Figueres (Alt Empord??)

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la capital de l'Alt Empord??. Per a altres significats, vegeu ??Figueres??.

Figueres


(En detall)	(En detall)

Localitzaci??

Municipi de l'Alt Empord??

Museu Dal?? de Figueres

Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
??? ??mbit funcional
??? Comarca

Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empord??

Gentilici

Figuerenc, figuerenca

Superf??cie

19,31 km??

Altitud

39 m

Poblaci?? (2007)
??? Densitat

41,115 hab.
2,13 hab/km??

Coordenades

42?? 16??? 2??? N 2?? 57??? 45??? ECoordenades: 42?? 16??? 2??? N 2?? 57??? 45??? E

Sistema pol??tic
Entitats de poblaci??

Agermanament

Marinhana (Fran??a)
Neuk??lln (Alemanya)

Figueres ??s la capital de la comarca de l'Alt Empord?? i cap del partit judicial de Figueres, a la prov??ncia de Girona.

[edita] Geografia

Es troba situada en el centre de la plana altempordanesa, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Figueres ??s la ciutat m??s poblada de la comarca, amb 41.115 habitants, xifra que representa un ter?? de la poblaci?? total de la comarca. El municipi de Figueres t?? una extensi?? de 19,38 km??. ??s una ciutat ben comunicada, gr??cies a la seva situaci??, ja que des de Figueres ??s possible anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicaci?? s??n la l??nia ferrovi??ria de Barcelona a Portbou, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a Fran??a i altres vies secund??ries que connecten l'Alt Empord?? amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empord??.

Figueres est?? situada a 39 m sobre el nivell del mar, prop dels Pirineus i de la frontera francesa.

Dist??ncies des de Figueres a altres ciutats:

Girona: 36 km
Aeroport de Girona-Costa Brava: 50 km
Perpiny??: 65 km
Barcelona: 136 km
Aeroport del Prat 160 km
Tarragona: 234 km
Tolosa de Llenguadoc: 253 km
Lleida: 292 km
Marsella: 373 km
Val??ncia: 483 km
Madrid: 735 km
Mil??: 849 km
Par??s: 911 km
Roma: 1207 km
Amsterdam: 1426 km

[edita] Economia

La ciutat de Figueres gaudeix d'una situaci?? privilegiada, a la cru??lla de la principal via de comunicaci?? que va de Barcelona al Rossell?? i Fran??a i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del pre-Pirineu. Aquesta situaci?? l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena.

L'atractiu comercial de Figueres ha estat i ??s gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empord??, que hi ha trobat un centre prove??dor de tots els serveis necessaris, per?? tamb?? per a altres zones pr??ximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la compet??ncia de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous).

El desenvolupament del turisme ha afavorit molt la ciutat, que ??s la poblaci?? i el centre comercial i cultural m??s important i pr??xim a l'actual frontera francoespanyola pel sud. Figueres ??s visitada anualment per molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i tamb?? per molts ve??ns nord-catalans i francesos.

Actualment, el principal sector econ??mic de Figueres ??s el sector terciari. La restauraci??, l'alimentaci?? i tots els comer??os i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econ??mica. El sector comercial, tradicionalment de petites superf??cies, s'ha comen??at a renovar i modernitzar en els darrers anys.

[edita] Demografia

Entitat de poblaci??	Habitants
Figueres	38.509
Palol	16
Vilatenim	359
Font: Municat

Evoluci?? demogr??fica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
165	169	218	1.989	5.713	10.645	11.956	12.116	10.922

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
12.238	13.470	14.362	16.614	16.841	17.797	22.557	30.532	34.463

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
34.907	35.202	33.157	33.600	34.023	35.174	37.032	39.641	-

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

En el cens del 1975 s'incorpora Vilatenim i Palol, antic municipi.

[edita] Pol??tica

**Resultats electorals de Figueres (Alt Empord??), 2007**
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Converg??ncia i Uni??	Santiago Vila Vicente	4.779	7
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Francesc Canet i Coma	3.658	6
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal	Joan Armangu?? Ribas	3.005	5
	Partit Popular	Joan Casas Lu??s	1.440	2
	Iniciativa per Catalunya Verds - Entesa pel Progr??s Municipal	Richard Elelman	752	1
	Altres		391	-
	En blanc		316	-
Total		14.412		21

Actualment governa CiU en coalici?? amb el PSC i ICV.

[edita] Hist??ria

El primer top??nim, de la zona de Figueres que es menciona en un document ??s Garrigal.

El nom actual deriva de Ficaris, de l'??poca visig??tica. El 1267 el rei Jaume I li va concedir una carta pobla i anys m??s tard Hug V, comte d'Emp??ries, la va incendiar.

De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada al Teatre-Museu Dal??.

La ciutat ??s el bressol de la sardana, les primeres composicions de la qual s??n degudes a Pep Ventura, figuerenc nascut accidentalment a Alcal?? la Real (Ja??n).

[edita] Art i arquitectura

Entre d'altres, Figueres compta amb els seg??ents monuments:

[edita] Tradicions i cultura

La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patr?? de la ciutat, sant Pere. Figueres compta amb un destacat conjunt de gegants i capgrossos.

