Johann Sebastian Bach

De Viquipèdia

Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia (Alemanya), 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.

La seva fecunda obra es considera com el cim de la música barroca i un de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és la font d'inspiració per als posteriors compositors, des de Mozart i Beethoven, passant per Brahms i Schönberg fins els nostres temps.

Les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica. Cal esmentar els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, L'ofrena musical, les Variacions Goldberg.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Infància 1.2 D'Arnstadt a Weimar (1703–08) 1.3 Weimar (1708–17) 1.4 Köthen (1717–23) 1.5 Leipzig (1723–50) 2 Obres 2.1 L'obra vocal 2.2 Influències 3 Fragments seleccionats 4 Bibliografia recomanada 5 Discografia recomanada 6 Enllaços externs

[edita] Biografia

[edita] Infància

Johann Sebastian Bach era el vuitè fill de Johann Ambrosius Bach, músic municipal, i Maria Elisabeth Lämmerhirt, família que comptava amb més de dos-cents anys de tradició musical. Als deu anys va quedar orfe i el seu germà Johann Christoph, organista a la propera ciutat d'Ohrdruf, inicia la seva educació, tan acadèmica com musical.

El 1700, amb quinze anys es traslladà a l'Escola de Sant Miquel de Lüneburg (Baixa Saxònia), a 340 km de distància i que Bach haurà de fer a peu, on és acceptat i canta al cor i a la vegada completa els seus estudis. Allà Bach estudià a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude. També hi va conèixer personalment l'organista Georg Böhm. En aquells anys, Bach viatja a Hamburg per a sentir al gran organista Reincken i escriu les seves primeres obres per a orgue.

[edita] D'Arnstadt a Weimar (1703–08)

Després d'intentar sense èxit esdevenir organista a Sangerhausen (Saxònia-Anhalt), Bach entra com a violinista a l'orquestra de la cort ducal de Weimar (Turíngia). Hi romandrà només uns mesos, car el 14 d'agost de 1703 és nomenat organista de l'Església Nova d'Arnstadt, on hi escriu les seves primeres obres de consideració, a més d'encarregar-se de la formació musical dels cantants i músics municipals. Les relacions amb les autoritats d'Arnstadt, però, es deterioraren arran d'un llarg viatge a Lübeck per escoltar l'organista Buxtehude, un dels més famosos organistes de l'època. També se li retreu que una dona (la seva cosina Maria Bàrbara), canti a l'església, cosa prohibida en aquell temps. A aquests malentesos s'hi afegiren disputes amb els alumnes.

Bach decidí acceptar l'any 1707 una interessant oferta provinent de l'església de Sant Blai de Mühlhausen, vacant des de la mort de l'organista J. G. Ahle. L'ambient que Bach hi trobà era trist, ja que la ciutat havia patit recentment un greu incendi. Tot i això, les relacions amb les autoritats locals foren sempre cordials. Fins i tot subvencionaren una ambiciosa renovació de l'orgue dissenyada per Bach. Els experts situen a aquesta ciutat la composició de les primeres cantates religioses de Bach (BWV 4, 106, 131, 150 i 71). La cantata Gott ist Mein König BWV 71, serà una de les poquíssimes obres que Bach veurà editades al llarg de la seva vida.

El 17 d'octubre de 1707 Bach va contraure matrimoni amb la seva cosina Maria Bàrbara, amb qui tingué 7 fills.

[edita] Weimar (1708–17)

Nou mesos després del seu nomenament a Mühlhausen, Bach dimiteix com a organista de Sant Blai en rebre una important oferta per tornar a Weimar, però aquesta vegada serà per la porta gran. Bach ha acceptat el càrrec d'organista de la cort del duc Wilhelm Ernst de Saxònia-Weimar.

Les autoritats de Mühlhausen no hi posen traves, i demanen a Bach que hi torni quan el nou orgue estigui acabat. Les relacions entre Bach i Mühlhausen seguiran cordials durant molts anys. El 1708 neix, ja a Weimar, Catharina Dorothea, primera filla de Bach i Maria Bàrbara.

A Weimar Bach entra en contacte amb les tendències musicals europees. Descobreix les obres de mestres com Vivaldi, Corelli, Albinoni, Couperin o el seu contemporani Händel. Bach realitza transcripcions al clavecí i a l'orgue d'obres d'aquests compositors, com el Concert per a 4 clavecins en La Menor BWV 1065, transcripció literal del Concerto X en Si Menor RV580 de L'Estro Armonico, Op.3 d'Antonio Vivaldi.

