Castelló d'Empúries

De Viquipèdia

Castelló d'Empúries

(En detall)

Localització

Municipi de l'Alt Empordà

Vista frontal de la Basílica de Castelló d'Empúries

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca

Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà

Gentilici

Castelloní, castellonina

Superfície

42,29 km²

Altitud

17 m

Població (2006)
• Densitat

10.021 hab.
236,96 hab/km²

Coordenades

42° 15′ 41″ N, 3° 4′ 30″ E / 42.26139, 3.075(i) 42° 15′ 41″ N, 3° 4′ 30″ E / 42.26139, 3.075

Sistema polític
Entitats de població

Agermanament

Elna (Rosselló)
Ettenheim (Alemanya)
Telica (Nicaragua)

Castelló d'Empúries és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que pertany a la província de Girona. El terme municipal està dividit en dues parts: el que originàriament era el casc antic del municipi, situat sobre un turonet a uns 17m d'alçada aproximadament, i un complex turístic arran de mar que disposa d'una llarga platja anomenat Empuriabrava que és una de les marines residencials més grans d'Europa i que a l'estiu duplica o fins i tot triplica la seva població a causa de la gran afluència de turistes.

En els últims anys, també ha sorgit una segona urbanització anomenada "Castelló Nou" i situada a l'altre costat de la recentment millorada carretera de Roses quedant així separada del casc antic.

[edita] Història

Pel que fa a la història del municipi, originàriament estava situat on actualment es troben les ruïnes d'Empúries (restes gregues i romanes), prop de l'Escala; però a causa de la gran proximitat del mar i conseqüentment dels continus atacs de pirates, a principis de l'edat mitjana es va decidir traslladar el poble a un lloc més segur i més elevat seguint sent la capital del comptat d'Empúries i on residia el compte. Durant l'època medieval va ser un dels nuclis urbans més destacats de la zona i relacionat amb això cada any a mitjans de setembre (del 7 fins a l'11 aproximadament) es celebra el festival Terra de Trobadors que permet fer un salt en el temps decorant tot el municipi com si es tornés a l'edat mitjana i celebrant combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i de teatre pel carrer, un gran sopar amb el compte d'Empúries i tota la seva cort, etc.

[edita] Castelló i els jueus

Dins el nucli medieval de Castelló, a més dels comtes i nobles hi havia diverses comunitats que van tenir un paper crucial en el procés de convertir la vila en la important capital que va arribar a ser. Entre aquestes hi havia l'Aljama hebrea (administració jueva), important comunitat jueva catalana que s'estenia al districte de l'Empordà, el qual regia amb lleis i costums propis.

Els primers documents sobre la presència de la comunitat jueva al comtat d'Empúries coincideixen amb la cronologia jueva de la ciutat de Girona, en tractar-se d'un intercanvi entre les dues ciutats (segle IX). Es tornen a tenir notícies l'any 1293, en ple desenvolupament de la comunitat jueva, que parlen de l'existència d'una sinagoga molt activa. L’any 1321 es donà permís als síndics jueus per eixamplar la sinagoga de Castelló. I l'any 1386, quan el rei Pere III adquirí el comtat d'Empúries, incorporà la comunitat jueva al patrimoni reial, però confirmant els privilegis concedits pels comtes, especialment aquell segons el qual al cap de sis anys podien exigir els crèdits a llurs deutors. A partir de mitjan segle XIV es va produir una progressiva davallada de la comunitat, tot i els esforços de comtes i monarques per protegir-la i revitalitzar-la. En l'actualitat, Castelló és el tercer lloc de Catalunya on més esteles funeràries (Matsewots) s’han trobat, i on encara avui es pot veure l'estructura de la Sinagoga Nova (Bet-Kenneshet).

[edita] Llocs d'interès

La plaça del homes. A la dreta, la Casa del Consell municipal de Castelló o Llotja del Mar medieval, actualment és la seu de l'Ajuntament. Conserva l'estructura de final del segle XIV amb reformes del segle XVIII.

Antiga capital del comtat d'Empúries que encara conserva avui en dia importants elements medievals. Entre els seus edificis d'interès històric cal destacar: la Basílica de Santa Maria, el Palau dels comtes o convent de Sant Domènec, la Llotja o casa comunal, la presó medieval i els seus carrers i cases medievals.

