Sonata
De Viquip??dia
Sonata (del llat?? i de l'itali?? sonare, ???sonar???), en m??sica, literalment significa una pe??a tocada en oposici?? a cantata (llat?? i itali?? cantare, cantar), una composici?? cantada. El terme, tot i ser vague, va evolucionar al llarg de la hist??ria de la m??sica designant diverses formes abans del per??ode cl??ssic. El terme va adquirir una import??ncia creixent en el per??ode cl??ssic i a principis del segle XIX va passar a designar un principi de composici?? d'obres a gran escala. Al segle XX el terme va continuar essent aplicat a obres instrumentals per?? els principis formals enunciats i ensenyats al llarg del segle XIX es van debilitar o desapar??ixer.
Una sonata ??s una composici?? musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.
En el seu origen, al Segle XVI, gaireb?? no es distingia d'altres formes instrumentals, com el concerto, la simfonia, la tocata, etc.
Durant l'??poca barroca aparegueren dues modalitats essencials per a la seva evoluci??: la sonata da chiesa i la sonata da camera. La primera, adequada al tipus de m??sica que es podia fer en els temples evitava tota mena de refer??ncies a la dansa, i era en quatre moviments: lent, r??pid, lent, r??pid. La segona tenia clares refer??ncies a aires de dansa, era m??s lliure en la seva estructura i es va desenvolupar de manera paral??lela a la suite.
A la fi del Segle XVII, i sobretot gr??cies a l'obra de Arcangelo Corelli, ambdues modalitats es fusionaren. En un nombre important de sonates de la primera meitat del segle XVIII trobem una estructura en quatre moviments: els dos primers provenen sobretot de la sonata da chiesa i els dos ??ltims, ab refer??ncies freq??ents a la sarabanda i a la giga, de la sonata da camera. Pel que fa als instruments, va tenir especial import??ncia la (sonata a trio), amb dos instruments mel??dics i un de baix continu.
La sonata era indistintament un divertiment cortes??, una obra amb finalitat did??ctica o una pe??a instrumental destinada a l'esgl??sia. El classicisme li imprim?? una nova forma, en especial a la destinada al piano, caracteritzada per una harmonia simple, per un ??nic tema que dominava tot el moviment, per grans contrasts din??mics i per una construcci?? s??lida. La forma cl??ssica de la sonata (anomenada forma sonata) fou fixada per Carl Philipp Emanuel Bach, el qual intercal?? el minuet entre el segon moviment i el tercer: allegro -- andante / adagio -- minuet -- presto / allegro / rond??.
