Agermanament

De Viquip??dia

Cartell de les ciutats agermanades amb Girona

L'agermanament entre dues ciutats ??s l'establiment oficial de lligams de cooperaci?? m??tua. Les ciutats agermanades tenen alguna caracter??stica en com?? i es comprometen a millorar la coneixen??a m??tua i l'ajuda bilateral.

La carta fundacional del que avui ??s la Federaci?? Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com^[1]

??	el lligam que uneix, amb un esperit d'igualtat i de reciprocitat, els pobles de dos o m??s pa??sos diferents per tal d'afavorir el contacte entre persones, l'intercanvi de les idees, de les t??cniques, dels productes [...] ??s un instrument de cultura popular i de formaci?? c??vica internacional [...] i no es pot desviar del seu objectiu per interessos personals, partidaris o pol??tics.	??
???La Charte des villes jumel??es, Aix-les-Bains, 1957

La idea va sorgir despr??s de la Segona Guerra Mundial dintre del proc??s d'integraci?? europea, i avui compta amb el suport de la Uni?? Europea. La primera poblaci?? a posar en marxa la iniciativa va ser l'anglesa Coventry, que es va agermanar amb Stalingrad, a la Uni?? Sovi??tica. A finals de la Guerra Freda van ser les ciutats de l'OTAN que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Vars??via. A partir de la d??cada del 1970, sorgeixen els agermanaments de cooperaci?? pel desenvolupament del Tercer M??n en el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud.

[edita] Tipus d'agermanaments

Segons els promotors, es pot distingir els agermanaments institucionals i els civils o populars. Els agermanaments institucionals s??n promoguts i gestionats per les institucions locals, principalment els ajuntaments, amb una declaraci?? i signatura oficial d'una carta d'agermanament. Els agermanaments no institucionals poden ser promoguts per qualsevol entitat o associaci??, amb finan??ament propi o popular.

Hist??ricament els tipus d'agermanaments han anat evolucionant amb el context hist??ric i pel tipus d'objectius i activitats:^[2]

Agermanaments reconciliaci??, despr??s de la Segona Guerra Mundial, amb especial activitat entre ciutats franceses i alemanyes.
Agermanaments comprensi?? (Est-Oest), entre ciutats de l'Europa Occidental i de l'Europa Central i Oriental durant la Guerra Freda.
Agermanaments europeistes, entre ciutats de la Uni?? Europea i en el context del proc??s d'integraci??.
Agermanaments cooperaci?? (Nord-Sud), amb un enfocament de solidaritat entre municipis de pa??sos industrialitzats i de pa??sos del Tercer M??n.
Agermanaments multilaterals, triangulars o en xarxa, que involucra diferents municipis de diferents pa??sos.

Els motius d'elecci?? dels agermanaments s??n diversos. El Fons Catal?? de Cooperaci?? al Desenvolupament distingeix:

Municipis amb la mateixa topon??mia. Per exemple, Lleida i L??rida (Col??mbia).
Municipis amb caracter??stiques demogr??fiques similars. Per exemple, Reus i Bah??a Blanca (Argentina).
Municipis amb relacions ciutadanes pr??vies. Per exemple, Manresa i Bambylor (Senegal) a partir de camps de treball organitzats per un grup de joves.
Municipis amb vincles hist??rics. Per exemple, Terrassa i Tetuan (Marroc).
Continu??tat al suport ofert en un determinat moment a una zona catastr??fica o en conflicte. Per exemple, Igualada i Travnik (B??snia i Hercegovina).