P??lder
De Viquip??dia
Un p??lder ??s un terreny guanyat al mar o a aig??es molls i convertit en terra de conreu per a un sistema de desaiguament.
Taula de continguts |
[edita] P??lders a Flandes
Els primers p??lders a l???edat mitjana van desenvolupar-se per a les monjos a la regi?? costera del comtat de Flandes al mar del Nord.
Els benidictins van construir uns dics circulars, uns canals de drenatge i un sistema de resclosa que permeten d'evacuar les aig??es a la baixamar, com que es tracta de terrenys que es troben sota el nivell de l'altamar.
Les ab??dies de Ten Duinen a Koksijde i de Ter Doest a Lissewege van haver un paper important en l'explotaci?? de la zona alliberada despr??s de la suposada transgressi?? de Duinkerke. L'explotaci?? de la terra argilosa molt f??rtil va contribuir a la riquesa de les dues ab??dies.
[edita] P??lders als Pa??sos Baixos
Al segle XVI, l'home de ci??ncies, i l'enginyer Simon Stevin va desenvelupar un metode m??s efica?? que permetia tamb?? d'assecar terrenys m??s baixos. Va perfeccionar el cargol d'Arquimedes i disenyar un mol?? especial que va permetre d'utilitzar el vent, un recurs gaireb?? inesgotable a les regions costeres dels pa??sos baixos. Com que aquest molins nom??s podien vencer un desnivell d'aigua de m??s o menys 1,2m, s'havia de construir una serie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada m??s alt fins a at??nyer el canal principal (anomenat ringvaart o canal circular) a un nivell m??s alt que la baixamar. Aquestes s??ries de molins eren t??piques pel paisatge dels Pa??sos Baixos per?? tamb?? a De Moeren, un p??lder tallat per la frontera belgo-francesa.
Des de la fi del segle XIX els molins van reempla??ar-se per a estacions de bombatge el??ctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar-se en habitacions. Des dels anys cinquanta del segle passat un moviment de conservaci?? va aixecar-se. A Schermerhorn als Pa??sos Baixos es troba un museu amb molins que funcionen com abans.
.jpg/120px-Schermerhorn_Ondermolen_C_(vlnr_OM_D-BM_E-OM_C).jpg) De l'esquerra a la dreta: |
 Estaci?? de bombatge moderna a Zoetermeer |
 Ketelp??lder a Overschie |
 P??lder ???modern??? del segle XX a Flevoland a l'antiga Zuiderzee |
En veure la quantitat de terres neerlandeses que es troben sota el nivell de mar, es compren facilment el lema non oficial dels Pa??sos Baixos pompen of verzuipen (en catal??: ???bombar o ofegar-se???).
[edita] P??lders o closes a Catalunya
A l???Alt Empord?? hom troba zones dessecades per l'home que s'han convertit en p??lders. Es coneixen amb el nom de "closes" o camps tancats. S??n prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetaci??, generalment tamarius, que s'utilitzen per al pasturatge, i que formen un paisatge molt caracter??stic com l'??ntic estany de Castell?? d'Emp??ries drenat pel Rec Madral. Moltes closes van transformar-se en camps de conreu.[1]
Les closes van inspirar l'escriptora catalana Maria ??ngels Anglada que descriu en la seva novel??la Les Closes el poble de Vilamacolum i el seu entorn, els aiguamolls de l'Empord??. A Vilafant es troba un nucli Closes d'en Clar??.
[edita] Enlla?? extern
Web del museu dels molins del polders (en neerland??s, franc??s, angl??s, alemany i itali??)