Figueres acull la seu de:

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empord??
L'Orquestra de Cambra de l'Empord??
La Uni?? Esportiva Figueres
La Fundaci?? Esportiva Figueres
El Club B??squet Adepaf
El Casino Menestral Figuerenc
La Associaci?? de Familiars de Represaliats pel Franquisme

[edita] Museus i teatres

El Museu Nacional del Joguet de Catalunya
El Museu de l'Empord??
El Museu de la T??cnica de l'Empord??
El Teatre-Museu Gala Salvador Dal??
Teatre Municipal El Jard??
Col??lecci?? particular de rellotges de Mart?? Amiel

[edita] Festivals

Ac??stica.
Festival de Jazz de Figueres.

[edita] Mitjans de comunicaci??

Setmanari de l'Alt Emporda. Nascut el 4 de gener de 1978. ??s el segon setmanari d'informaci?? comarcal de Catalunya en difusi??, segons l'Oficina de Justificaci?? de la Difusi?? i la primera revista en catal?? de tot Girona, segons el Bar??metre de la Comunicaci?? i la Cultura. Es publica els dimarts.
Hora Nova ??s el peri??dic independent de l'Alt Empord??. La primera cap??alera, amb m??s de 30 anys d'hist??ria. Es publica cada dimarts i cada divendres.

[edita] Figuerencs destacats

Alguns figuerencs destacats, d'origen i d'adopci??:

Bernat Jaume (segles XIII-XIV), fundador del primer hospital de Figueres
Cresques Elies (segle XIV), metge jueu de Pere III el Cerimoni??s
Abd?? Terrades i Paul?? (1812-1856), pol??tic republic??
Narc??s Monturiol i Estarriol (1819-1885), enginyer, pol??tic i inventor del submar?? Ictineu
Damas Calvet i de Budall??s (1836-1891), enginyer, poeta i dramaturg
Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), farmac??utic, pol??tic i fil??sof
Salvador Dal?? Dom??nech (1904???1989), pintor surrealista i escriptor
Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988), pol??tic i escriptor
Josep Pallach i Carol??, (1920-1977), mestre, pedagog i pol??tic
Teresa Compte i Massachs (1954-), fiscal en cap del Tribunal Superior de Just??cia de Catalunya
Frederic Gironella (1869-1948), escriptor i periodista
Albert Cot?? i Fita (1852-1906), int??rpret de piano, director d'orquestra i compositor
M??nica Naranjo Carrasco (1974-), cantant
Carme Guasch i Darn?? (1928-1998), poetessa i escriptora
Pep Subir??s (1947), fil??sof i escriptor
Francesc Basil i Oliveras (1905-1975), compositor de sardanes
Carles Coll (1952-), director d'orquestra i compositor
Toni Soler i Guasch (1965-), periodista i presentador de r??dio i televisi??
Pere Portabella i R??fols (1929-), director de cinema
Carles Fages de Climent (1902-1968), escriptor, poeta i periodista
Jos?? Mar??a L??pez Sanfeliu (1952), m??sic conegut com Kiko Veneno
Jaume Maurici i Soler (1898-1972?), poeta
Mart?? Vilanova i Purcallas (1896-1930), pol??tic
Antoni Junc?? i Soler (1875-1952), m??sic
Delf?? Dalmau i Gener (1891-1965), pedagog i ling??ista
Ramon Mandri i Campanar (1851-***), apotecari, creador del Cerebrino Mandri
Vicen?? Pag??s Jord?? (1963-), escriptor.
Josep Maria Mart?? i Juli?? (1818-1897), batlle de Figueres (1875-1877).
Josep Puig i Pujades (1883???1949), pol??tic i escriptor
Eduard Rodeja i Galter (1896???1968), historiador
Maria dels ??ngels Vayreda i Trullol (1913-1977), escriptora
Maria ??ngels Anglada i d'Abadal (1930-1999), escriptora
Jordi Ball?? i Fantova (1954) professor universitari i actual director d'exposicions del CCCB
Esther Lloren?? (1962), activista antifranquista
A??da Lorenzo Rosa (1937), activista antifranquista
Josep Pous i Pag??s (1873-1952), escriptor, periodista i pol??tic
Ramon Noguer i Comet (1886 - 1969), advocat i pol??tic catal?? d'ideologia republicana
Antoni Xirau i Palau (1898 - 1976), pol??tic i advocat
Joaquim Xirau i Palau (1895 - M??xic 1946), fil??sof
Carles Jord?? i Fages (1883 - 1935), pol??tic

[edita] Vegeu tamb??

Ceba de Figueres

[edita] Enlla??os externs

La secci?? d'enlla??os externs d'aquest article necessita una revisi??: la Viquip??dia no ??s un directori d'internet.
Els enlla??os externs s??n excessius o inapropiats segons la norma d'estil d'enlla??os externs. Cal una revisi?? per millorar l'article, o b?? proposeu els canvis necessaris a la p??gina de discussi??.
Traieu aquest av??s un cop revisada la secci??.