Albanyà

De Viquipèdia

Article en procés de redacció o millora.

És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.

Albanyà


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de l'Alt Empordà

Poble de Lliurona (Albanyà)

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca

Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà

Gentilici

Albanyenc, albanyenca

Superfície

94,43 km²

Altitud

239 m

Població (2007)
• Densitat

137 hab.
1,45 hab/km²

Coordenades

42° 18′ 25″ N 2° 43′ 21″ ECoordenades: 42° 18′ 25″ N 2° 43′ 21″ E

Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

10
Vicenç Campassol i Terrades (IA - PM)

Festes majors

27 de juny

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, que es troba a 239 m. d'altitud.

Forma part consorci Salines Bassegoda i del PEIN de l'alta Garrotxa.

[edita] Estructura administrativa

Entitat de població	Habitants
Albanyà	87
Bassegoda	5
Carbonills	0
Cursuvell	0
Lliurona	30
Molí de Baix	9
Molí de Dalt	4
Pincaró	0
Ribelles	2
Sous	0
Font: Municat

[edita] Història

La zona és habitada des de temps prehistòrics com ho demostren diferents vestigis arqueològics com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.

En el primer mil·leni de la nostra era hi vàren arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Es documentat per primera vegada amb el nom d'Albanianum el 844 en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l’abat Dòmnul, que hi fundà el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d’Albanyà, depenent a partir del 869 de Santa Maria d’Arles (Vallespir).

[edita] Patrimoni arquitectònic i artístic

Cista de la Creu de Principi, monument megalític.
St. Vicenç de Principi, església romànica en ruïnes del segle IX.
St. Pere d'Albanyà, església parroquial d'estil romànic del segle X i correspon a l'antic monestir benedictir del segle IX, fundat pel monjo Dòmul l'any 844.
St. Miquel de Bassegoda, senzilla i elegant església romànica del segle XII, restaurada recentment, d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, façana orientada al migdia amb campanar d'espadanya.
St. Marti de Corsavell
Casal fortificat de Corsavell, segle XII
St. Joan de Baussols, segle XIV, abandonada des de 1910 a causa de la caiguda d'uns llamps.
St. Feliu de Carbonills, segle XIV, cal destacar del interior de l'església el terra enllosat, l'ara, el tenant de l'altar , la pica baptismal i les restes de pintures romàniques; d'aquí prové la làpida esculpida del segle XIII, que es troba a sant Pere d'Albanyà.
St. Cristòfol dels Horts, documentada l'any 990.
St. Corneli de la Muga o de Ribelles, la nau es troba en ruïnes i l'absis sencer.
St. Bertomeu de Pincaró, segle XII
St. Andreu de Lliurona o Llorona, segle XII
Santuari de la Mare de Déu del Mont, remodelat el 2002, ofereix servei d'hostatgeria.
Santuari de la Mare de Deu del Fau, Mare de Deu de les Formigues o de les Alades, segle XV, conserva el retaule neoclàssic.
Monestir de Sant Llorenç de Sous, segle XI, es troba en el pla de Sous, en el faldar de la muntanya del Mont.
Reserva natural de La Muga-Albanyà, neix dins el terme municipal d'Albanyà
Rutes BTT G-05 Salines-Bassegoda
Vistes panoràmiques de l'Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
17	13	28	298	594	1.059	935	921	769

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
795	753	705	528	442	334	187	121	108

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
113	122	123	131	128	110	135	137	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Economia

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i sobretot els boscos de roures, d'alzines i de pins, sense oblidar les boixedes, foren les activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres i la seva venda a les ciutats, fins a l'aparició del gas butà a mitjans de segle XX, moment en que començà un important descens de la població amb el conseqüent abandonament de masies, i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, sigui per la instal·lació de neorurals o com a segones residències d'estiuejants; l'augment del turisme de la natura i altres activitats d'oci com la caça o els bolets, mantenen industries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet), comerços i fins i tot un camping. també es manté l'explotació del bosc, per la venda de lenya i alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o a altres llocs de la comarca.