Tango

De Viquipèdia

El tango és la música i el ball més popular i internacional de l'Argentina, mundialment associat a la passió i a l'amor. Les habilitats dels seus dansadors són molt valorades pels entesos.

Breu història

El Tango sorgeix dels suburbis de la ciutat de Buenos Aires a finals del segle XIX, en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en una gran metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic. La barreja dels immigrants, negres i gautxos que arribaven a la ciutat han fet del Tango un producte cultural únic al món i capaç de fer notar en ell totes les característiques dels habitants de Buenos Aires.

Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades per trios de guitarra, violí i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades. Més tard, es va incorporar un instrument anomenat Bandoneó el qual donaria al Tango el seu so característic pel qual és reconegut a tot el món. En els seus primers anys, es tocava i ballava en prostíbuls i, per aquesta raó, les primeres lletres eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta música, amb les seves lletres que evoquen a l'amor que no va poder ser i el raval que ja no és el mateix, entrarien en escena a partir de la segona dècada del segle XX, quan Pascual Contursi escriu "Mi noche Triste", narrant els sentiments d'un home abandonat per la seva dona. Carlos Gardel, autor per excel·lència del Tango, va gravar aquesta peça en 1917 i neix d'aquesta manera el que es va conèixer més endavant com el Tango cançó.

D'entre el gran número d'autors d'aquesta disciplina, cal destacar a més de Carlos Gardel, Roberto "Polaco" Goyeneche, Edmundo Rivero i Juan de Dios Filiberto.