El 1710 neix Wilhelm Friedemann, primer fill de Bach i també compositor cèlebre. Fou el fill predilecte del seu pare.

Tres anys més tard, es produeixen unes negociacions, fallides a l'últim moment, entre Bach i les autoritats de Halle, ciutat natal de Händel, per tal d'esdevenir-hi organista.

El 2 de març de 1714 és ascendit al càrrec de Konzertmeister de la Cort, amb la qual cosa la seva tasca es desvia preferentment cap a la música instrumental. Començarà a escriure el seu primer cicle de cantates, una cada mes. Entre d'altres s'han conservat les BWV 182, 12, 172, 18, 21, 54, 185 i 63.

Sis dies després, el 8 de març, neix Carl Philipp Emanuel, futur compositor i segurament el millor i més famós dels fills de Bach.

A finals de l'any 1716 mor el mestre de capella Samuel Drese. Bach està segur de ser el successor però, inexplicablement, el duc Wilhelm Ernst es decideix pel fill del desaparegut Drese, Johann Wilhelm, músic de molta menys vàlua que Bach.

[edita] Köthen (1717–23)

Frustrat i descontent amb el duc Wilhelm Ernst, el 1717 rep una oferta del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen, petit principat situat a uns 100 km de Weimar, per tal d'esdevenir mestre de capella de la seva petita cort i Bach l'accepta immediatament. La oposició del duc de Weimar a la seva marxa ocasiona l'empresonament de Bach durant un mes sencer. Bach roman a la presó durant 3 setmanes (del 6 de novembre al 2 de desembre) sense donar mostres de penediment. Finalment, el Duc Wilhelm Ernst l'autoritza a marxar cap a Köthen.

En el transcurs d'un viatge a Dresden d'aquell mateix any es produeix la famosa anècdota del concurs amb el cèlebre organista francès Louis Marchand. Bach va ser convidat a enfrontar-se amb Marchand per veure qui era millor organista. S'explica que Marchand, en sentir el seu rival mentre assajava la nit abans del concurs, va quedar tan impressionat que aquella mateixa nit va marxar de Dresden corre-cuita per no quedar en ridícul al concurs de l'endemà.

En la seva nova vida al servei del príncep Leopold, Bach crearà importants obres instrumentals, ja que la cort de Köthen era calvinista i la música religiosa hi era prohibida. D'aquesta època daten els famosos Concerts de Brandenburg, la 1ª part de El clavecí ben temperat i gran part de la restant obra instrumental de Bach. El príncep, que era també un expert violinista, va donar a Bach totes les facilitats per a que experimentés amb la seva orquestra. Bach surt freqüentment de Köthen acompanyant Leopold en les seves estades al balneari de Karlsbad, on l'orquestra de Köthen interpreta la seva música.

Bach restà nou anys al servei del príncep Leopold. Segons el propi Johann Sebastian, foren els més feliços de la seva vida. L'encant es trencà bruscament en morir la seva esposa Maria Bàrbara. Al cap de poc, Bach es va tornar a casar amb la filla d'un trompetista de Weissenfels, Anna Magdalena, excel·lent esposa i cantant. Anna Magdalena va tenir cura dels quatre fills que encara sobrevivien de la primera esposa de Bach i li donà deu fills més.

[edita] Leipzig (1723–50)

L'any 1723 són convocades unes oposicions per al càrrec de Kantor a l'Església de Sant Tomàs, a Leipzig. Bach, després de molts dubtes, s'hi presenta. Aconsegueix la plaça amb facilitat, però amb les reticències de part dels membres del Consistori. El 22 de maig de 1723 es trasllada a viure a aquesta ciutat, on hi restarà fins al final de la seva vida.

A Leipzig, Bach va tenir força problemes, car era un home tremendament exigent i creia que les autoritats no feien tot el que calia per a que la música de les esglésies de la ciutat fos de la millor qualitat possible. Sovintejaren els conflictes amb els altres rectors de l'escola i al Consell Municipal començaren a arribar contínues cartes de protesta enviades per Bach. El 23 d'agost de 1730, Bach envià al Consistori un informe sobre les "necessitats per a la bona organització i funcionament de la música a Leipzig". En aquest informe, Bach es queixava amargament de la (segons ell) desemparada situació en què es trobava la música a Leipzig, per culpa del desinterès de les autoritats. Hi exposava els problemes que feien tan difícil la seva feina i suggeria les possibles solucions. Malgrat la irritació que aquest memoràndum causà entre els membres del Connsell, el juliol de 1731 va ser nomenat un nou rector per a l'escola de Sant Tomàs: es tractava de Johann Mathias Gesner, eminent erudit i amic de joventut de Bach. Durant un temps, la situació de Bach millorà ostensiblement gràcies a la complicitat i la comprensió de Gesner. Però el 1734 Gesner marxà a Gotinga i el seu successor, Ernesti, reedità els conflictes amb Bach.

