Comissariat de propaganda

De Viquipèdia

El Comissariat de propaganda va ser una oficina de la Generalitat de Catalunya que va tenir un paper propagandístic destacat durant la Guerra civil espanyola. Va servir de model per a d'altres oficines similars que es van obrir a Europa durant la Segona Guerra Mundial. La majoria dels documents relatius al Comissariat s'han perdut en el temps, pel que es desconeixen amb exactitud totes les accions que van realitzar durant el període de la seva existència.

Taula de continguts 1 Origen 2 Primeres accions 3 Mitjans gràfics 4 Estil 4.1 Qualitat 4.2 Implicació 4.3 Diversificació 4.4 Seccions 4.5 Agilitat 4.6 Innovació 4.7 Cultura 5 Bibliografia 6 Enllaços externs

[edita] Origen

El 3 d'octubre de 1936 es va crear la denominada Comissaria de propaganda mitjançant un decret signat pel llavors conseller primer Josep Tarradellas. El seu principal propòsit era el de difondre la realitat cultural catalana pel món alhora que s'augmentava el nivell cultural i físic del poble català. El Comissariat era un òrgan autònom, depenent del departament de presidència, que rebia fons de la Conselleria de Finances.

El 4 d'octubre es va designar com president del Comissariat a Jaume Miravitlles (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988), membre destacat de Esquerra Republicana de Catalunya. Miravitlles, que havia estat exiliat a França durant la dictadura de Primo de Rivera, era un intel·lectual interessat per les idees avantguardistes. Havia estat membre del comitè executiu de l'Olimpíada Popular que havia de celebrar-se a Barcelona entre el 22 i el 26 de juliol de 1936 com alternativa als Jocs Olímpics de Berlín i que no va arribar a celebrar-se per l'Alçament nacional del 18 de juliol. Miravitlles era també membre del comitè de milícies antifeixistes.

El Comissariat va néixer sense una definició clara de quins serien els seus objectius ni de com es realitzarien ja que no existia cap model semblant al que imitar. Dintre del territori nacional es volia mantenir el "entusiasme del poble" mentre que les accions a l'estranger estaven destinades a fomentar la lluita antifeixista. En la seva acta de fundació es parlava de la realització d'actes de propaganda, tant en el front com en la reraguardia. Per a això es valdrien de diversos mitjans:

• Mitjans escrits, que incloïen periòdics, revistes, cartells, llibres, etc.
• Mitjans gràfics, com la fotografia o el cinema.
• Mitjans artístics, que incloïen l'organització d'actes com concursos, fires o exposicions.
• Mitjans parlats, valent-se de la ràdio, conferències, mítings o cançons
• Mitjans esportius, que havien d'havien d'estimular la cultura física.

L'acta fundacional permetia també que el Comissariat obrís oficines a l'estranger en cas que ho considerés necessari. Es van obrir oficines a París, Londres i Brussel·les. Les oficines de Barcelona es van instal·lar en un punt molt cèntric de la ciutat, concretament en el nombre 224 de l'Avinguda Diagonal (en aquells dies anomenada avinguda 14 d'abril), el que va facilitar l'accés a intel·lectuals i artistes que van acabar col·laborant amb el Comissariat. Aquestes oficines es van quedar aviat petites per als gairebé 300 treballadors del Comissariat. El restaurant la Punyalada i l'Hotel Majestic, ambdós al Passeig de Gràcia barceloní, van quedar pràcticament requisats al servei del Comissariat.

[edita] Primeres accions

El primer acte que va fer el Comissariat va ser una recepció de benvinguda als mariners del vaixell soviètic Zirianin el 19 d'octubre de 1936. Un temps més tard, en el mes de novembre, es va realitzar una recepció per a un grup de periodistes francesos que visitaven Catalunya. Cadascun d'aquests periodistes va rebre l'últim dia de la seva visita material propagandístic compost per una col·lecció de fotografies, un altra dels cartells editats des del 19 de juliol, un resum dels bàndols que feien referència a la reestructuració social i política. Finalment se'ls va lliurar una fulla de llorer que havia estat dipositada durant tota una nit en la tomba de Francesc Macià i que va ser dipositada en la tomba del soldat desconegut de París.

