Cantata núm. 147 de Bach
De Viquipèdia
La cantata núm. 147 de Bach, Herz und Mund und Tat und Leben (El cor i la boca, i els fets i la vida), BWV 147, és una cantata de Johann Sebastian Bach composta per a la festa de la Visitació de la Verge Maria, que en la litúrgia luterana se celebra el 2 de juliol, data en la qual va ser estrenada el 1723 a Leipzig.
Va ser composta, en la seva primera versió, el 1721, si bé reelaborada per a la seva posterior estrena per raons litúrgiques (no es permetien, a Leipzig, les manifestacions descriptives en les cantates, en temps d'advent o quaresma).
Aquesta cantata és una de les més cèlebres de Bach, en especial, la secció sisena (que es repeteix en la dècima), coneguda com Jesu bleibet meine Freude (Jesús continua sent la meva alegria).
Els texts de la cantata procedeixen de Salomo Franck (seccions 3, 5 i 7), Martin Jahn (6 i 10), un poeta desconegut (2, 4, 8, 9) i, potser, el propi Bach.
La instrumentació d'aquesta obra inclou una trompeta aguda, dos oboès, un oboè d'amor, dos oboès de caça, corda i continu amb fagot. La part vocal corre a càrrec d'un cor, soprano, contralt, tenor i baix.
[edita] Seccions
És una cantata relativament llarga (a prop de mitja hora, segons les versions), dividida en dues parts i deu seccions.
Primera part:
- Cor : « Herz und Mund und Tat und Leben »
- Recitatiu : « Gebenedeiter Mund! »
- Ària : « Schäme dich, o Seele nicht »
- Recitatiu : « Verstockung kann Gewaltige veblenden »
- Ària : « Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn »
- Cor : « Wohl mir, daß ich Jesum habe »
Segona part:
- Ària : « Hilf, Jesu, hilf, daß ich auch dich bekenne »
- Recitatiu : « Der höchsten Allmacht Wunderhand »
- Ària : « Ich will von Jesu Wundern singen »
- Cor : « Jesu bleibet meine Freude »