Aquest decidí obtenir la protecció del Rei de Saxònia i sol·licità repetidament el títol de Compositor de la Cort. Per a congraciar-se amb el sobirà, Bach envià a Dresden alguns fragments de la gran Missa en si menor. Finalment, el 19 de novembre de 1736 arribà a Leipzig, signat pel rei August II, el tan anhelat nomenament. Es tractava d'un títol merament honorífic, però que implicava la protecció reial sobre Bach. Les autoritats de Leipzig, per tant, foren a partir d'aquell moment més prudents a l'hora de recriminar la seva feina.

El càrrec de Kantor obligà Bach a treballar molt, ara dedicant-se a la música religiosa i vocal. Va escriure sense parar en els seus primers anys: sobretot cantates, que s'interpretaven setmanalment a les esglésies de Leipzig. La composició frenètica de cantates cessa cap al 1728, quan Bach ja disposa de 5 cicles complets que es succeiran any rere any. A Leipzig Bach també escriurà obres colossals com la Passió segons Sant Mateu (1727, 1ª versió), la Passió segons Sant Joan o la Missa en si Menor i nombroses obres per a teclat (El Clavecí ben temperat, 2ª part) o estudis de contrapunt (L'Art de la Fuga).

En total, la seva producció és vastíssima: més de 260 cantates (conservades unes 200), passions, oratoris, magníficats, una vintena de concerts, nombroses obres per a clavecí, una de les quals la va dedicar a la seva muller (L'Àlbum d'Anna Magdalena Bach) a més de nombroses sonates, suites, vàries Misses, estudis de contrapunt com l'Ofrena Musical i l'Art de la Fuga, i moltes obres més.

Bach, que tenia un coneixement profundíssim de totes les músiques anteriors a ell, va esgotar totes les possibilitats tímbriques i harmòniques de la música barroca del seu temps. Després d'ell, la música va prendre una altra direcció. És potser per això que s’explica que Mozart, uns cinquanta anys després de la mort de Bach, va visitar Leipzig. Van mostrar-li un motet de Bach i va exclamar: Per fi he trobat la manera d'aprendre coses noves!.

La grandesa i l'originalitat de la música de Bach provenen de la manera com fa servir el coral del temps de Martí Luter, de les variacions, de la fuga i dels famosíssims oratoris i passions (de Sant Joan i de Sant Mateu).

[edita] Obres

La seva obra conservada va ser catalogada per Wolfgang Schmieder en el seu monumental Bach Werke Verzeichnis (BWV). Aquest Compendi de les obres de Bach avarca 1.127 obres, de les quals les més destacades i sobresortints són:

• Cantates religioses BWV 4, 11, 51, 54, 80, 106, 140, 147
• Cantates profanes o "Dramma per musica" BWV 208 (1714), 211 (1735) i 212 (1742)
• Motets (BWV 225-230)
• Passió de Sant Mateu, BWV 244 (1727). Passió de Sant Joan, BWV 245 (1724)
• Missa en si menor, BWV 232 (acabada el 1749)
• Oratori de Nadal BWV 248 (1734)
• Trio-Sonates per a orgue, BWV 525-530 (1727)
• Tocates, preludis i fuges, BWV 542, 543, 564, 564 i 582
• Invencions i simfonies, BWV 772-801
• Partites per a clavecí, BWV 1025-1030
• Suites angleses, BWV 806-811
• Suites franceses, BWV 802-817
• Clavecí ben temprat, BWV 846-893 (1722-1744)
• Variacions Golberg, BWV 988 (1742)
• Partites i sonates per a violí sol, BWV 1001-1006
• Suites per a violoncel sol BWV 1007-1012
• Sonates per a viola da gamba, BWV 1027-1029
• Sonates per a flauta, BWV 1013, 1020, 1030-1035
• Concerts per a violí, BWV 1041-1043
• Concerts de Brandenburg, BWV 1046-1051 (1721)
• Concerts per a clavecí BWV 1052-1065
• Suites orquestrals, BWV 1066-1069
• Ofrena musical BWV 1079 (1747)
• Art de la fuga BWV 1080 (1749-1750)

[edita] L'obra vocal

La música vocal de Bach que ens ha arribat intacta es manifesta en 525 peces, de les quals 482 s'han conservat completes. La conformen:

• 224 cantates
• 10 misses
• 7 motets
• 3 oratoris
• 188 corals
• 4 lieders
• 1 quodlibet
• 58 càntics espirituals

Tota la seva música vocal és religiosa —només 24 cantates, 4 lieds i 1 quod líbet son profans— i està composta en el si de l'església luterana alemanya.

