Vilafam??s

De Viquip??dia

Vilafam??s

Localitzaci??
Municipi de la Plana Alta
Vista de Vilafam??s
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Mancomunitat ??? Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia de Castell?? Plana Alta Mancomunitat Plana Alta Castell?? de la Plana
Gentilici	Vilafames??, vilafamesina
Predom. ling.	Valenci??
Superf??cie	70,40 km??
Altitud	354 m
Poblaci?? (2006)   ??? Densitat	1,806 hab. 0,03 hab/km??
Coordenades	40?? 06??? 47??? N 0?? 03??? 17??? OCoordenades: 40?? 06??? 47??? N 0?? 03??? 17??? O
Dist??ncies	94 km de Val??ncia 24 km de Castell?? de la Plana
Sistema pol??tic Nuclis Ajuntament ??? Alcalde:	2 (Vilafam??s i La Basseta) 5 PP i 4 PSPV Luisa Oliver Mallas??n (PP)
Codi postal	12192
Festes majors	Agost
Patr??/Patrons	Sant Miquel
Dies de mercat	Divendres
Web	http://www.vilafames.com/

Vilafam??s ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb la Vall d'Alba, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol, Sant Joan de Mor??, Costur i les Useres.

[edita] Geografia

Ocupa una posici?? estrat??gica sobre l'alt d'una muntanya que forma part de l'extrem septentrional de la Serra de les Conteses o Serra de Borriol. Aquesta ubicaci?? li confereix ??mplies vistes sobre el Pla de l'Arc que s'est??n als seus peus i els paisatges circumdants. Al seu torn, la seva posici?? a mitjan pas entre les terres de l'interior i el litoral, fa que el municipi disposi de les caracter??stiques pr??pies d'una poblaci?? d'interior amb els avantatges que suposa la seva proximitat a la costa pel que gaudeix de les caracter??stiques clim??tiques pr??pies d'una poblaci?? mediterr??nia, amb hiverns suaus i estius calorosos.

El paisatge de la zona est?? constitu??t per una dicotomia entre la zona plana i les muntanyes que envolten el pla. El paisatge propi de la zona plana est?? constitu??t per la parcelaci?? de les terres, transformades per a l'activitat agr??cola, mentre que les zones muntanyenques que no es troben roturades, presenten en determinats punts formacions boscoses. En elles existeix un predomini del pi blanc (pinus halepensis), encara que tamb?? es d??na la varietat de pi carrasquer. En les zones d'ombria hi ha vegetaci?? de carrasques, alzines, i arbustos de diverses esp??cies.

[edita] Hist??ria

Va pert??nyer hist??ricament al Maestrat de Montesa. Fou conquistada la pla??a el 1233 per les tropes reials, i donada a poblar el 30 d'agost del 1241 a G. Ramon de Viella i d'altres. Englobava dins del seu territori els llocs de Mor?? i Vall d'Alba (aquest ??ltim s'independitzaria com a municipi el 1925), passant cap el 1264 a poder dels santjoanistes. En fundar-se l'orde de Montesa, va revertir al seu senyoriu, seguint les vicissituds hist??riques dels pobles montesians. Fou unionista i agermanada, en contra del seu senyor, el maestre. Contra la pr??pia orde s'enfrontaria al consistori de Vilafam??s l'any 1635, quan hom va sol??licitar a la Santa Seu la compra de la jurisdicci?? alfonsina, incorporant-se des d'aleshores al Patrimoni Reial. Durant les guerres carlines del XIX Vilafam??s fou escenari en repetides ocasions de les escaramusses hagudes entre isabelins i les tropes comandades per Cabrera, Serrador i Forcadell.

[edita] Demografia

En el primer cens fiscal, del 1320, comptava amb 150 ve??ns (vilafamesins), que el 1565 passaren a ser 159, augmentant a 450 a finals del XVIII. Madoz, assenyala per al 1845, 1.973 habitants. A les primeries del nostre segle n'eren 5.600 (inclosa La Vall d'Alba).

[edita] Economia

La principal base econ??mica de Vilafam??s fins a mitjans de la d??cada dels 70 del passat segle va ser l'agricultura basada en l'explotaci?? de cultius de sec??. Els principals productes agr??coles del municipi han estat tradicionalment i ho segueixen sent en l'actualitat els cultius d'olivera, el garrofer, la vinya, l'ametller i els fruiters, al costat de les produccions de regadiu en el pla d'hortalisses i verdures.

A partir dels anys vuitanta ??s el sector industrial el qual adquireix la seva supremacia amb un fort desenvolupament de la ind??stria taulellera i de les empreses auxiliars del sector.

[edita] Administraci??

[edita] Monuments

El casc antic ha estat declarada Conjunt Hist??ric Art??stic a l'abril de 2005. Conjunt que apareix envoltat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior a les diverses edificacions urbanes aix?? com els edificis emblem??tics del municipi.