L'acció va ser un èxit rotund i els periodistes van enviar cartes d'agraïment al president Lluís Companys pel tracte rebut durant la seva visita. A partir de llavors, el Comissariat va posar a la disposició dels periodistes estrangers mitjans tècnics per a facilitar la seva labor informativa. Així per exemple, Robert Capa va revelar moltes de les seves imatges en laboratoris cedits pel Comissariat.

Aquest mateix any es va realitzar un míting multitudinari al velòdrom de París en el qual, entre d'altres, va participar La Pasionaria. També es van realitzar exposicions diverses i es va convidar a escriptors estrangers i periodistes a visitar el conflicte espanyol. A més, s'enviava documentació gràfica i textual als principals mitjans de comunicació estrangers.

[edita] Mitjans gràfics

Durant els primers temps de la guerra, les accions del Comissariat es van centrar principalment en la propaganda gràfica, recorrent sobretot a l'ús de cartells. Com en tota propaganda, es van utilitzar de forma recurrent alguns eslogan i frases, entre elles les de Catalans, Catalunya! i Catalans, per Catalunya!. Es publicava també una revista de publicació mensual, Nova Ibèria, que es traduïa a quatre idiomes. Es tractava d'una publicació elaborada amb molta cura que, a més de servir com portaveu del Comissariat, pretenia transmetre als països estrangers una imatge positiva de Catalunya.

A més de Nova Ibèria es publicava també la revista Visions, totalment gràfica i dedicada exclusivament a la guerra. Disposava també d'una editorial pròpia, Forja, que s'encarregava de publicar els llibres del Comissariat. Alguns d'aquests llibres van ser Ciutadà: Què has de fer davant la guerra aèria? o Fulls d’història de Catalunya.

Un dels puntals del Comissariat va ser la productora Laya films, creada el 1936 pel Comissariat i dirigida per Joan Castanyer que havia estat ajudant del director francès Jean Renoir. Aquesta productora realitzava un resum setmanal, que rebia el nom d'Espanya al dia, i que s'oferia abans de cada pel·lícula en les sales cinematogràfiques. Els documentals mostraven imatges tant del front com de la reraguardia.

A més dels reportatges bèl·lics es van realitzar també altres, destinats sobretot al públic estranger, que mostraven des de fires d'artesania catalana a diversos processos industrials. Aquests documentals volien donar la imatge d'un poble treballador i pacífic. La majoria d'ells es van realitzar en quatre idiomes: a més del català, traduïen l'espanyol, anglès i al francès. Laya films va produir una mica més de 100 documentals al llarg de la seva història. A més, va actuar com a distribuïdora i va ser l'encarregada de portar a Espanya els films produïts a la Unión Soviètica.

[edita] Estil

Miravitlles tenia una idea molt clara de com volia que fos la propaganda que difongués el Comissariat. Per a ell, la República estava en poder de la raó, pel que es feia innecessari enganyar al poble amb mentides o amb exageracions. Si s'analitza el conjunt de material propagandístic que ha arribat fins als nostres dies ens trobem amb que la propaganda del Comissariat tenia les següents característiques:

[edita] Qualitat

Es cuidava al màxim la qualitat dels productes, des dels cartells als llibres.

[edita] Implicació

Els principals artistes i escriptors catalans es van involucrar amb el Comissariat. Així, Joan Miró va realitzar un segell destinat a la propaganda a l'estranger amb el lema Aidez l'*Espagne (Ajudeu a Espanya) que es va fer mundialment famós. Lola Anglada es va encarregar de dissenyar la figura d'un nen que, abillat amb un barret frigi, representava la lluita antifeixista. Es va fer tan popular que van arribar fins i tot a elaborar-se figures de terracota, cartells i un conte amb la seva imatge. Se li va donar el nom de El més petit de tots, extret d'un fragment d'una cançó popular catalana (Els tres tambors).