La gran majoria de la música vocal està composta a Leipzig, entre els anys 1723 i 1741.

[edita] Influències

La música del Cantor té múltiples influències que procedeixen de compositors alemanys, francesos i italians del segle XVII i principis del XVIII. Els que varen influir principalment en la seva obra, es divideixen en cinc grans blocs nacionals:

• Músics de Alemanya central:

Johann Christoph Bach, Johann Pachelbel, Johann Kuhnau, Johann Ludwig Bach, Johann Gottfried Walther, Johann Georg Pisendel, Silvius Leopold Weiss, Johann Friedrich Fasch

• Músics de Alemanya del nord:

Johann Adam Reincken, Dietrich Buxtehude, Nicolaus Bruhns, Georg Böhm

• Músics de Alemanya del sud:

Johann Jakob Froberger, Johann Caspar Kerll, Johann Caspar Ferdinand Fischer, Johann Joseph Fux

• Músics italians:

Giovanni Pierluigi da Palestrina, Girolamo Frescobaldi, Arcangelo Corelli, Giovanni Legrenzi, Giovanni Bassani, Giuseppe Torelli, Alessandro Marcello, Tomaso Giovanni Albinoni, Antonio Vivaldi, Benedetto Marcello, Nicola Antonio Porpora, Francesco Durante, Giovanni Alberto Ristori, Giovanni Battista Pergolesi

• Músics francesos:

André Raison, François Dieupart, François Couperin, Louis Marchand, Nicolas de Grigny

En vida, Bach s'interesava, estudiava i s'influenciava de compositors contemporanis, tenint amb molts d'ells relacions personals directes. Entre els quals cal mencionar a Jan Dismas Zelenka, Johann Mattheson, Georg Philipp Telemann, Reinhard Keiser i Georg Friedrich Händel.

[edita] Fragments seleccionats

• Variacions Golberg BWV 988 (Inici) (?)
• Concert de Brandenburg núm. 4 BWV 1049 - I. Allegro) (?)
• Cantata BWV 140 (duet) (?)

[edita] Bibliografia recomanada

• Bach, de Enrique Martínez Muira. Editat per Península (1995).
• J.S. Bach edición 250 aniversario, de Malcom Boy i Ramón Andrés. Editat per RBA (2000-2001).
• Bach, el músico sabio, de Christoph Wolff. Editat per Ma Non Troppo (2002 i 2003).
• Bach: repertorio completo de la música vocal, de Daniel S. Vega Cernuda. Editat per Cátedra (2004).

[edita] Discografia recomanada

Edicions completes

• Bach 2000,153 CDS.Teldec(2000).
• Bach edition Bachakademie,172 Cds. Hanssler(2000).

Música vocal

Cantates

• Die Kantatewerke,60 CDS.Teldec(1971-1989).
• Cantantes of J.S.Bach,69 CDS.Hanssler(1969-1985).

Música per orgue

• J.S.Bach L'CEuvre d'orgue,12 CDS.Harmonia Mundi(1970).

Música de cambra

• La musique de camere,3 CDS.Archiv(1978-1983).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Sebastian Bach

• Projecte Estudi de Bach
• Biografia de JS Bach
• CataBach.com: La pàgina en català de JS Bach
• Algunes partitures gratis de Bach
• Col·lecció completa de corals de Bach, amb els títols en espanyol.
• Biografia de J. S. Bach (en francès)
• Espai de Julio Sánchez Reyes amb informació sobre totes les Cantates de Bach (en espanyol)
• Pàgina web sobre Bach (en anglès).
• Memoràndum de Leipzig (1730) sobre l'orquestra ideal que volia Bach (en francès)
• MAGNATUNE MP3 PROJECT. Obres de Bach en format MP3. Llicència: Creative Commons (en anglès)
• J. S. Bach. Biografia. Amb transcripcions de jazz (en francès).
• Audició dels Preludi núm. 1 del Clavecí ben temprat
• Escoltar tot l'Art de la fuga (M. Cobra, clavecí)
• Traducció al català de la Obra Vocal de Bach