Pòlder

De Viquipèdia

Un pòlder és un terreny guanyat al mar o a aigües molls i convertit en terra de conreu per a un sistema de desaiguament.

Taula de continguts 1 Pòlders a Flandes 2 Pòlders als Països Baixos 3 Pòlders o closes a Catalunya 4 Enllaç extern 5 Referències

[edita] Pòlders a Flandes

Els primers pòlders a l’edat mitjana van desenvolupar-se per a les monjos a la regió costera del comtat de Flandes al mar del Nord.

Els benidictins van construir uns dics circulars, uns canals de drenatge i un sistema de resclosa que permeten d'evacuar les aigües a la baixamar, com que es tracta de terrenys que es troben sota el nivell de l'altamar.

Les abàdies de Ten Duinen a Koksijde i de Ter Doest a Lissewege van haver un paper important en l'explotació de la zona alliberada després de la suposada transgressió de Duinkerke. L'explotació de la terra argilosa molt fèrtil va contribuir a la riquesa de les dues abàdies.

[edita] Pòlders als Països Baixos

Al segle XVI, l'home de ciències, i l'enginyer Simon Stevin va desenvelupar un metode més eficaç que permetia també d'assecar terrenys més baixos. Va perfeccionar el cargol d'Arquimedes i disenyar un molí especial que va permetre d'utilitzar el vent, un recurs gairebé inesgotable a les regions costeres dels països baixos. Com que aquest molins només podien vencer un desnivell d'aigua de més o menys 1,2m, s'havia de construir una serie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada més alt fins a atènyer el canal principal (anomenat ringvaart o canal circular) a un nivell més alt que la baixamar. Aquestes sèries de molins eren típiques pel paisatge dels Països Baixos però també a De Moeren, un pòlder tallat per la frontera belgo-francesa.

Des de la fi del segle XIX els molins van reemplaçar-se per a estacions de bombatge elèctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar-se en habitacions. Des dels anys cinquanta del segle passat un moviment de conservació va aixecar-se. A Schermerhorn als Països Baixos es troba un museu amb molins que funcionen com abans.

De l'esquerra a la dreta: molí inferior, molí superior i molí inferior a Schermerhorn

Estació de bombatge moderna a Zoetermeer

Ketelpòlder a Overschie

Pòlder ‘modern’ del segle XX a Flevoland a l'antiga Zuiderzee

En veure la quantitat de terres neerlandeses que es troben sota el nivell de mar, es compren facilment el lema non oficial dels Països Baixos pompen of verzuipen (en català: “bombar o ofegar-se”).

[edita] Pòlders o closes a Catalunya

A l’Alt Empordà hom troba zones dessecades per l'home que s'han convertit en pòlders. Es coneixen amb el nom de "closes" o camps tancats. Són prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació, generalment tamarius, que s'utilitzen per al pasturatge, i que formen un paisatge molt característic com l'àntic estany de Castelló d'Empúries drenat pel Rec Madral. Moltes closes van transformar-se en camps de conreu.^[1]

Les closes van inspirar l'escriptora catalana Maria Àngels Anglada que descriu en la seva novel·la Les Closes el poble de Vilamacolum i el seu entorn, els aiguamolls de l'Empordà. A Vilafant es troba un nucli Closes d'en Clarà.

[edita] Enllaç extern

Web del museu dels molins del polders (en neerlandès, francès, anglès, alemany i italià)

[edita] Referències