Joan Mir?? i Ferr??

De Viquip??dia

Joan Mir??

Joan Mir?? i Ferr?? ( Barcelona, 1893 - Palma,1983 ) fou un pintor, escultor, gravador i ceramista catal??.

Mir?? fou un dels artistes surrealistes m??s coneguts, i utilitzava sovint elements del subconscient en la seva pintura. En nombrosos escrits, va declarar el seu menyspreu per la pintura tradicional i el desig d'utilitzar altres m??todes d'expressi??.

[edita] Biografia

Va n??ixer el 20 d'abril de 1893 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar comer?? i va treballar durant dos anys com a treballador en una drogueria, fins que una malaltia el va obligar a retirar-se a la casa familiar de Mont-roig del Camp. Al seu retorna a Barcelona ingressa a l'Acad??mia d'art dirigida per Francesc Gal??, on va con??ixer les ??ltimes tend??ncies art??stiques europees. Durant la Guerra Civil, va col??laborar amb el Comissariat de Propaganda

[edita] Obra creativa

"Dona i ocell" (1982)

Mogut per la comunitat art??stica que s'agrupava al barri de Montparnasse, des de 1920 es va mudar durant diverses temporades hivernals a la ciutat de Par??s, on va desenvolupar un estil ??nic, influ??t per poetes i escriptors surrealistes. Els seus treballs surrealistes s??n considerats dels m??s originals del segle XX.

L'any 1926 va inciar la seva col??laboraci?? amb Max Ernst en dissenys per als Ballets Russos de l'obra Romeo i Julieta de Sergei Diaghilev. Amb l'ajuda de Mir??, Max Ernst va ser un pioner en la t??cnica del "grattage" en la qual s'usa una esp??tula per a remoure pigments de la tela.

Mir?? fou considerat un dels artistes surrealistes m??s radicals, del qual el fundador del moviment surrealista Andr?? Breton va qualificar de "el m??s surrealista de tots nosaltres". Gr??cies a la seva afinitat a l'automatisme, va promoure l'??s del dejuni, l'insomni i les drogues psicoactives per a induir estats d'al??lucinaci?? que el duguessin a crear un art que revel??s el subconscient. Mir?? va declarar haver creat un dels seus treballs m??s famosos, El Carnaval de l'Arlequ??, sota al??lucinacions degudes a la falta de menjar i beguda.

En les seves ??ltimes d??cades va accelerar el seu treball en diferents mitjans, produint escultures i, al costat del ceramista Josep Llorens i Artigas, centenars de cer??miques, incloent els murals "La Lluna" i "El Sol" de la seu de la UNESCO a Par??s i inaugurat l'any 1958, pels quals l'any seg??ent va rebre el Premi Guggenheim. Al final de la seva carrera art??stica va divulgar les seves idees m??s radicals i menys conegudes, i a m??s, va realitzar un mural per al Pavell?? del Gas de l'Exposici?? Universal realitzada a la ciutat d'Osaka (Jap??) l'any 1970, on va transgredir novament les convencions tradicionals de la pintura.

Les cartes que des de la seva joventut va enviar al seu amic Josep F. R??fols, que permeten resseguir la seva evoluci?? vital i art??stica de primera ma, es conserven a la Biblioteca de Catalunya que les va publicar i anotar -a c??rrec d'Amadeu J. Soberanas i Francesc Fontbona- el 1993.

Entre els molts premis rebuts per Joan Mir?? cal destacar, el Gran Premi de Gravat de la Biennal de Ven??cia de l'any 1954, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1978, i la Medalla d'Or de les Belles Arts l'any 1980.

Va morir a la ciutat de Palma de Mallorca el 25 de desembre de 1983 i fou enterrat al cementiri de Montju??c, a Barcelona. Actualment moltes de les seves obres poden ser vistes a la Fundaci?? Joan Mir?? de Barcelona; la Fundaci?? Pilar i Joan Mir?? de Palma de Mallorca, o als museus MNAM de Par??s o al MOMA de Nova York.

[edita] Honors

Google va dedicar la seva portada a Joan Mir??, el dia 20 d'abril del 2006, el dia del cent-tretz?? aniversari del seu naixement. Segons alguns mitjans, la portada va ser retirada abans degut a una reclamaci??^[1].