Johann Jakob Froberger
De Viquip??dia
Johann Jakob Froberger (18 de maig de 1616 - ??? 7 de maig de 1667) va ser un compositor i organista alemany del Barroc. La seva obra per a teclat, sobretot suites i tocatas, s'executen indistintament al clavec?? o a l'orgue, encara que es prefereix la seva interpretaci?? amb el primer d'aquests instruments. Froberger ??s el primer gran m??sic alemany que integra tant l'escola francesa com la italiana i desenvolupa aquests estils portant-los a un llenguatge molt personal, flexible i ric en matisos.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Froberger va n??ixer a Stuttgart (Alemanya) i va rebre probablement les primeres lli??ons de m??sica del seu pare i de m??sics anglesos. La seva joventut durant la Guerra dels Trenta Anys i la p??rdua dels seus pares arran d'una epid??mia de pesta van influir probablement en la personalitat del jove m??sic, que es va convertir al catolicisme. Probablement el 1634 es va traslladar a Viena com a organista de la cort de Ferran III, i ??s segur que aquest c??rrec l'ocupava el 1637, any en que viatj?? a Roma per estudiar amb Girolamo Frescobaldi. A Roma trava lla??os d'amistat amb Giacomo Carissimi i amb Athanasius Kircher, amb qui mantindria correspond??ncia al llarg de tota la seva vida.
Froberger torna a Viena el 1641 i roman all?? fins a 1658, viatjant amb freq????ncia en missions diplom??tiques per a Ferdinand III. Els seus passos li porten a Roma, Mantua, Flor??ncia, Brussel??les, Dresden, Anvers, Londres i, sobretot, Par??s, on va viure durant tres anys (1650-1653) i es va relacionar amb Louis Couperin i altres m??sics francesos. Torna de nou a Viena com a organista de la cort, c??rrec en el qual roman fins a 1658, any en qu?? dimiteix per viure retirat al castell de H??ricourt com a mestre de la princesa Sybilla de Wurtemberg-Montb??liard, on mor d'un atac d'apoplexia l'any 1667.
[edita] Obra
La seva producci?? musical avui coneguda compr??n gaireb?? exclusivament m??sica per a teclat, que es pot interpretar indistintament en un orgue o un clavec??:
- 25 tocatas.
- 30 suites.
- 2 peces de m??sica descriptiva, d'estil franc??s.
- 48 peces polif??niques, d'inspiraci?? italiana.
La grandesa de la seva obra est?? desenvolupada en les tocatas i les suites.
[edita] Tocatas
Estan constru??des segons l'esquema estructural
El material tem??tic m??s ric i variat se situa en la Introducci??, que obre la composici?? amb gran energia. Aquesta pe??a, de gran inspiraci??, adopta car??cter solemne o meditatiu.
Tamb?? interessa destacar la secci?? central, de desenvolupament molt lliure i recorreguda per petits temes musicals que es deixen portar pel "stilus phantasticus" i incorporen canvis bruscos d'expressi??, disson??ncies, juxtaposici?? de frases molt contrastades o sobtades interrupcions del discurs. ??s en aquesta secci?? lliure de les tocatas on Froberger empra els recursos t??cnics m??s diversos i emotius per meravellar l'oient, responent als principis de l'est??tica barroca.
[edita] Suites
Estan formades per quatre danses:
Aquest ordre, que no ??s el tradicional de la suite, respon a situar les peces m??s solemnes (Alemanda i Sarabanda) emmarcant la suite. Encara que posteriorment les suites de Froberger es van reeditar amb un ordre m??s cl??ssic en les seves seccions, no se li ha d'atribuir a ell la consolidaci?? de la estructura tradicional d'aquesta forma musical.
Froberger tracta la suite d'una manera personal, allunyant-se d'esquemes coneguts i combinant el "style bris??" franc??s amb els recursos t??pics dels m??sics italians (figures ret??riques musicals com la clamatione o exclamaci??, l'accent, la cascada, el trinat, el grupet, l'acciaccatura,...), codi capa?? d'expressar subtils matisos i que va tenir molta difusi?? en els ambients musicals europeus del segle XVII.
[edita] Alemanda
Tenen car??cter de Preludi (Suite XVII) o de Lament (Suites I i VII), o b?? de Tombeau (Suites III i XIX). La de la Suite XVI s'aproxima a la Tocata o a un Preludi no mesurat. Aqu?? trobem les peces del repertori m??s profund i sensible de Froberger, i en algunes d'elles trobem t??tols precisos que detallen l'abast de la pe??a, entre les que es compten algunes de les seves obres mestres. Aix?? ocorre en:
- L'Alemanda de la Suite VI, titulada Lamento sopra la dolorosa perdita della Real Maest?? di Ferdinando IV R?? de Romani.
- La de la Suite XXX, Plainte faite ?? Londres pour passer la melancholie, la qual es toca lentament i amb discreci??.
- La colpidora M??ditation sur ma mort future, que es toca lentament i amb discreci?? (Suite XX).
[edita] Giga
Breus i concises, en algun cas en estil escapat i en altres en estil laudatori, lliure i lleuger, sovint escrites en ritme binari i en algun cas en ternari.
[edita] Corranda
Tamb?? breus i tractades amb llibertat. El comp??s de la dansa es veu sovint interromput per suspensions del discurs o prolongacions d'aquest, que fan vacil??lar el seu impuls continu.
[edita] Sarabanda
Nobles, de gran al?? i expressivitat controlada, per?? amb raptes d'emotivitat intensa. Constitueixen el tancament adequat i solemne de la suite de Froberger. Destaquen les de les suites XVIII i XIX, que contenen cromatismes, disson??ncies, exclamacions i passatges que creen una atmosfera luctuosa per?? de molta dignitat.
