[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vilamalla - Viquipèdia

Vilamalla

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

El terme està entre els rius Manol i Fluvià, en terreny pla, en el lloc conegut per Terraprims de suaus ondulacions. Amb el nom de Villa Dalmalia està documentada a l'any 974, com possessió del monestir de Sant Pere de Rodes i dintre del comtat d'Empúries.

La proximitat amb Figueres i d'importants vies de comunicació ha fet possible la instal·lació de nombroses indústries, creant-se polígons industrials, base de l'auge de la seva economia; encara que en menor quantia, existeix el cultiu de les seves terres, sobretot de blat i alguna part de regadiu amb hortalisses.

Taula de continguts

[edita] Cronologia

974. Primera aparició en un document escrit del nom de Vilamalla.

Entre 1051 i 1058. Ermessenda, comtessa de Barcelona retorna al bisbe de Girona (entre d’altres) l’església de Vilamalla de la qual el seu marit s’havia apropiat indegudament.

1178. Es comenta a formar l’important patrimoni immobiliari del monestir de Sant Feliu de Cadins al poble.

1242-1455. Notícies documentades sobre la família Fontcoberta com a senyors de Vilamalla, els quals estaven sotmesos a l’autoritat superior dels comtes d’Empúries

1275. Els comtes d’Empúries renuncien a favor de l’abadessa de Cadins als seus drets sobre la ferreria local.

1352. Primera estimació de població coneguda. Hi havia més de tres-cents habitants.

1447. Per un privilegi de la reina Maria s’autoritza els habitants de la batllia s’autoritza els habitants de la batllia de Siurana a elegir cònsols i consellers en tots els pobles del territori. Fou l’origen del règim municipal que perdurà fins a principi del segle XVIII. Aquest mateix document faculta a les noves autoritats locals a elegir batlles i altres càrrecs comuns a tots els pobles de la batllia.

1455. Una partida de pagesos de remensa ataca el donzell Fontcoberta, senyor del poble.

1497. El fogatge efectuat aquest any atribueix a Vilamalla 26 focs o llars, poc més de 100 habitants.

1551. El conjunt del territori de la batllia passa del domini feudal de la família Senesterra a la jurisdicció directa del rei. Aquesta transacció fou finançada pels habitants del territori i els suposà un fort endeutament que durà molts anys.

1553. Nou fogatge segons el qual el poble comptava amb 25 llars o focs, uns 100 habitants.

1585. Pels volts d’aquesta data es traslladen de Siurana a Vilamalla la seu d’algunes institucions de la batllia.

1627. Es construeix una nova estructura arquitectònica de la font que en part ha arribat a nosaltres.

1653. Una partida de tres-cents soldats francesos entra a Vilamalla i saqueja les cases i les collites.

1694-1695. Els francesos que havien envaït una vegada més l’Empordà, exigiren als vilamallencs fortes contribucions de guerra. Tot i Aixa no pogueren evitar que una part dels camps fos devastada.

1717-1718. Els censos realitzats en aquest període atribuïren a Vilamalla 93 habitants.

1719. El règim de cavalleria dit de Parra va ocupar el casal de la notaria per espai de cinc mesos.

1721. El regiment de cavalleria dit d’Oran es presentà a Vilamalla amb tres cartes de pagament de cadastre.

1733. El tresor de l’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla incorporà les relíquies de Sant Antoni de Pàdua i Sant Vicenç, màrtir.

1734. El bisbe en la seva visita pastoral mana iniciar tot un seguit d’obres d’adequació de l’interior de l’església.

1735. Els obrers de l’església parroquial fan diversos establiments de terres situades a la Garriga.

1736. Primer intent a Vilamalla de posar en conreu terres closes.

1736. Es col•loquen les noves campanes a l’església parroquial de Sant Vicenç.

1739. Es van dur a terme diverses obres de millora a l’edifici de la rectoria.

1757. Antoni de Calafell, prevere de Barcelona, pretén privar els pobles de la batllia de fer establiments a la Garriga.

1775. Els regidors de les poblacions de la batllia reclamen el dret de disposar de les Garriga.

1787. El cens del comte Floridablanca atribuí a Vilamalla 162 habitants.

1794-1795. Durant la Guerra Gran els francesos ocuparen la població i la saquejaren. Molts vilatans es varen veure obligats a fugir.

1832. signatura del conveni entre els propietaris de la batllia de Siurana per repartir 948 vessanes de terra del comú, destinades a potenciar el cultiu de la terra.

1868-1869. Els desastres naturals, les sequeres i les pedregades malmeteren les collites, la qual cosa provocà atur i misèria per als jornalers del camp.

1872-1875. Tercera Guerra Carlina, durant la qual tingué lloc un atac al nucli del poble per part dels carlins. En els combats s’enderrocà el campanar i es destruí una campana.

1877. Es posa el funcionament la línia de ferrocarril fins a Figueres.

1881. Constitució d’una comissió municipal destinada a cercar els diners per reconstruir el campanar i encarregar una nova campana.

1904. Es constitueix l’Associació Mútua d’obrers sota el patronatge de Sant Gil.

1931. S’inicien les obres de la carretera de Garrigàs a Vilamalla, passant per Tonyà.

1932. S’acaba la construcció del cementiri actual.

1935. Es constitueix l’associació recreativa El Cor del Poble.

1936. Es crea l’associació recreativa L’espiga.

1936. El consell municipal de Vilamalla acordà la incautació de cinc finques urbanes, un mas, el local de la societat l’Espiga, l’església i la rectoria.

1956. Les temperatures extremadament hivernals va causar la mortalitat d’una part de les oliveres centenàries del terme.

1959. S’instal•la definitivament la línia telefònica al municipi.

1960. L’església parroquial es restaurada a fons.

1960. Inauguració del nou edifici escolar.

1962. Unes inundacions molt fortes provocaren el desbordament del rec de l’Ullal. La plaça i els carrers contigus quedaren coberts d’aigua. El paviment asfàltic que feia poc que s’havia inaugurat s’hagué de tornar a refer.

1971. Un altre aiguat torna a colgar la plaça i els carrers dels voltants.

1975. Inauguració del polígon Empordà Internacional.

1977. S’aprova el Pla parcial del polígon Pont del Príncep.


[edita] Bibliografia

Vilamalla. Mil anys d'història: 974 - 1975

Egea i Codina, Antoni - Roig i Simon, Marisa - Serra i Perals, Joan.

Ajuntament de Vilamalla,

Diputació de Girona. 245 p., any 1999


[edita] Demografia

Entitat de població Habitants
Afores 51
Polígon Empordà Internacional 13
Polígon el Pont del Príncep 632
Vilamalla 251
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
26 - 25 93 162 330 344 303 267
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
275 291 273 304 310 304 364 375 641
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
622 717 606 615 761 851 878 1.092 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Llocs d'interès

[edita] Bibliografia

Volumen 4 (2006), El Meu País, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5571 3

[edita] Enllaços externs