Figueres (Alt Empordà)

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la capital de l'Alt Empordà. Per a altres significats, vegeu «Figueres».

Figueres


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de l'Alt Empordà

Museu Dalí de Figueres

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca

Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà

Gentilici

Figuerenc, figuerenca

Superfície

19,31 km²

Altitud

39 m

Població (2007)
• Densitat

41,115 hab.
2,13 hab/km²

Coordenades

42° 16′ 2″ N 2° 57′ 45″ ECoordenades: 42° 16′ 2″ N 2° 57′ 45″ E

Sistema polític
Entitats de població

Agermanament

Marinhana (França)
Neukölln (Alemanya)

Figueres és la capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres, a la província de Girona.

[edita] Geografia

Es troba situada en el centre de la plana altempordanesa, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Figueres és la ciutat més poblada de la comarca, amb 41.115 habitants, xifra que representa un terç de la població total de la comarca. El municipi de Figueres té una extensió de 19,38 km². És una ciutat ben comunicada, gràcies a la seva situació, ja que des de Figueres és possible anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de Barcelona a Portbou, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a França i altres vies secundàries que connecten l'Alt Empordà amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empordà.

Figueres està situada a 39 m sobre el nivell del mar, prop dels Pirineus i de la frontera francesa.

Distàncies des de Figueres a altres ciutats:

Girona: 36 km
Aeroport de Girona-Costa Brava: 50 km
Perpinyà: 65 km
Barcelona: 136 km
Aeroport del Prat 160 km
Tarragona: 234 km
Tolosa de Llenguadoc: 253 km
Lleida: 292 km
Marsella: 373 km
València: 483 km
Madrid: 735 km
Milà: 849 km
París: 911 km
Roma: 1207 km
Amsterdam: 1426 km

[edita] Economia

La ciutat de Figueres gaudeix d'una situació privilegiada, a la cruïlla de la principal via de comunicació que va de Barcelona al Rosselló i França i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del pre-Pirineu. Aquesta situació l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena.

L'atractiu comercial de Figueres ha estat i és gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empordà, que hi ha trobat un centre proveïdor de tots els serveis necessaris, però també per a altres zones pròximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la competència de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous).

El desenvolupament del turisme ha afavorit molt la ciutat, que és la població i el centre comercial i cultural més important i pròxim a l'actual frontera francoespanyola pel sud. Figueres és visitada anualment per molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i també per molts veïns nord-catalans i francesos.

Actualment, el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari. La restauració, l'alimentació i tots els comerços i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econòmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfícies, s'ha començat a renovar i modernitzar en els darrers anys.

[edita] Demografia

Entitat de població	Habitants
Figueres	38.509
Palol	16
Vilatenim	359
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
165	169	218	1.989	5.713	10.645	11.956	12.116	10.922

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
12.238	13.470	14.362	16.614	16.841	17.797	22.557	30.532	34.463

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
34.907	35.202	33.157	33.600	34.023	35.174	37.032	39.641	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1975 s'incorpora Vilatenim i Palol, antic municipi.

[edita] Política

**Resultats electorals de Figueres (Alt Empordà), 2007**
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Convergència i Unió	Santiago Vila Vicente	4.779	7
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Francesc Canet i Coma	3.658	6
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Joan Armangué Ribas	3.005	5
	Partit Popular	Joan Casas Luís	1.440	2
	Iniciativa per Catalunya Verds - Entesa pel Progrés Municipal	Richard Elelman	752	1
	Altres		391	-
	En blanc		316	-
Total		14.412		21

Actualment governa CiU en coalició amb el PSC i ICV.

[edita] Història

El primer topònim, de la zona de Figueres que es menciona en un document és Garrigal.

El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigòtica. El 1267 el rei Jaume I li va concedir una carta pobla i anys més tard Hug V, comte d'Empúries, la va incendiar.

De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada al Teatre-Museu Dalí.

La ciutat és el bressol de la sardana, les primeres composicions de la qual són degudes a Pep Ventura, figuerenc nascut accidentalment a Alcalà la Real (Jaén).

[edita] Art i arquitectura

Entre d'altres, Figueres compta amb els següents monuments:

[edita] Tradicions i cultura

La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patró de la ciutat, sant Pere. Figueres compta amb un destacat conjunt de gegants i capgrossos.

