Les Useres

De Viquipèdia

Les Useres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El municipi limita amb els següents municipis: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, La Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Incendi de l'estiu del 2007 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 7.1 Els Pelegrins de les Useres 7.2 Altres festes 8 Fonts externes 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat entre barrancs i muntanyes de la Serra de la Creu, Les Useres, amb la població dispersa per les masies, compta amb els llogarets de Les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picaudo.

El nivell més baix està en el Formany i els Molineres a 200 metres, al costat de la Rambla de la Vídua, i el més alt en la Penyarroja, a gairebé 800 m.

[edita] Incendi de l'estiu del 2007

El 28 d'agost de 2007, unes obres il·legals sobre una torre elèctrica causen un greu incendi que -ajudat amb un fort vent de ponent i les conseqüents altes temperatures- s'extén ràpidament per tot el terme afectant fins i tot als termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectàries carbonitzades a la comarca de l'Alcalatén.

[edita] Història

Formava part de la Tinença de l'Alcalatén i del senyoriu de Les Useres, pertanyent successivament als Urrea, en la qual època era conegut com Masies d'Urrea, i als comtes d'Aranda.

Té un origen íber, com així ho proven els diversos útils i ceràmica oposats en la Vila Vella. El domini musulmà va marcar una profunda petjada en aquestes terres iniciant l'extracció del mineral de ferro en els Ferreríes i implantant el sistema de reg. Va ser Ximén de Urrea qui va conquistar per a la cristiandat aquestes terres, concedint-li Jaume I el senyoriu de l'Alcalatén en 1233. Una llarga història de dominis duu a Les Useres a estar sota la jurisdicció del Bisbat de Tortosa, dels Comtes d'Aranda o de la Corona, al llarg de la seua història. Curiosa és la influència italiana en el municipi que gràcies als comerciants de la llana es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en la advocación dels patrons, Sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En el 1839, en les guerres carlistas, el general O’Donell va guanyar la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valer el títol de Comte de Llucena.

[edita] Demografia

Evolución demográfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.214	1.140	1.109	1.094	1.027	986	975	988	1.004	1.001	990

[edita] Economia

L'activitat econòmica està basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producció de vi en el celler vinícola de Les Useres i cultiu d'ametllers, oliveres, garroferes i cereals, blat i ordi sobretot. La ramaderia és la força econòmica amb més auge en l'actualitat, especialment en granges d'aus i porcs.

[edita] Monuments

• Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcció popular, és una de les més benvolgudes del poble. En ella es guarda la imatge del Crist.
• Ermita de Santa Waldesca. És un edifici petit, amb pintures de passatges de la Santa.
• Ermita Verge de Loreto.
• Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta època és també la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
• Església de la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament igual que les muralles. És fàcil trobar les seves pedres formant part de la construcció de les cases i de l'església. Investigacions recents han dut a assenyalar que el constructor de l'església va ser d'Esteve Ganaut. Una inscripció reflecteix que la primera pedra es va col·locar el 9 de novembre de 1613. La seva façana monumental forma conjunt amb el campanar, amb pedra de cadirat en la façana, torre i contraforts. El temple, de planta rectangular, ve de models que l'arquitectura gòtica catalana va utilitzar en el segle XV, absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La portada-retaule és de doble cos amb columnes adossades i arc de mig punt. A l'exterior de les pilastres hi ha fornícules amb escultures de Sant Miquel i Sant Joan Baptista a la part superior, en les inferiors, Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer. Una cornisa amb bust de Sant Pere remata aquest cos i serveix de base superior, que duu pilastres jòniques i fris i rematada de frontó partit. Aquest és el marc al relleu central de la Transfiguració.

[edita] Llocs d'interés

• Font de Més Amunt. Molt propera al poble, i amb un ampli cabal que abasteix a la població, rega les hortes i va servir en el passat de força motriu per als molins fariners com el de Molí de la Vila o Molí de Mariano. És també un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i gronxadors. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urbà, amb vistes del poble.

Altres fonts són la Font de la Ponsa, de les Murtes, Font de la Presola i Font de la Cova que configuren un recorregut per a realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que posseïx el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, destacant els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.

[edita] Festes i celebracions

[edita] Els Pelegrins de les Useres

Article principal: «Els Pelegrins de les Useres».

L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l'Edat Mitjana. Tretze hòmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les càrregues-, acompleixen la vella prometença d'anar fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Són els Pelegrins de les Useres. Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadàven dels progenitors i acompanyàven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres.

[edita] Altres festes

• Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor a Sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
• Procesió al Piló de la Creu. Se celebra el cap de setmana següent al de la Peregrinació a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels peregrins però amb la participació només de dones i nens. És tradicional el repartiment de la fogasseta i els Orelletes de Mel i el berenar en la Font de la Presola.
• Sant Antoni. El 17 de gener, amb la típica matxà, l’arrastrà dels panderos, encès de fogueres i repartiment de rotllos. Té a Les Useres la seua continuació el cap de setmana següent en les masies dels Crevades amb la celebració de Sant Antoni dels Hostals i les seues típiques carreres de cavalls.

[edita] Fonts externes

• MONFERRER I MONFORT,ÀLVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres Vol.10 Fonoteca de Materials del Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).

[edita] Enllaços externs

• Lloc web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Naturatge, imatges de l'incendi del 2007

editar	Municipis de l'Alcalatén
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos