Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Dietrich Buxtehude - Viquip??dia

Dietrich Buxtehude

De Viquip??dia

Dietrich Buxtehude (o Dieterich[1]) (1637 - 9 de maig de 1707) va ser un compositor i organista dan??s i alemany del Barroc. Les seves obres per a orgue formen part del repertori habitual per a aquest instrument. Va ser un dels organistes m??s c??lebres de l'escola alemanya de l'orgue barroc. Durant la major part de la seva vida va ser organista a l'esgl??sia de Santa Maria (Marienkirche) de L??beck, Slesvig-Holstein. Com a compositor va produir una ??mplia varietat de peces vocals i instrumentals, i el seu estil va influir a molts compositors, incl??s Johann Sebastian Bach. Avui en dia ??s considerat el compositor alemany m??s destacat del seu temps, al costat de Heinrich Sch??tz i Bach.

Johannes Voorhout (1704). ??nic retrat existent de Buxtehude.
Johannes Voorhout (1704). ??nic retrat existent de Buxtehude.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Primers anys a Dinamarca

Va n??ixer el 1637 amb el nom de Diderik Buxtehude. En vida, va germanitzar el seu nom i firmava com Dieterich Buxtehude. Altres versions del seu nom s??n Dietrich i Diderich. Els erudits discuteixen tant la data com el lloc de naixement, encara que avui dia s'ha acceptat que va n??ixer el 1637 a Helsingborg, Esc??nia, avui una part de Su??cia, per?? llavors pertanyia Dinamarca. En el seu obituari, en el Nova liter??ria "Maris Balthici" de 1707 s'afirma: "Quan va venir a la nostra regi?? reconeixia Dinamarca com el seu pa??s natal; va viure prop de setanta anys". D'altres, tanmateix, afirmen que va n??ixer a Bad Oldesloe, en el Ducat d'Holstein, avui Schleswig-Holstein, a Alemanya, que en aquell temps formava part de la Monarquia danesa.

[edita] L??beck

Era fill d'un organista, heretant el talent del seu pare, Hans Jensen Buxtehude. Primer va ser organista a Helsingborg (1657-1658) i despr??s a Elsinor (1660-1668).

Es va casar amb la filla de Franz Tunder, l'organista titular de la Marienkirche, de L??beck. El 1668 va succeir el seu sogre en el c??rrec. El seu c??rrec a la ciutat imperial lliure de L??beck li va permetre desenvolupar una ??mplia carrera musical i la seva autonomia va ser un aut??ntic model per a les carreres de mestres barrocs posteriors, com Georg Friedrich H??ndel, Johann Mattheson, Georg Philipp Telemann i Johann Sebastian Bach.

El 1673 va instituir els "Abendmusiken" (Concerts d'Advent), que van atreure m??sics d'altres llocs i van continuar celebrant-se a l'esgl??sia fins el 1810. Els seus contemporanis el consideraven com el millor organista de la seva ??poca.

En 1703, H??ndel i Mattheson van viatjar per con??ixer-lo. En aquell temps Buxtehude ja tenia 66 anys i estava preparat per retirar-se. Els va oferir el seu c??rrec a ambd??s, per?? havien de complir amb la tradici??, que implicava casar-se amb la filla gran del mestre, Anna Margareta. Tant H??ndel com Mattheson van rebutjar l'oferta i se'n van anar l'endem?? de la seva arribada. El 1705, Johann Sebastian Bach, de vint anys, va caminar m??s de 320 quil??metres des d'Arnstadt per con??ixer-lo. Va romandre amb el mestre gaireb?? tres mesos, va anar als concerts d'Advent, el va sentir tocar i va aprendre d'ell. Buxtehude va morir un parell d'anys despr??s de la visita de Bach, el 1707.

[edita] Estil

Buxtehude deu el seu renom a l'obra composta per a l'orgue, la m??s important del nord d'Alemanya, que anuncia la de J. S. Bach i sobrepassa a tota la dels seus contemporanis. Va seguir la l??nia iniciada per Sweelinck, sent el m??xim exponent de l'anomenada "escola organista del Nord", caracteritzada pel seu gust a les grans arquitectures musicals, amb riquesa i llibertat d'imaginaci?? que s'expressaven perfectament a trav??s dels recursos sonors dels grans instruments creats pels artesans del nord.

L'obra de Buxtehude es caracteritza pels seus preludis i corals, per l'aspecte complex i grandi??s de l'arquitectura, la invenci?? mel??dica i r??tmica i la riquesa del contrapunt. Les seves obres no estan dividides clarament en una part dedicada al virtuosisme i una altra al desenvolupament contrapunt??stic, sin?? que se succeeixen alternativament episodis dels dos tipus.

[edita] Obra

Buxtehude va compondre m??sica sacra en una ??poca en qu?? els compositors coneguts preferien conrear les noves formes profanes: l'??pera, el concert i la sonata.

Va aconseguir una m??sica luterana capa?? d'igualar a la polifonia cat??lica del segle XVI, que havia estat reprovada per la Reforma de Luter. ??s el millor compositor luter?? del segle XVII.

