Contralt

De Viquip??dia

Registres vocals

Veus femenines

Soprano
Mezzosoprano
Contralt

Veus masculines

La contralt ??s el registre m??s greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄. S??n les que arriben a les notes m??s greus. Antigament tamb?? se l'anomenava alt, per?? aquesta denominaci?? ha quedat en des??s. Supera a la mezzosoprano dram??tica en la pot??ncia amb qu?? ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre ??s fosc i c??lid. Les aut??ntiques veus de contralt s??n relativament escasses i per aix?? moltes vegades las partitures per contralt solen ser cantades per mezzosopranos especialment per aquelles que poden cantar notes m??s greus. L'int??rval de la veu es barreja amb l'habitual dels contratenors, i en molts casos contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la m??sica renaixentista i barroca, i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a castrati de veu greu.

Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos:

Contralt dram??tica: A causa de el seu timbre fosc, en el repertori de les contralts abunden papers dram??tics que requereixen gran intensitat d'expressi??, encara que resulta bastant dif??cil que una contralt realitzi molts ornaments. ??s habitual que les contralts interpretin papers que van ser escrits originalment per a veu de castrati (per aix??, en moltes ocasions han d'executar rols masculins). Dos exemples de contralt dram??tica s??n la nord-americana Marilyn Horne (com Romeo Montecchio en I Capuletti e i Montecchi de Vincenzo Bellini) o Hitomi Katagiri (com Erda al Sigfrid de Richard Wagner).
Contralto c??mica o buffa: ??s el nom que es d??na a una contralt quan interpreta un paper c??mic. ??s una veu de contralt amb capacitat per a cantar ornaments, encara m??s dif??cil de trobar que la contralt dram??tica. Un exemple ??s Adriana Plot com a Marcelina a Le nozze di Figaro de Mozart.