebot Bernat
|
|
| 1987-1991 |
Rafael Nebot Bernat
|
|
| 1991-1995 |
Rafael Nebot Bernat
|
|
| 1995-1999 |
Rafael Nebot Bernat
|
|
| 1999-2003 |
Rafael Nebot Bernat
|
|
| 2003-2007 |
Luís Gregori Herrando
|
|
| 2007-2011 |
Luís Gregori Herrando
|
[edita] Monuments
- Casa dels colegials. Del segle XVII, casa dels senyors del poble.
- Ermita i calvari.
- Església de Sant Mateu. Del segle XVII, construïda sobre altra anterior, d'un barroc rural i d'una sola nau amb capelles laterals, es conserva una bona col·lecció de retaules en fusta del segle XVII, originals, així com interessants llenços; d'Ànimes (mal conservat, d'escola valenciana del segle XVII), Crucifici amb la Verge, Sant Joan i la Magdalena als costats, també del segle XVII, i Sant Bernat, de 1667 possiblement de J. Jacinto Espinosa.
[edita] Festes i celebracions
- Dia del Crist. El primer dilluns als 50 dies de Pasqua.
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Mateu. El 21 de setembre.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de l'Alcalatén | |
|---|---|---|
|
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos |
||