El gruix del seu treball ve representat per m??sica vocal, amb una ??mplia varietat d'estils, i peces per a orgue, que consisteixen b??sicament en s??ries de corals i altres formes variades.

[edita] M??sica de cambra

La m??sica de cambra representa una part molt petita de l'obra que ens ha arribat. Va compondre una vintena de suites per a clavec?? (de les quals algunes s??n atribu??des a Nicolas Leb??gue), a sis variacions i a vint trio sonates, per a viol??, viola da gamba i baix continu.

Les suites per a clavec?? segueixen molt fidelment el model est??ndard. La Suite BuxWV 250 pot haver inspirat les Variacions Goldberg de J. S. Bach, ja que ambdues s??ries tenen trenta-dues variacions i bastants similituds en l'estructura de determinats moviments.

Buxtehude segueix el model de Corelli de la sonata a dos i a tres veus. L'??nica obra de Buxtehude que es va editar en vida van ser precisament les sonates de cambra per a viol??, viola da gamba i clavec??, a mitjans de la d??cada de 1690. Es va publicar un primer llibre el 1694 i un segon el 1696.

  • Sonates en trio: en sol, en si bemoll i en do menor, opus 1/2, 4 i 6 (BuxWV 253, 255 i 257); en do i en sol menor, Op. 2/2-3 (BuxWV 260 i 261)

[edita] M??sica vocal

Llevat d'alguns cants nupcials, l'obra vocal de Buxtehude ??s sacra. La reforma luterana va afavorir una m??sica sacra coral, basada en himnes, perqu?? tota la congregaci?? particip??s en el cant. Buxtehude va estendre l'abast musical i emocional d'aquesta m??sica coral, "fins al punt que -a causa de la complexitat del so- la congregaci?? havia d'escoltar en comptes de participar" [2].

Va compondre m??s de cent cantates amb textos en alemany i llat??. Les seves cantates tenen un "encant fresc i viva?? que fins i tot Bach rares vegades va igualar".[3]

Va compondre una missa breu a cinc veus, el motet Benedicam Dominum a vint-i-quatre veus, i diversos oratoris, desgraciadament perduts en la seva major part. Es conserven els llibrets per?? no les partitures, la qual cosa ??s particularment desafortunat perqu?? els seus oratoris alemanys semblen haver estat el model per a les obres posteriors de Bach i Telemann.

  • Cantates Membra Jesu nostri, Cantate Domino, Jesu meine Freude.
  • Cantata de Nadal In dulce jubilo.

[edita] Preludis per a teclat

En vida se li va recon??ixer la capacitat d'interpretaci??, improvisaci?? i composici?? d'obres per a l'orgue. Destaquen les seves composicions per a teclat. Al costat de Bach, ??s el responsable de la creaci?? d'un ampli repertori espec??fic per a aquests instruments, en lloc d'usar-lo com a mer acompanyament del cant. Va compondre tocatas, fantasies, fugues, passacaglies i sonates. Aquestes obres van influir notablement en compositors posteriors.

Els preludis formen la part principal del treball de Buxtehude i s??n considerats la seva principal contribuci?? a la m??sica del segle XVII. S??n composicions en seccions que alternen les parts improvisades amb les parts d'estricte contrapunt, normalment fugues. Encara que aix?? ??ltim recorda les tocates de Frescobaldi, les obres de Buxtehude s??n m??s estrictes que cap altra tocata de la seva ??poca.

Els seus preludis s??n bastant variats en estil, la qual cosa els fa dif??cils de classificar: van des dels majestuosos BuxWV 137 i BuxWV 148 (que inclouen una veritable chacona al costat de parts escapades i altres seccions tipus tocata) fins a peces amb m??ltiples parts variades com a la BuxWV 141 (dues fugues, seccions de contrapunt imitatiu i parts amb escriptura concordada) i composicions amb dos fragments relativament breus com a la BuxWV 144 (un preludi improvisat curt seguit d'una fuga m??s llarga). Les seccions poden estar expl??citament separades a la partitura o fluir d'una a l'altra, sent el final d'una i el principi de l'altra en el mateix comp??s.

Els preludis comencen, invariablement, amb seccions d'improvisaci?? que n'ocupen una ??mplia s??rie de t??cniques, des de l'escriptura contrapunt??stica, amb breus fragments imitatius basats en un sol motiu, d'altres en els que es concorden les veus sense donar continu??tat a un mateix motiu, amb arpegis, per exemple. Les fugues solen ser a quatre veus; els temes s??n sovint simples, recordant les canzonas de Johann Jakob Froberger.

No obstant aix??, hi ha algunes excepcions notables: per exemple, el tema de la BuxWV 148 est?? basat completament en la repetici?? de notes; una fuga de la BuxWV 142 fa servir un tema crom??tic que recorda a nombrosos ricercares d'orgue de l'??poca, per?? composta en negres i no en blanques, com era t??pic. Els temes de Buxtehude rares vegades excedeixen de dos compassos de llarg; el tema desenvolupat durant sis compassos, de la fuga BuxWV 145, ??s una de les excepcions a la norma. Les pr??pies fugues s??n s??ries d'exposicions sense material epis??dic i virtualment sense modulacions a altres tons, ja que aix?? apareix en les seccions lliures del preludi.