Altres artistes i intel·lectuals van col·laborar amb el Comissariat. Pere Quart va elaborar una Oda a Barcelona per encàrrec directe de Miravitlles. Les fotografies d'Agustí Centelles s'enviaven a tots els mitjans estrangers. Mercè Rodoreda també va dedicar part del seu temps a col·laborar amb el Comissariat realitzant traduccions i correcions del català.

[edita] Diversificació

L'acció propagandística es realitzava en àmbits molt diversos. Cada producte rebia un enfocament especial segons quina fos la seva destinació final (nacional, estatal o internacional).

L’acció del producte a fer s’analitza curosament i té un tractament en valor del destí final, un cartell serà per anunciar un producte (exposició, gadget…) mentre d’altre serà de complement (un estoig per a les postals) o bé es jujagà en la dimensió internacional del sense paraules (l’espardenya símbol de catalanitat democràtica i popular en lluita, triomfadora, contra l’esvàstica símbol representatiu de l’autoritarisme despótic i immoral).

[edita] Seccions

Es van crear seccions especialitzades dintre del Comissariat que funcionaven de forma autònoma. Així existien seccions especialitzades en cinema, música, grafisme, llibres, etc.

Seguint la pauta de l’ordre fundacinal el treball periodístic i propagandístic s’organitza en àrees autònomes, estructurades de forma àgil i dinàmica mitjançant uns departaments jerarquitzats que amb recursos financers i materials introdueixen uns valors d’operativitat. Seguint les pautes que en Bertran i Musitu fa amb el SIFNE a la França democràtica a favor dels revoltats Jaume Miravitlles dimensionarà més recursos i mitjans, excel·leix en l’ús dels recursos visuals (films, cartells i art) i intel·lectuals (visites de periodistes). La labor de difusió s’efectua, doncs, en múltiples àmbits.

[edita] Agilitat

Gràcies a aquesta diversificació, el Comissariat podia donar una resposta ràpida. Així, els bombardejos de Barcelona van ser coberts als pocs minuts pels fotògrafs. Poques hores després, els mitjans internacionals disposaven ja d'un dossier de premsa amb les imatges i els textos explicatius.

[edita] Innovació

Es van utilitzar tots els recursos possibles en el moment. L'acta de fundació del Comissariat preveia fins i tot l'ús de la televisió (per aquell temps en procés experimental) per a l'activitat propagandística.

[edita] Cultura

Es va donar una especial importància a la difusió dels diversos elements de la cultura catalana. El Comissariat va participar en el trasllat de part del patrimoni artístic de la Generalitat que va ser dut a Moscou poc abans de finalitzar la guerra civil.

[edita] Bibliografia

• Pizarroso Quintero, Alejandro. Historia de la propaganda: notas para un estudio de la propaganda, Ediciones de la Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 1993 ISBN 84-7754-063-2
• Miravitlles, Jaume, Episodis de la Guerra Civil Espanyola, Editorial Pòrtic, S.A, Barcelona, 1972 ISBN 84-7306-006-7.
• Gubern, Romà. 1936-1939, la guerra de España en la pantalla: de la propaganda a la historia, Filmoteca Española , Barcelona, 1986 ISBN 84-505-3860-2
• Pizarroso Quintero, Alejandro. La Guerra Civil española, un hito en la historia de la propaganda. El Argonauta Español, Número 2 - 2005 http://argonauta.imageson.org/document62.html

[edita] Enllaços externs

• Revistes Nova Ibèria i Visions
• Cartells republicans
• (castellà) Cartells de la República i la Guerra Civil a la Biblioteca nacional espanyola