Oratori de Nadal
De Viquipèdia
L'Oratori de Nadal BWV 248 és una agrupació de sis cantates que Johann Sebastian Bach estrenà entre el 25 de Desembre de 1734 i el dia 6 de gener de 1735. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que no es tracta d'un oratori convencional sinó d'un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l'església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis.
El seu títol complet, de la ploma del propi Bach, és:
Oratorium, welches die heilige Weihnacht über in beyden Haupt-Kirchen zu Leipzig musiciret wurde. Anno 1734.
Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglésies principals de Leipzig. Any 1734.
La forma musical que coneixem com a oratori, nascuda a Itàlia a l'edat mitjana, acabarà tenint la forma d'una òpera religiosa, sobretot amb els grans oratoris de Haendel, contemporanis dels de Bach. Com les òperes, els oratoris seran obres estructurades en tres actes, amb obertura, recitatius, àries i cors, amb uns personatges ben definits i amb una trama argumental. La única diferència amb les òperes serà l'absència de decorats, vestuari i actuació teatral dels cantants, que es limitaran a cantar.
L'Oratori de Nadal de Bach no té res a veure amb els oratoris que acabem de descriure. La denominació "oratorium" amb que Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d'un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s'esdevenen. També justifiquen la seva categoria d'oratori la unitat d'acció que presenta el text, els recitats extrets dels Evangelis i l'accentuada personificació, que arriba a plantejar autèntics papers dramàtics.
Un aspecte remarcable d'aquesta obra és l'aparició, en nombrosos dels seus fragments, de música escrita anteriorment, adaptada ara a un nou text. Aquest és un procediment habitual en Bach, anomenat paròdia.
L'Oratori de Nadal ocupa el Nº 248 del Bach Werke Verzeichnis.
