Trompeta
De Viquipèdia
La trompeta és un instrument de la família de vent-metall, constituït per una embocadura acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló.
L'embocadura de la trompeta, com la del trombó, té una perforació interior en forma de copa en U. Això contribueix que la sonoritat de la trompeta sigui més vibrant, i menys càlida que la d´altres instruments, com per exemple, la trompa.
El tub de la trompeta, que pot ésser de diferents aliatges (com per exemple de coure) tret de la part del pavelló que és cònica, està constituït per un tub cilíndric, fet que en combinació amb les característiques de l'embocadura li confereixen a l'instrument el timbre i potència sonora característica.
L'origen de les trompetes, instruments als quals des de l'antiguitat se'ls va assignar un paper militar o cerimonial pel fet d'estar constituïdes per un tub bàsicament cilíndric, caldria cercar-lo en els antics instruments de canya, fusta, etc. Un exemple en seria la trompeta d'escorça.
Instruments metàl·lics d'aquestes característiques ja es trobaven a l'antic Egipte, però els parents més propers de les actuals trompetes foren el sàlpinx, mena de trompeta curta dels grecs, o la lituus, trompeta llarga dels romans, ambdues destinades a un ús militar, així com en la gran trompeta sarraïna, importada pels Creuats.
Amb una construcció inicialment recta, en el segle XV s'inicien els intents, primerament amb una rudimentària forma en S, que conduiran, ja a finals del segle XVI, a desenvolupar una tècnica més depurada que permetrà enrotllar el tub sobre ell mateix, moment a partir del qual l'instrument adquireix unes possibilitats tècniques més destacades, amb l'afegit de cossos de recanvi que permetien modificar la llargada de l'instrument i, per tant, la tonalitat.
No serà fins al segle XIX que s'hi incorporaran els pistons, els quals permeten a l'instrument tocar dues i mitja octaves a partir d'un sofisticat sistema que allarga el tub principal mitjançant la inclusió de tubs complementaris.
Hi ha diferents tipus de trompetes. Els més emprats són: la trompeta en si bemoll (instrument transpositor) i, el més familiar per a nosaltres, la trompeta en do (no transpositora).
Les sordines, accessoris de metall o fusta que s'introdueixen en el pavelló, permeten graduar, segons les necessitats expressives, tant la potència sonora de l'instrument com la seva qualitat tímbrica. Així, el jazz, estil de música en el qual la trompeta ha assolit un paper destacat, ha donat peu a uns tipus específics de sordines calibrats d'acord amb els gusts i estètiques propis d'aquest estil.
