Agustí Centelles i Ossó
De Viquipèdia
Agustí Centelles i Ossó (València, 1905 - Barcelona, 1 de desembre de 1985) fou un fotògraf català. Està considerat un dels iniciadors del fotoperiodisme a Espanya i alguns han arribat a donar-li el nom del Robert Capa català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
La seva família es va traslladar a Barcelona quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent el 1924 en el taller fotogràfic de Ramon Baños on va aprendre la tècnica del retrat. Uns anys més tard es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. El 1934 es va independitzar i va col·laborar en diaris com La Publicitat, Diari de Barcelona, Última hora o La Vanguardia.
En començar la Guerra civil va ser destinat al front d'Aragó i es va dedicar a realitzar reportatges sobre les tropes. Va realitzar reportatges sobre la conquesta de Terol i sobre la batalla de Belchite. Va ser també col·laborador del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser l'encarregat de l'arxiu de l'exèrcit de Catalunya instal·lat a Barcelona.
El 1939 es va exiliar a França i es va emportar una maleta amb els negatius d'aquelles imatges que considerava més rellevants. Les tropes franquistes van requisar la resta dels negatius que encara es trobaven en el seu domicili i que, posteriorment, es van traslladar a l'Arxiu de Salamanca.
Va estar pres en diversos camps de concentració on va aconseguir salvar els seus negatius així com les càmeres fotogràfiques que s'havia emportat. Va aconseguir fins i tot establir un petit laboratori fotogràfic en el camp de Bram, proper a Carcassona, gràcies a que posseïa un carnet de periodista expedit per les autoritats franceses.
El mateix 1939 va aconseguir un permís especial per a abandonar temporalment el camp de concentració i treballar en la verema. Quan va aconseguir treball fixa en un estudi fotogràfic, el permís es va convertir en definitiu. El 1942 va entrar en contacte amb la resistència francesa amb la qual va començar a col·laborar realitzant fotografies per a identificacions falses.
Alguns dels membres del grup de la resistència van ser detinguts el 1944 i el laboratori fotogràfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a càrrec d'un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera andorrana. Es va instal·lar a Reus on va residir de forma clandestina durant dos anys.
El 1946 va tornar a Barcelona i es va presentar davant les autoritats. Va ser jutjat i va quedar en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme pel que es va decantar per la fotografia industrial. El 1976 es va traslladar de nou a França per a recuperar els negatius que havia deixat allà durant el seu exili. Les imatges van tornar a exposar-se i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. El 1984, el Ministeri de Cultura li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.
[edita] Obra
Centelles va ser el tercer fotògraf espanyol en utilitzar una càmera Leica de pas universal que li va permetre realitzar un tipus de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realitzaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmeres de plaques i per la utilització del magnesi. No buscava la creativitat sinó mostrar la realitat tal com era.
En el camp de la fotografia de guerra, va realitzar imatges que, a més del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, el que va fer que moltes d'elles fossin portada dels principals diaris, sobretot de La Vanguardia.
[edita] Bibliografia
- Terré Alonso, Laura Begoña, Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña, Lunwerg Editores, Barcelona, 2000 ISBN 84-7782-684-6
- Centelles, Agustí, Agustí Centelles : la lucidez de la mejor fotografía de guerra, T.F. Editores, Alcobendas, 1999 ISBN 84-95183-22-6
- Balsells i Solé, David et alt, La Guerra Civil Espanyola : fotògrafs per a la història, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, ISBN 84-8043-083-4