Vilafam??s es troba envoltada per la via romana que passa per la vessant de la muntanya on es troba assentada la part antiga de la ciutat. Es tracta d'un dels conjunts hist??rics art??stics de major import??ncia del Pa??s Valenci?? per la seva bellesa i alt grau de conservaci??, aix?? com per l'enclavament paisatg??stic on es troba situada i on s'integra amb la seva particular silueta. Posse??x una trama medieval adaptada a la seva particular topografia on coexisteix una interessant arquitectura popular al costat d'edificis significatius de l'arquitectura civil i religiosa, g??tica i barroca.

[edita] Monuments religiosos

• Esgl??sia de la Sang

Situada als peus del Castell, ??s d'origen medieval i ???barroquitzada??? en el s XVII. Posse??x una cripta de tretze arcs apuntats del segle XIV. Presenta nau de quatre trams m??s presbiteri i cor amb capelles entre contraforts. Conserva diversos interessants retaules barrocs dos dels quals de inconmensurable bellesa i molt escassos en la prov??ncia de Castell??, aix?? com decoraci?? pict??rica al fresc en presbiteri i Capella de Santa B??rbara.

• Esgl??sia de l'Assumpci??.

De finals del segle XVI, comen??a la construcci?? en 1594. La seva planta ??s tra??ada pel mestre de la Seu de Tortosa, Mart?? de Mendoza i adjudicada per a la seva realitzaci?? a Joan Palacios. En 1778 es reforma, perllongant-se el creuer amb la capella de la comuni?? i nou presbiteri, concloent les obres d'ampliaci?? en 1783. La c??pula, demolida per amena??ar ru??na, s'erigiria de nou en 1806. Realitzada en cadirat, rodeno del terreny i ma??oneria, cobreix amb teula ??rab a doble vessant. Presenta portada datada en 1601. En l'interior s'estructura en planta d'una sola nau, de quatre trams m??s presbiteri, creuer i capelles entre contraforts. Suports de pilastres cor??nties, arcs de mig punt amb apliquis daurats i arcs de mig punt amb llunetes, tota ella decorada amb elements barrocs, apreciant-se tamb?? les nervadures com elements persistents del g??tic. En el creuer c??pula cega sense llanterna. El retaule major, de principis del segle XVII, tra??at per Agust?? Sanz i adjudicat a Bernat Monfort. Decoraci?? pict??rica al fresc en la Capella de la Comunicaci?? i petxines de la c??pula, obra de Joaquim Oliet, aix?? com interessants ornaments, orfebreria i s??col de cer??mica valenciana del segle XVIII.

• Ermita de Sant Miquel.

Es tracta d'una construcci?? senzilla datada en 1640 d'??mplia fa??ana amb finestres i un espai??s porxo amb arquejades. S'estructura en dues parts, la religiosa, amb una sala per al culte de planta rectangular amb cor alt en els peus i la sagristia lateral, i hospederia per a ermit?? i masovers.

• Ermita de Sant Ramon. ??s una ermita senzilla, del segle XVIII, de planta central i coberta amb c??pula cega.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Del segle XVI, guarda proporcions renaixentistes i ??s un bon exemple de l'arquitectura civil de Vilafam??s.

• Castell i Muralles de Vilafam??s. Del segle XIV.

Es troba en la part m??s elevada de la poblaci??, dominant el pla des d'una altura de 400 mts.

Encara que els fonaments del castell s??n d'??poca musulmana, i fins i tot m??s antics, presenta modificacions de molt diferents ??poques, les ??ltimes d'elles de la Guerres Carlistes.

En l'actualitat es troba restaurat, conservant gran part de la seva estructura antiga. S'aprecien grans trams de muralles i dues torres caracter??stiques.

• El Quartijo.

??s la zona urbana m??s antiga de la poblaci??. Apareix envoltada per un sistema de muralles que engloba el recinte primitiu de la poblaci??, corresponent a l'antiga vila, i on se situen les edificacions m??s antigues del municipi: Casa de la vila, esgl??sia de la Sang, etc.

• Palau del Batlle.

En 1971 va ser adquirit en ru??n??s estat per la Diputaci?? Provincial que despr??s de diverses fases de restauraci?? va cedir l'edifici a l'Ajuntament per a l'instal??laci?? del Museu d'Art Contemporani.

El palau ??s una construcci?? del G??tic Civil que data de finals del segle XIV. Va ser resid??ncia de l'Administrador real i m??s tard habitada del representant de l'Orde de Santa Mar??a de Montesa (s. XV - XVI).

[edita] Monuments prehist??rics

• El Tossal de la Font. En aquesta gran cavitat es van localitzar restes antropol??giques atribu??ts a l'home de Neandertal, en concret un individu femen?? de l'esp??cie Homo sapiens, amb una antiguitat aproximada de 80.000 anys, la qual cosa la converteix en l'??nic jaciment d'aquest tipus localitzat al Pa??s Valenci??.

