Missa en si menor
De Viquip??dia
Missa en si menor o Gran Missa ??s una obra composta pel compositor alemany Johann Sebastian Bach, catalogada com BWV 232. En el llegat de Carl Philipp Emanuel Bach apareix com Gran Missa Cat??lica.
Segons els investigadors, bona part de les seves 25 peces s??n ??parodies?? (material original del propi autor reutilitzat en una obra nova). Friedrich Smend (1893-1980), prestigi??s estudi??s de Bach, exposa que no es tracta d'una obra homog??nia sin?? d'una reuni?? accidental de quatre obres completes destinades al servei religi??s luter?? i consignades per Bach en un recull. Segons el director Nikolaus Harnoncourt[1], la quarta part Osanna, Bendictus, Agnus Dei et dona nobis pacem no tindria un lloc en el servei religi??s luter?? pel fet de ser m??sica acompanyant la distribuci?? de la comuni?? i inapropiada per la seva riquesa i pompositat instrumental (amb doble cor, timbals i trompetes). Tant Harnoncourt com Georg von Dadelsen pensen que, per la successi?? exacte dels seus moviments i per la seva distribuci?? i tonalitat, no pot interpretar-se d'altra manera que com una obra sencera.
La cronologia de la mateixa i les dates de primera execuci?? no estan del tot clares, per?? Smend proposa l'any 1724 per l'acabament del Sanctus com a obra independent i executada per primera vegada el Nadal d'aquell any; 1733 per la composici?? de la Missa (que constaria del Kyrie i Gloria) i executada el 21 d'abril de 1733 en motiu de l'elecci?? del nou pr??ncep elector despr??s de la mort d'August II el Fort; i cap a 1748 la composici?? del Symbolum Nicenum (Credo); des d'aquell any continu?? la seva ampliaci?? de l'obra amb l'escriptura del Sanctus, composici?? i escriptura dels restants moviment des d'Hosanna fins el Dona nobis pacem i enquadernaci?? conjunta de totes les partitures.
En els ??ltims anys de la seva vida, Bach va ampliar els moviments que havia escrit fins completar la missa. Es coneix poca cosa respecte les execucions de l'obra dirigides pel mateix Bach, per?? si que es t?? per gaireb?? cert que mai la va executar en la seva totalitat.
Bach va acabar la partitura de la Missa en si menor a l'entorn dels anys 1746 a 1748, just a l'??poca en qu?? va escriure les seves grans obres c??cliques, L'art de la fuga i L'ofrena musical. El transferiment a aquesta partitura de treballs ja composats (Sanctus) i l'adici??, per fer-ne una missa completa, de l'adaptaci?? d'altres composicions adequades poden f??cilment explicar-se pel fet de que Bach estava desitj??s de deixar per a la posteritat, a banda de les Passions i les seves altres grans obres c??cliques, una gran missa llatina.
Tamb?? ??s curi??s, com a luter?? ortodox que era, que la missa fos supraconfessional al mateix temps que cat??lica. La ra?? la poem trobar en la dedicat??ria de l'obra al rei August III de Pol??nia.
En la lectura del testament de Bach, el manuscrit original fou a parar a mans de Carl Philipp Emanuel Bach i adquirit m??s tard per N??geli. La primera interpretaci?? p??blica va ser l'any 1834/1835 per la Berliner Singakademie dirigida per Rundhagen; el primer projecte d'edici?? data de 1816 per part de l'editor Wesley.
[edita] Refer??ncies
- ??? Explicacions de Harnoncourt a l'interior del cd amb la missa, gravada per Teldec Classics de l'any 1994
