Mare de Déu del Mont
De Viquipèdia
La Mare de Déu del Mont, és un cim emblemàtic de la comarca de la Garrotxa. La muntanya del Mont poèticament rep el nom de “Porta del Pirineu“
La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al Golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo cim del gep sosté lo Santuari, i al cim del cap, lo castell de Falgars. - Jacint Verdaguer -
Taula de continguts |
[edita] Situació
La serra del Mont es troba al vèrtex sud-est de les muntanyes de l’Alta Garrotxa, a tocar la depressió de l’Empordà i dominant la vall del Fluvià. Aquesta serra fa de partió entre l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany, és alhora punt de trobada i unió.
Els seus 1123 metres d’altitud possibiliten la vista de les planes de l’Empordà i del Pla de l’Estany i sobre el Pirineu Oriental (el massís del Canigó).
Hi neix el riu Manol.
[edita] Accés
Al Santuari, s’hi pot accedir a peu per diferents camins i amb cotxe des del trencant de Can Vilar (cruïlla de la carretera de Besalú a Figueres on conflueixen les carreteres que provenen de Banyoles i Cabanelles), des d’aquest indret hi ha dinou quilòmetres. També s’hi pot accedir des del poblet de Segueró, on s’arriba des de Beuda o des de Maià de Montcal.
[edita] Curiositat
L’estiu del 1884 en Jacint Verdaguer va fer una estada d’un mes i mig al Santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó, i tranquil•litat per a escriure. Durant la seva estada escrigué alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat També hi va escriure, entre d’altres poesies, la Cobla a la Mare de Déu del Mont.
A LA VERGE DEL MONT
Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d’una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l’alba
o per abastar un estel
el més bell de l’estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s’és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n’esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d’Empordà l’hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.
Jacint Verdaguer. 3 d’agost, 1884.
