Mestre de capella

De Viquipèdia

El Mestre de capella o en alemany Kapellmeister (IPA: [kəpɛlˌmaɪstər]) era la persona encarregada de la música. La paraula està composta, de les arrels Kapelle (cor) i Meister (mestre). Kapelle ve de la paraula llatina "capella", que era el centre d'activitat musical durant l'Edat Mitjana. Així, originalment, la paraula s'utilitzava per referir-se al principal càrrec de música en una capella. Tanmateix, el terme ha evolucionat considerablement en el seu significat en resposta als canvis succeïts dins la professió musical.

La paraula Hofkapellmeister especificava que el Kapellmeister treballava en la cort d'un noble (Hof). Un Konzertmeister tenia era un càrrec una mica inferior.^[1]

[edita] Història

Durant el Renaixement i el Barroc, el Mestre de capella era el músic de més experiència i prestigi, sempre compositor, que formava, gestionava i dirigia al grup de cantaires i instrumentistes, i era el responsable de la música sacra en els oficis de les esglésies, o de la música profana en les festes de la cort. Aquest grup musical, i el lloc on assajaven i rebien classes del mestre, s'anomenava capella, tant si el grup era religiós com si era cortesà, encara que el primer cas era molt més freqüent, sobretot en el Renaixement. En algunes catedrals i palaus, la capella de cantaires podia diferenciar-se de la de ministrils o instrumentistes de vent, que arribava a tenir el seu propi mestre.

Durant l'Edat Mitjana i el Renaixement l'organització gremial del treball artístic, i la seva posició en la societat, que era la d'artesà, determinaven la vida dels músics: ingressaven de nens, anomenats seises a Espanya, per ser aquest un nombre freqüent de coristes infantils, i quedant des de llavors a disposició del mestre, amb qui vivien. D'ell aprenien cant pla, contrapunt, a tocar un instrument –sovint l'orgue–, i potser composició.

D'adults, la seva carrera era de cantors si no perdien la veu, d'organistes o ministrils si havien adquirit domini d'instruments, i de mestres de capella si eren els més dotats, capaços de guanyar els concursos que convocaven les esglésies quan hi havia vacants, o de tenir suficient prestigi com per ser reclamats per catedrals i capelles cortesanes.

Gràcies als reglaments escrits d'algunes catedrals, sabem que les obligacions del mestre de capella eren, entre d'altres:

les de custòdia de l'espai físic de la capella, el lloc dels assaigs i les classes, de la qual tenia la clau;
donar lliçons de les disciplines ja citades no sol als cantaires, sinó també a altres persones lligades a l'església que les volguessin aprendre;
reclutar cantors i músics, per garantir el funcionament permanent de la capella musical;
en molts casos, allotjar a casa seva els nens cantaires, i ocupar-se de la seva educació general i manutenció;
compondre les peces destinades a festes especials, com Nadal o Corpus. L'incompliment de les normes es castigava amb sancions econòmiques, i fins i tot amb l'expulsió.

Sens dubte, les funcions i obligacions dels mestres de capella van anar canviant fins al segle XVIII, sent les descrites les que coneixem per al segle XVI a Espanya. També van anar augmentant les oportunitats de fer carrera com a músic sense una vinculació tan directa a les capelles musicals de les esglésies.

[edita] Exemples famosos

Els exemples de mestres de capella són molt abundants: pràcticament tots els músics importants del Renaixement i Barroc van ocupar aquest càrrec, freqüentment després de recórrer el camí començant com a nen cantaire. Ordenats cronològicament per data de naixement trobem:

Michael Praetorius (1571 - 1621), ‘‘Kapellmeister’’ a Wolfenbüttel a partir de 1604.
Samuel Scheidt (1587 – 1653), ‘‘Kapellmeister’’ al marcgravi de Brandenburg.
Heinrich Ignaz Biber (1644 – 1704), ‘‘Kapellmeister’’ a Salzburg des de 1684.
Georg Muffat (1653 - 1704), ‘‘Kapellmeister’’ del bisbe de Passau des de 1690 fins a la seva mort.
Agostino Steffani (1653 - 1728), ‘‘Kapellmeister’’ des de 1688 fins a 1698 en la cort dels Hanover.
Johann Caspar Ferdinand Fischer (mort el 1746), ‘‘Kapellmeister’’ de Ludwig Wilhelm de Baden probablement des de 1695 o abans.
Johann Ludwig Bach (1677 - 1731), un segon cosí de J. S. Bach, era ‘‘Kapellmeister’’ a Meiningen.
Georg Philipp Telemann (1681 – 1767), va ser ‘‘Kapellmeister’’ durant 16 anys, a partir del 1705, en la cort del Compte Erdmann II a Hamburg.
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750), treballà de 1717 a 1723 com a ‘‘Kapellmeister’’ del Príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen.
George Frideric Handel (1685 - 1759), des de 1710 a 1712 va ser el ‘‘Kapellmeister’’ de Jordi (George), Elector de Hanover.
Johann Friedrich Fasch (1688 – 1758), des de 1722 va ser ‘‘Kapellmeister’’ a Zerbst.
Andrea Luchesi (1741 - 1801), des de 1774 va ser ‘‘Kapellmeister’’ a Bonn, a la cort del Elector de Colònia