Pòlder
De Viquipèdia
Un pòlder és un terreny guanyat al mar o a aigües molls i convertit en terra de conreu per a un sistema de desaiguament.
Taula de continguts |
[edita] Pòlders a Flandes
![El paisatge típic d'un vell pólder flamenc a Lissewege](../../../../images/shared/thumb/0/0f/Oudlandpolder_a_Lissewege.jpg/180px-Oudlandpolder_a_Lissewege.jpg)
Els primers pòlders a l’edat mitjana van desenvolupar-se per a les monjos a la regió costera del comtat de Flandes al mar del Nord.
Els benidictins van construir uns dics circulars, uns canals de drenatge i un sistema de resclosa que permeten d'evacuar les aigües a la baixamar, com que es tracta de terrenys que es troben sota el nivell de l'altamar.
Les abàdies de Ten Duinen a Koksijde i de Ter Doest a Lissewege van haver un paper important en l'explotació de la zona alliberada després de la suposada transgressió de Duinkerke. L'explotació de la terra argilosa molt fèrtil va contribuir a la riquesa de les dues abàdies.
[edita] Pòlders als Països Baixos
Al segle XVI, l'home de ciències, i l'enginyer Simon Stevin va desenvelupar un metode més eficaç que permetia també d'assecar terrenys més baixos. Va perfeccionar el cargol d'Arquimedes i disenyar un molí especial que va permetre d'utilitzar el vent, un recurs gairebé inesgotable a les regions costeres dels països baixos. Com que aquest molins només podien vencer un desnivell d'aigua de més o menys 1,2m, s'havia de construir una serie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada més alt fins a atènyer el canal principal (anomenat ringvaart o canal circular) a un nivell més alt que la baixamar. Aquestes sèries de molins eren típiques pel paisatge dels Països Baixos però també a De Moeren, un pòlder tallat per la frontera belgo-francesa.
Des de la fi del segle XIX els molins van reemplaçar-se per a estacions de bombatge elèctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar-se en habitacions. Des dels anys cinquanta del segle passat un moviment de conservació va aixecar-se. A Schermerhorn als Països Baixos es troba un museu amb molins que funcionen com abans.
Pòlder ‘modern’ del segle XX a Flevoland a l'antiga Zuiderzee |
En veure la quantitat de terres neerlandeses que es troben sota el nivell de mar, es compren facilment el lema non oficial dels Països Baixos pompen of verzuipen (en català: “bombar o ofegar-se”).
[edita] Pòlders o closes a Catalunya
A l’Alt Empordà hom troba zones dessecades per l'home que s'han convertit en pòlders. Es coneixen amb el nom de "closes" o camps tancats. Són prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació, generalment tamarius, que s'utilitzen per al pasturatge, i que formen un paisatge molt característic com l'àntic estany de Castelló d'Empúries drenat pel Rec Madral. Moltes closes van transformar-se en camps de conreu.[1]
Les closes van inspirar l'escriptora catalana Maria Àngels Anglada que descriu en la seva novel·la Les Closes el poble de Vilamacolum i el seu entorn, els aiguamolls de l'Empordà. A Vilafant es troba un nucli Closes d'en Clarà.
[edita] Enllaç extern
Web del museu dels molins del polders (en neerlandès, francès, anglès, alemany i italià)