Suites per a violoncel sol de Bach

De Viquipèdia

La primera pàgina del manuscrit d'Anna Magdalena Bach de la Suite núm. 1 en sol major, BWV 1007

Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach són actualment un element ineludible del repertori per a aquest instrument.

Les sis suites segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments, totes en la mateixa tonalitat:

1. Prelude
2. Allemande
3. Courante
4. Sarabande
5. Galanteries (Minuet per les suites 1 i 2, Bourrée per la 3 i 4, Gavotte per la 5 i 6)
6. Gigue

[edita] Història

De 1717 a 1723, Bach fou mestre de capella a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. El príncep era músic, atent i calvinista. Aquest període feliç de la maduresa és propici a l'escriptura de les seves majors obres instrumentals per a llaüt, flauta, violí (Sonates i partites per a violí sol), clavecí (primer llibre del clavecí ben temperat), violoncel (Suites per a violoncel sol), i els Sis de Brandenburg.

Aquest període contrasta amb el de Mühlhausen i Weimar, de 1707 a 1717 amb 300 cantates (cinc anys de cicle litúrgic) i obres per a orgue.