Figueres acull la seu de:

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà
L'Orquestra de Cambra de l'Empordà
La Unió Esportiva Figueres
La Fundació Esportiva Figueres
El Club Bàsquet Adepaf
El Casino Menestral Figuerenc
La Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme

[edita] Museus i teatres

El Museu Nacional del Joguet de Catalunya
El Museu de l'Empordà
El Museu de la Tècnica de l'Empordà
El Teatre-Museu Gala Salvador Dalí
Teatre Municipal El Jardí
Col·lecció particular de rellotges de Martí Amiel

[edita] Festivals

Acústica.
Festival de Jazz de Figueres.

[edita] Mitjans de comunicació

Setmanari de l'Alt Emporda. Nascut el 4 de gener de 1978. És el segon setmanari d'informació comarcal de Catalunya en difusió, segons l'Oficina de Justificació de la Difusió i la primera revista en català de tot Girona, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Es publica els dimarts.
Hora Nova és el periòdic independent de l'Alt Empordà. La primera capçalera, amb més de 30 anys d'història. Es publica cada dimarts i cada divendres.

[edita] Figuerencs destacats

Alguns figuerencs destacats, d'origen i d'adopció:

Bernat Jaume (segles XIII-XIV), fundador del primer hospital de Figueres
Cresques Elies (segle XIV), metge jueu de Pere III el Cerimoniós
Abdó Terrades i Paulí (1812-1856), polític republicà
Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885), enginyer, polític i inventor del submarí Ictineu
Damas Calvet i de Budallés (1836-1891), enginyer, poeta i dramaturg
Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), farmacèutic, polític i filòsof
Salvador Dalí Domènech (1904–1989), pintor surrealista i escriptor
Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988), polític i escriptor
Josep Pallach i Carolà, (1920-1977), mestre, pedagog i polític
Teresa Compte i Massachs (1954-), fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Frederic Gironella (1869-1948), escriptor i periodista
Albert Cotó i Fita (1852-1906), intèrpret de piano, director d'orquestra i compositor
Mónica Naranjo Carrasco (1974-), cantant
Carme Guasch i Darné (1928-1998), poetessa i escriptora
Pep Subirós (1947), filòsof i escriptor
Francesc Basil i Oliveras (1905-1975), compositor de sardanes
Carles Coll (1952-), director d'orquestra i compositor
Toni Soler i Guasch (1965-), periodista i presentador de ràdio i televisió
Pere Portabella i Ràfols (1929-), director de cinema
Carles Fages de Climent (1902-1968), escriptor, poeta i periodista
José María López Sanfeliu (1952), músic conegut com Kiko Veneno
Jaume Maurici i Soler (1898-1972?), poeta
Martí Vilanova i Purcallas (1896-1930), polític
Antoni Juncà i Soler (1875-1952), músic
Delfí Dalmau i Gener (1891-1965), pedagog i lingüista
Ramon Mandri i Campanar (1851-***), apotecari, creador del Cerebrino Mandri
Vicenç Pagès Jordà (1963-), escriptor.
Josep Maria Martí i Julià (1818-1897), batlle de Figueres (1875-1877).
Josep Puig i Pujades (1883–1949), polític i escriptor
Eduard Rodeja i Galter (1896–1968), historiador
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol (1913-1977), escriptora
Maria Àngels Anglada i d'Abadal (1930-1999), escriptora
Jordi Balló i Fantova (1954) professor universitari i actual director d'exposicions del CCCB
Esther Llorenç (1962), activista antifranquista
Aïda Lorenzo Rosa (1937), activista antifranquista
Josep Pous i Pagès (1873-1952), escriptor, periodista i polític
Ramon Noguer i Comet (1886 - 1969), advocat i polític català d'ideologia republicana
Antoni Xirau i Palau (1898 - 1976), polític i advocat
Joaquim Xirau i Palau (1895 - Mèxic 1946), filòsof
Carles Jordà i Fages (1883 - 1935), polític

[edita] Vegeu també

Ceba de Figueres

[edita] Enllaços externs

La secció d'enllaços externs d'aquest article necessita una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Els enllaços externs són excessius o inapropiats segons la norma d'estil d'enllaços externs. Cal una revisió per millorar l'article, o bé proposeu els canvis necessaris a la pàgina de discussió.
Traieu aquest avís un cop revisada la secció.