La Basílica de Santa Maria, també coneguda com la "Catedral de l'Empordà" o "Catedral de Castelló d'Empúries", és una gran edifici gòtic que fou construït entre els segles XIV i XV. Tot i que parts del temple estan basades en un edifici romànic previ, com per exemple la torre del campanar. De la basílica cal destacar el pòrtic gòtic, decorat amb escultures dels apòstols i la Mare de Déu amb el Nen i els tres Reis Mags en el timpà. L'esplèndid retaule d'alabastre, d'estil flamíger renaixentista, es considera una obra única a Catalunya. Vicenç Borràs començà la construcció del retaule en 1485, i hi ha esculpides escenes de la vida de Jesús.

Palau dels comtes

El palau dels comtes, fundat l'any 1317, se situà extramurs, de manera similar als altres que existien en aquells moments a Castelló. En morir, el comte Pere II llegà el seu palau als frares dominics (1402), però fins a finals del segle XVII i com a conseqüència d'haver estat molt deteriorat per les guerres, no es féu el trasllat al palau ni es començà a edificar la nova casa. Aquestes obres s’iniciaren l'any 1698, però es suspengueren per la Guerra de Successió i no es reprengueren fins el segle XVIII, en consonància amb la bonança econòmica, perllongant-se bona part de la mateixa centúria. En l'obra nova no se sap si s’aprofitaren les velles estructures del palau, car no apareixen restes visibles. L’edifici actual disposa d'un claustre central, voltat de quatre cossos, i una església adossada a la banda nord.

Presó medieval

També destaca la presó medieval (segle XIV), un dels pocs edificis penitenciaris de l'antic règim que han sobreviscut fins als nostres dies. A l'interior de les seves cel·les s'hi han conservat uns quants grafits fets pels presoners al llarg dels segles, la majoria per comptar el temps, peró tambè hi destaquen les representacions de vaixells.

Les closes o camps tancats, uns prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació formen un paisatge molt característic a l'antic estany de Castelló d'Empúries drenat pel Rec Madral.

[edita] La sardana a Castelló

En la vida musical, i especialment sardanística, Castelló tingué un moment brillant a partir del segle XIX i que malauradament es va estroncar a la postguerra, però s'ha tornat a recuperar. Jaume Joan Lleys i Agramont (1803-1853), mestre de capella i compositor, creà una escola musical continuada per la família Frigola. Càndid Candi i Casanovas (1844-1911), compositor de música sacra i organista. El fiscornaire Antoni Agramont i Quintana (1858-1905), compositor i fundador de la Cobla Empordanesa, més coneguda com Els Agramonts, conegut per la seva sardana més popular, El foc de Castelló. Se n'escindí el 1889 la Cobla dels Rossinyols per iniciativa de Pau Guanter i Casadevall (1871-1944), també fiscornaire i per aquest fet conegut com el Rossinyol; d'aquesta sortiren Josep Blanch i Reynalt (1888-1954), compositor i director de la Cobla La Principal de Peralada, i el seu germà Àngel Blanch i Reynalt (1907-1965), compositor, instrumentista de la cobla La Principal de la Bisbal i director de la Cobla Barcelona. Baldomer Pastells, el popular Avi Rau, mític flabiolaire, que fundà i dirigí la cobla infantil Els Rossinyolets (1925). Els germans Josep Riera i Bolasell (1877-1962) i Enric Riera i Bolasell (1879-1962), intèrprets famosos de tenora i autors de sardanes populars, i la nissaga de músics de cobla dels Cervera, descendents de la Selva de Mar i Roses.

[edita] Demografia

Entitat de població	Habitants
Castelló d'Empúries	3.801
Empuriabrava	5.366
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
391	-	399	1.261	2.911	3.260	2.856	2.781	2.591

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
2.820	2.506	2.432	2.119	2.056	2.009	2.110	2.653	4.098

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
3.712	4.447	4.830	5.283	6.266	7.530	7.777	10.021	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

La secció d'enllaços externs d'aquest article necessita una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Els enllaços externs són excessius o inapropiats segons la norma d'estil d'enllaços externs. Cal una revisió per millorar l'article, o bé proposeu els canvis necessaris a la pàgina de discussió.
Traieu aquest avís un cop revisada la secció.