Santa Maria de Castelló d'Empúries
De Viquipèdia
La basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries és un edifici gòtic situat al nucli de Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà.
Considerada com el segon monument religiós més important de les terres gironines després de la Catedral de Girona, destaca per la seva monumentalitat. Fou construït a sobre l'església romànica primitiva, de la que en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar o la gran pica baptismal.
Després de la destrucció d'Empúries, Castelló va passar a ser capital del comtat, amb el trasllat a la vila dels comtes d'Empúries. Així, el lloc es va convertir en una zona estratègicament defensiva envoltada de muralles. Els comtes van voler que la vila acollís la seu episcopal de l'Empordà, això explicaria la seva monumentalitat.
L'obra, començada al segle XIII, prosseguí fins a l'inici del segle XV, quan es construí la façana amb la bella portalada de marbre. Té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d'Empúries.
Clar exponent del gòtic català, la seva planta la formen tres naus, una central més ampla i dos laterals. Aquestes últimes presenten la particularitat que la seva altura és diferent a la central en alguns trams.
Destaca la bellesa de la façana principal formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó, rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Sota les fornícules, un sòcol amb finestres cegues descansen en un banc.
A l'interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars fonts baptismals romàniques, el molt notable retaule major d'alabastre del segle XV, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Dolors del segle XVIII, l'orgue del segle XIX i molts altres elements d’interès.
El campanar, segurament del segle XIII, segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d'influència llombarda però ja amb decoració gòtica.