• La Cova Matutano. Es tracta d'un jaciment pertanyent al Paleol??tic Superior, la bona conservaci?? del qual li converteix en l'??nic jaciment d'aquest per??ode existent en les comarques de Castell??, que permet documentar un dels per??odes menys coneguts de la Prehist??ria, el qual s'est??n entre el 14.000 i el 11.5000 BP.

• L'Abric del Castell. Alberga un dels conjunts de pintura rupestre esquem??tica m??s interessants del Pa??s Valenci??. Destaquen entre els diversos motius pict??rics les representaci?? identificades com antropomorfs, i entre aquestes, la realitzada mitjan??ant tra?? gruixut formant una espiral, que dibuixa un espai circular, tangent per la seva banda inferior a altra figura que es perllonga cap avall, amb dues puntes, i que ha estat interpretada com una representaci?? solar.

• Roques de Mallas??n. Es tracta d'un abric en la paret del qual rocosa allotja una representaci?? pict??rica rupestre, en la qual apareix representada una sola figura humana, d'estil esquem??tic; realitzada en tra?? gruixut de coloraci?? vermellosa.

• Els Estrets-El Rac?? de Rata. Es tracta d'un poblat de 0,2 Ha. de superf??cie, en perfecte estat de conservaci?? i en el qual des de 1990 es porten a terme excavacions de forma regular. Destaca la torre de planta circular situada al costat de la zona d'acc??s a l'interior del poblat. El per??ode d'ocupaci?? correspon a l'Ib??ric Tard??.

[edita] Cultura

• Museu d'Art Contemporani. Alberga obres d'uns 400 artistes com Mir??, Chillida, Rafael Canogar, Josep Renau, Julio Gonz??lez, Equip Cr??nica, El Genov??s, etc.

• Centre Internacional de Documentaci?? Art??stica. Instituci?? depenent del Museu d'Art Contemporani de Vilafam??s. El Centre disposa de documentaci?? relacionada amb el panorama art??stic de la segona meitat del segle XX. Actualment disposa de 50.000 entrades de consulta.

[edita] Llocs d'inter??s

• Roca Grossa. Monument natural. Mole de Rodeno, situada als peus de l'esgl??sia parroquial.
• El Clot. ??s una cavitat, o formaci?? k??rstica, en el terreny de forma cil??ndriques situada en el vessant d'una muntanya. La vegetaci?? que es troba en la zona est?? constitu??da per alzines, oliveres i gran quantitat d'arbustos, aix?? com plantes trepadores que ho han convertit en un ecosistema localitzat d'aspecte selv??tic.
• Cova Bolimi. Es tracta d'una cavitat a la qual s'accedeix a trav??s d'una escala natural que duu a dues *replaces interiors de gran amplitud i amb voltes de fins a 3 metres d'altura. Al fons de la segona repla??a, ha dotat a aquesta cova d'un original subministrament d'aigua potable. La vegetaci?? de l'exterior de la cova ??s la caracter??stica de la zona muntanyenca: garrofera, esparreguera, margall??, figueres, oliveres, pins, roman??, farigoles, etc
• Paratge de Sant Miquel. En direcci?? a Sant Joan de Mor?? i a cinc quil??metres de Vilafam??s. Aquesta zona es caracteritza per albergar l'ermita de Sant Miquel, patr?? del municipi. A m??s la zona gaudeix d'una vegetaci?? exuberant, pr??pia d'una geologia d'arenisques tri??siques. Est?? constitu??da per pins i vegetaci?? end??mica amb interessants exemplars de carrasques, alzines, salzes, etc. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal l'any 2007.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad. T?? lloc a mitjan mes de gener, destacant l'acte de la "matx??" o process?? de les cavalleries que discorre pels diferents carrers del poble i on es realitzen grans fogueres i en determinats llocs es reparteix un "rotllo" als participants.

• Sant Miquel Arc??ngel. T?? lloc el quart diumenge de Quaresma. Consisteix aquesta en la realitzaci?? d'un romiatge a l'ermita del mateix nom on es venera al patr?? de la localitat, Sant Miquel. Al tornar al poble els romers t?? lloc la "process?? dels creus", on participen els nens duent creus fetes amb bruc. Ja de nit t?? lloc la "process?? dels borratxos".

• Festes patronals. Se celebren en honor a la Verge de l'Assumpci?? i al Crist de la Sang a mitjan agost. Les activitats s??n molt variades amb la realitzaci?? d'exposicions, concerts, esports, concursos, revetlles, corregudes de bous, encara que entre tots ells destaca l'acte de la "Serenata al bou".

• Sant Miquel de "veremes". Se celebra el 29 de setembre, sent novament el patr?? del municipi, Sant Miquel, a qui es dedica la festivitat. Aquesta rep l'??lies de "veremes" per celebrar-se durant el per??ode de recollida del ra??m.

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament de Vilafam??s
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.