Albert Cotó i Fita
De Viquipèdia
Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 - Barcelona, 23 d'abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d'orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
El 1888 s'instal·là a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres, un dels quals, Eldorado. Fundà el Vuitet Cotó, que estrenà les seves peces de ball, especialment americanes i valsos (balls vuitcentistes). D'entre la seva àmplia obra compositora, tingueren molta anomenada les comèdies escèniques Portofolios musicales. Diverses de les seves obres estan subtitulades com a "peces fàcils per a piano", i possiblement les edità amb finalitats pedagògiques.
[edita] Obra
- Un suspiro para mi patria (1885), per a violí i piano
[edita] Obres per a l'escena: sarsueles i altres
- A la Virreina (1896), lletra de Josep Peracaula i Matheu
- El anillo mágico (1902)
- El arte lírico, ó Géneros de uso: sátira teatral cómico-lírica-bailable (1903), lletra de Manuel Caba Martínez, en un acte
- La bella chiquita (1893), lletra de Rafael Castillo
- Correo nacional: revista postal cómico-lírica (1891), lletra de Frederic Busutil [1], en un acte
- De Enero a Enero, ó Calendario en un año: revista (1899), lletra de Joaquim Montero [2], en un acte
- ¡Ensayo de líos!, lletra d'Alfons Marxuach, en un acte
- Gente de mar: zarzuela (1903), lletra de Pedro Sañudo Autrán, en un acte
- Idaura, o, El peine de oro (1895), lletra de Timoteu Coll i Vilades, en tres actes
- La panadera: sainete lírico (1899), lletra de Delfín Jerez Bosco i Anselmo Fernández, en un acte
- Plaza partida: juguete cómico-lírico (1894), lletra de Daniel Banquells i d'Eduardo Montesinos, en un acte
- El primer premio (1889), lletra de Julio de las Cuevas i José Caldeiro
- El Prior y el priorato: juguetillo lírico (1892), lletra de José Sala Julién, en un acte
- El rayo: juguete cómico-lírico (1898), lletra de Salvador Maria Granés [3], en un acte
- Sobre el terreno: apropósito cómico lírico (1892), lletra d'Alfons Marxuach i Adelardo de Reyes, en un acte
- Los tres claveles (1895), lletra de Julio de las Cuevas García i Alfonso Tobar, en un acte
- El viaje imprevisto, en quatre actes
[edita] Obres vocals
- La fira de Santa Creu (1882), composició coral
- ¡Mi último valz!, cançó amb lletra d' E. Montesinos (fill)
- ¡No verte, lletra de Josep Amat i Capmany
[edita] Balls vuit-centistes
- Americanes: A toda vela, Amapola, La aparición, La boda, Clorinda, Dalia, La desposada, La góndola, La luciérnaga, Miedosa, Raida, Rosa, La última lágrima
- Danzas (?): Asunción:, La barquilla, La boda, Delicias del campo (1905), En la aldea (1905), La esmeralda, La indiana: gran danza, Inquietud, Marinerita, La mariposa, La mascarita (1892), La mística, Nina, La palomita, Rosaura (1892), La válvula
- Havaneres: La bienechura, El canario, Carmelita, La conversión, El jockey, Malvina, Mi reina
- Llancers: Los aristócratas, Los embajadores, Los empleados
- Masurques: La bayadera (1892), La brújula, Carmen, La chula, La electricidad, Flor de lis, Lila, Margarita, La novicia, Nube de verano (1890), La princesa, Rosa de Mayo (1905), La saeta, La suegra
- Polques: Anís del Velocípedo, Azucena, La bacanal, La Carinyosa, Champagne de Reus, Damisela [4], El escándalo, Monroc-Peña (orquestració moderna de Josep Agustí Garcia), La Maruja (1905), La moza, Pizpireta (1892), La tornera, Weyler
- Rigodons: El ataque, Los alabarderos, Espuela de caballero, Los trasnochadores
- Schotisch: El alcázar (1892), El crepúsculo (1905), El diputado, El embajador, El ministro, El Parisién, Pensamiento, El viaje a Suiza (vegeu a Arxius de so)
- Tangos: Anís Barcino, El esclavo
- Valsos: Éxtasis: vals Boston, El nardo (1905), El pantano, Zailán
- Vals-jota: Allá va eso, El andarín, El baturro, El Calañés, El capote, El carnaval, El chapuzón (1892), El chavó, El clavel, El gitano, Guerrita, El minuto, El pelotari, El picador, Reverte, Torbellino, El turista, El valenciano (1905)
- El cielo de Andalucía, conté 12 sevillanes (Sevilla, Granada, Málaga, Cádiz, Jaen, Córdoba, Huelva, Almería, Jerez, Écija, Linares, Loja)
- Danza de negros: capricho cubano (1892)
- Espartero, pas-doble amb lletra de Pascual Guillén Aznar
- La java: pericón
- Los sablistas: quadrille (1892)
[edita] Sardanes
- A orillas del Nilo, amb lletra de Pascual Guillén Aznar. L'autor també la denominà com a americana
- Absència
- L'albada (1885)
- La campinya
- Cant d'amors (pòstuma, 1916)
- Dalt la serra
- Desengany (pòstuma, 1906)
- La Feliseta (1902)
- Les festes de la Mercè (1902), revessa [5]
- Les fires de Santa Creu (1882)
- El plor d'una nina
- El Portfolio de Eldorado, sardana de la revista
- Primavera
- El prior y el priorato (1892), sardana de la sarsuela
- Retorn de festa
- T'estimo, per a piano
- El tamboriler
- La vesprada (1885)
[edita] Bibliografia
- Salvador Raurich i Ferriol Recorts d'una evolució musical a l'Empordà: La obra musical del preuat mestre empordanès n'Albert Cotó, assaig crític i biogràfic Palafrugell: P. Ribas, 1913
- Sergio Moliner Clemente Catálogo de composiciones de Albert Cotó i Fita, en premsa
- Josep Agustí Garcia i Terés Obras de A. Cotó para orquesta sinfónica. Partituras de estudio, en premsa
[edita] Enllaços
- Llista de les sardanes d'Albert Cotó
- Associació Johann Strauss de España (castellà) El seu departament de musicologia estudia l'obra d'Albert Cotó
- Catàleg general de sarsueles (castellà)
[edita] Notes
- ↑ Frederic Busutil (1846-1891), segons la Biblioteca de Catalunya
- ↑ Joaquim Montero i Delgado (València 1869-Santiago de Xile 1942), actor i comediògraf
- ↑ Salvador Maria Granés (1838-1911), segons la Biblioteca Nacional de Madrid
- ↑ Partitura i arxiu de so en format NWC
- ↑ Estrenada a Barcelona el 27 de setembre del 1902, va ser gravada en el disc de vinil de llarga durada Sardanes vuit-centistes, de la col·lecció Clàssics de la sardana 9
