Heinrich Sch??tz
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Sch??tz (desambiguaci??)??. |
Heinrich Sch??tz (batejat el 9 d'octubre de 1585 ??? ???6 de novembre de 1672) va ser un organista i compositor alemany, generalment recordat com un dels m??s importants compositors alemanys abans de Johann Sebastian Bach i sovint considerat un dels m??s importants del Segle XVII, junt amb Claudio Monteverdi. Va escriure la primer ??pera alemanya, "Dafne" , estrenada a Torgau el 1627. La partitura d'aquesta obra, no obstant, s'ha perdut.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Sch??tz va n??ixer a K??stritz. El seu talent musical va ser descobert per Moritz Von Hessen-Kassel l'any 1599. Despr??s de formar part d'un cor d'infants, va viatjar a estudiar lleis a Marburg, i despr??s es va establir a Ven??cia entre 1609 i 1613, per a estudiar m??sica amb Giovanni Gabrieli. Posteriorment va realitzar una breu pr??ctica com a organista a Kassel, per a traslladar-se a Dresden l'any 1615 , on va treballar com a compositor de la cort de l'Elector de Sax??nia . Va mantenir el seu lloc a Dresden fins al fi de la seua vida (posant la llavor del que actualment ??s la Capella de l'Estat de Dresden), per?? va deixar la ciutat en diverses ocasions: l'any 1628 va viatjar a Ven??cia on possiblement es va entrevistar amb Claudio Monteverdi ??? fins i tot s'especula que va estudiar amb ell ??? i el 1633, despr??s de la Guerra dels trenta anys va interrompre el seu treball a la cort de Sax??nia i va acceptar un treball a Copenhagen. Va retornar a Dresden l'any 1641, i hi va romandre fins la seua mort. Va morir l'any 1672, als 87 anys.
[edita] Estil
Les obres de Sch??tz mostren la influ??ncia dels seus dos principals mestres, Gabrieli i Monteverdi. A m??s va rebre la influ??ncia dels compositors de l'escola holandesa del Segle XVI. La seua principal aportaci?? es troba en el camp de la m??sica sacra, des d'obres per a solistes amb acompanyament instrumental fins a m??sica coral "a capella" . Els seus treballs m??s representatius inclouen els seus tres llibres de Simfonies Sacres, els "Salms de David" , les "Set paraules de Jesucrist en la Creu" i les seues tres s??ries de Passions.
La m??sica de Sch??tz, que en un principi va resultar progressista, va derivar en un estil simple i molt auster, culminant amb les seues ??ltimes Passions. Algunes consideracions pr??ctiques permeten entendre les causes d'aquesta evoluci??: la Guerra dels 30 anys va devastar la infraestructura musical d'Alemanya, i no existien els mitjans per a interpretar les obres gegantines a l'estil de l'Escola Veneciana, caracter??stiques dels seus primers treballs. Sch??tz va ser un dels ??ltims compositors que va escriure en un estil modal, amb harmonies no funcionals sovint resultants del joc entre les veus. En contrast, molta de la seua m??sica mostra un forta espenta tonal quan encara les cad??ncies. La seua m??sica fa un ??s intensiu de la imitaci??, en la que les entrades se succeeixen en orde irregular i en intervals variats. Una caracter??stica divertida de Sch??tz ??s la creaci?? d'intenses disson??ncies causades pel moviment correcte de dos o m??s veus a trav??s d'una harmonia impl??cita. Sobretot, la seua m??sica mostra una sensibilitat extrema pels accents i significats del text, el que sovint ??s articulat usant figures t??cniques especials preses de la m??sica po??tica , que al seu torn deriven de les figures verbals dels ret??rics cl??ssics.
Quasi no ha sobreviscut m??sica secular de Sch??tz, excepte per unes poques can??ons dom??stiques ("arien") i cap m??sica purament instrumental (llevat que es comptabilitzen com a tal els breus moviments instrumentals titulats "Simfonia", que tanquen els di??legs en "Les set paraules" ). Malgrat aix??, Sch??tz t?? la reputaci?? d'haver estat un dels millors organistes d'Alemanya.
La influ??ncia de Sch??tz va ser molt important per portar noves idees musicals des d'It??lia, influ??ncia que va mantenir sobre els compositors que el van seguir. L'estil de l'escola d'orgue del nord alemany deriva en gran manera de l'obra de Sch??tz, aix?? com de Jan Pieterszoon Sweelinck. Un Segle despr??s, el seu llegat culminaria en l'obra de Johann Sebastian Bach.
[edita] Obres
Els seg??ents s??n treballs publicats. Molts d'ells contenen m??ltiples peces musicals: en total hi ha m??s de 500 obres conegudes de Sch??tz.
- Il primo libro de madrigali (primer llibre de madrigals) (Ven??cia, 1611)
- Psalmen Davids (Llibre 1) (Dresden, 1619)
- Historia Der fr??lichen und siegreichen Aufferstehung ... (Hist??ria de la Resurrecci?? de Jes??s) (Dresden, 1623)
- Cantiones sacrae (Freiberg, 1625)
- Psalmen Davids (Llibre 2) (Freiberg, 1628)
- Symphoniae sacrae (Llibre 1) (Ven??cia, 1629)
- Musicalische Exequien (Ex??quies musicals) (Dresden, 1636)
- Kleiner geistlichen Concerten (Llibre 1) (Leipzig, 1636)
- Symphoniae sacrae (Llibre 2) (Dresden, 1647)
- Geistliche Chor-Music (Dresden, 1648)
- Symphoniae sacrae (Llibre 3) (Dresden, 1650)
- Zw??lff geistliche Ges??nge (Dresden, 1657)
- Psalmen Davids (Revisi?? del llibre 2) (Dresden, 1661)
[edita] Bibliografia
- Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & CO., 1947. ISBN 0393097455 (angl??s)
- Basil Smallman: Heinrich Sch??tz, The Master Musicians, 2000. (angl??s)
- Tamsin (nascut Tristan) Jones, "Passions in Perspective: An Analytical Discussion of the Three Passions of Heinrich Sch??tz (1585-1672) against their Historical and Stylistic Backgrounds" (Tesi Doctoral, University of Birmingham, 2000) (angl??s)
- Heinrich Sch??tz: "Geistliche Chor-Music, OP. 11." Editat per Andrew Thomas Kuster. Ann Arbor, MON, 2005. ISBN 1411642430. (angl??s)
