Fotoperiodisme

De Viquipèdia

Fotoperiodisme o fotoperíode és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit. Intervé en la regulació de diferents processos de desenvolupament de la planta per la durada relativa de la nit i el dia. Aquests processos són: floració, formació de tubercles, inici de la dormició, activitat del càmbium, biosíntesi de molècules, etc. En el cas específic de la floració, els fotoperíodes necessaris són molt diferents en funció de l'espècie i de l'ecosistema.

Moltes plantes amb flor utilitzen el pigment fitocrom per sentir els canvis estacionals en la llargada del dia que són interpretats com a senyals per a florir. Les plantes han estat des de fa anys qualificades com a:

• Plantes de dia curt (PDC): són aquelles que no poden passar d'un número màxim d'hores de llum al dia per a poder florir. En són un exemple: el tabac (Nicotana tabacum), els crisantems (Chrysanthemum sp.) i el nesprer japonès.
• Plantes de dia llarg (PDL): són les que requereixen un mínim d'hores de llum per a poder florir. Com per exemple el blat (Triticum sativum), la civada (Avena sativa) i l'espinac.
• Plantes de dia neutre (PDN): són aquelles que els és indiferent les hores de llum que rebin per a poder florir. Com per exemple la patata (Solanum tuberosum) i la tomaquera.
• Plantes de dia intermedi (PDI): són les que per a florir necessiten unes hores determinades de llum que oscil·len entre un mínim i un màxim. Com per exemple la canya de sucre.

Estudis posteriors han descobert que en realitat que les plantes de dia llarg són en "plantes de nit curta" i les plantes de dia curt són en realitat "plantes de nit llarga" i que el que regula l'activitat de florir és la foscor. De totes maneres podem considerar el fotoperiodisme com un mecanisme d'adaptació de la planta a les variacions estacionals. Així doncs, en climes mitjans i septentrionals trobarem plantes de dia llarg (que floriran a la primavera i a l'estiu) i en climes tropicals i subtropicals trobarem plantes de dia curt (que floriran a la tardor).

El fitocrom és convertit a la seva forma activa per la llum vermella (660 nm), i a la seva forma inactiva per llum infraroja (730 nm).

La llum de la lluna produeix un alt percentatge de llum infraroja que la llum solar, així durant la nit el fitoctom és convertit lentament a la seva forma inactiva i molt més fitocrom es converteix quan la nit es fa més llarga permetent a la planta mesurar la llargada de la nit.

El fotoperiodisme en les plantes també activa o no el creixement de les tiges i arrels o la pèrdua de les fulles.

En arbres caducifolis de les ciutats s'observa que les parts il·luminades per fanals no perden les fulles o ho fan més tars,ja que resta interrompuda la foscor.

En agricultura el coneixement dels fenòmens afectats pel fotoperiodisme és de gran importància ja que condiciona l'època de les sembres:per exemple, els espinacs sembrats de finals de primavera a principi d'estiu emeten una tija en lloc de fer només fulles. Les cebes no fan el bulb fins que els dies són llargs i segons les races necessiten una durada de dia més o menys llarg.

La influència de la llum de la lluna explica la creença popular de fer diverses feines agrícoles d'acord amb les fases lunars.

Alguns ocells fan servir el fotoperiodisme per preparar la migració i en alguns animals la temporada d'aparellament, canvi de pèl etc. és regulada pel fotoperíode.