Josep Pous i Pagès

De Viquipèdia

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1873 - Barcelona, 1952 ) fou un escriptor, periodista i polític català. Era fill d'un metge liberal, i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, però no va acabar la carrera. El 1893 es casà amb Mercè Gómez Illa, i per tal de mantenir la família va tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar.

El 1903 es traslladà a Barcelona, on va interessar pel periodisme polític i col·laborà en El Poble Català fins a la seva desaparició el 1918, alhora que es dedicava a la literatura. El 1909 fou detingut arran d'un article d'El Poble Català i estigué a la presó durant un mes. El 1914, mercè una subvenció municipal gestionada per Ignasi Iglésias Pujadas, es convertí en empresari teatral, col·laborà amb Evarist Fàbregas i Pàmies i estrenà la major part de les seves obres teatrals. Tanmateix, serà més conegut per la seva novel·la La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912), obra d'una maduresa incontestable, en la qual l'equilibri entre realisme i psicologia li dóna una dimensió que l'emparenta amb l'humanisme d'arrel clàssica.

El 1939 es va exiliar a Mèxic fins el 1944, quan tornà a Barcelona. Va formar part del Consell Nacional de Catalunya, i cap el 1944 fundà i dirigí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, també conegut com a Comité Pous i Pagès, que va dirigir fins a la seva mort. El 1998 el seu arxiu particular fou cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu nét, Joaquim Monturiol i Pous.