[edita] Corals per a teclat

Pel que fa a les s??ries corals, gaireb?? totes poden classificar-se'n en una d'aquestes tres categories: preludis corals, fantasies corals i variacions corals. La major part de les s??ries corals tenen la forma de preludis corals, com a 'Ein feste Burg ist unser Gott, BuxWV 184.

Primers compassos de Ein feste Burg ist unser Gott, BuxWV 184
Primers compassos de Ein feste Burg ist unser Gott, BuxWV 184

Exemples de fantasies corals (terme modern) s??n Gelobet seist du, Jesu Christ BuxWV 188, Nun freut euch, lieben Christen g'mein Bux WV 210, Nun lob, mein Seel, donin Herren BuxWV 213 i Wie sch??n leuchtet der Morgenstern, BuxWV 223.

Les variacions corals de Buxtehude s??n compostes normalment a tres o quatre veus. Consisteixen en tres o quatre variacions de les quals nom??s una pot usar el pedal. Aquestes peces no s??n tan importants per al desenvolupament de la forma ni tan avan??ades com les contribucions de Pachelbel o Georg B??hm a aquest g??nere.

Hi ha s??ries corals que no encaixen en cap d'aquests tres tipus: Auf meinen lieben Gott, BuxWV 179, que ??s, de manera bastant desacostumada per a l'??poca, una suite de dansa basada en la coral, i les basades en el cant (Magnificats BuxWV 203-5 i Te Deum Laudamus, Bux WV 218), que s??n estructuralment similars a les fantasies corals.

[edita] Altres obres per a teclat

Aix?? mateix Buxtehude va compondre dues chacones i una passacaglia que, al costat de les sis chaconas per a orgue de Pachelbel, representen una variaci?? de l'estil tradicional de la chacona, i, a m??s, la primera contribuci?? seriosa del Nord d'Alemanya a l'evoluci?? d'aquest g??nere. S??n entre les obres de Buxtehude m??s conegudes i han influ??t en nombrosos compositors posteriors, en particular Bach i Brahms. Unes quantes canzonas per a teclat s??n les seves ??niques peces estrictament contrapunt??stiques i probablement van ser compostes amb finalitats pedag??giques.

De les tres peces conegudes com a fugues, nom??s la primera, BuxWV 174, ??s una veritable fuga; BuxWV 175 ??s m??s una canzona (dues seccions, ambdues fugades i sobre el mateix tema), mentre que BuxWV 176 ??s m??s un t??pic preludi, nom??s que comen??a amb una fuga en lloc d'amb una secci?? improvisada.

[edita] Enregistraments

[edita] Obres per a orgue

  • Peter Hurford
  • Rene Saorgin (integral), (Harmonia Mundi 2901484.88)
  • Harald Vogel

[edita] M??sica de cambra

  • Trio sonates en sol, si bemoll i en do menor, Op. 1/2, 4 i 6 (BuxWV 253, 255 i 257). Trio sonates en do, en sol menor, Op. 2/2-3 (BuxWV 260 i 261). Trio Sonnerie, ASV/Gaudeamus

[edita] Cantates

  • 6 Cantates (BuxWV 78, 62, 76, 31, 41, 15), Orchestra Anima Eterna & The Royal Consort, Collegium Vocale, Jos van Immerseel - 1994 - Channel Classics, CCS 7895
  • Sacred Cantatas (BuxWV 47, 94, 56, 73, 174, 12, 48, 38, 60), Emma Kirkby et al., The Purcell Quartet, 2003, Chandos Records Ltd, Chan 0691
  • Sacred Cantatas Vol. 2 (BuxWV 13, 92, 77, 17, 6, 71, 58, 37, 57), Emma Kirkby, Michael Chance, Charles Daniels, Peter Harvey, The Purcell Quartett, 2005, Chandos Records Ltd, Chan 0723
  • Sacred Cantatas (BuxWV 104, 59, 97, 161, 107, 53, 64, 108), Matthew White, Katherine Hill, Paul Grindlay, Aradia Ensemble, Kevin Mallon, 2004, Naxos 8.557041
  • Geistliche Kantaten (Cantates Sacres), Cantus Colln, Konrad Junghanel, Harmonia Mundi France HMC 901629.
  • Membra Jesu Nostri, Monteverdi Choir, English Baroque Soloists, Fretwork, John Eliot Gardiner, Archiv Produktion 447 298-2.
  • Membra Jesu Nostri, Ton Koopman, Erato 2292-45295-2.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? D'acord a com firmava en les seves cartes: Dieterich
  2. ??? McLeish, K. y otros, La discoteca ideal de m??sica cl??sica, Planeta, 1996. ISBN 84-08-01038-7.
  3. ??? McLeish, K. y otros, La discoteca ideal de m??sica cl??sica, Planeta, 1996. ISBN 84-08-01038-7.

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Dieterich Buxtehude