Sardana
De Viquip??dia
La sardana ??s una dansa popular catalana i ??s el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle i corresponent amb ritme i din??miques a la m??sica d'una cobla. El nom pot fer refer??ncia tant al ball com a la m??sica.
Taula de continguts |
[edita] Introducci??
Un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb tempo canviant, encara que principalment lent i concentrat. Els components han de ser preferiblement parelles formades per home-dona per?? nom??s cal un m??nim de dues persones agafades per les mans per considerar que ja han creat una rotllana. La sardana ??s una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-se individualment o en parella en qualsevol moment del ball (a no ser que es tracti d'un concurs o una exhibici??).
El ball ??s m??s complicat del que sembla. Els balladors han de comptar el n??mero de passos, aix?? com identificar els canvis de ritme, de volum i d'altres motius musicals per a interpretar-ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos de moviment m??s ample, etc.
La m??sica de la sardana ??s tocada per una cobla, consistent en 12 instruments tocats per 11 m??sics. Quatre d'aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tambor??) s??n instruments t??picament catalans; els altres s??n m??s convencionals (contrabaix, trompeta , tromb?? i fiscorn). La m??sica de la sardana (que forma part del que gen??ricament es coneix per m??sica de cobla) t?? generalment un comp??s de 6/8 i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions afegeixen un acompanyament coral. Hi ha m??s de 25.000 partitures per sardana per?? nom??s les versions instrumentals s??n usades per ballar.
La sardana fou prohibida durant la dictadura de Franco com a s??mbol nacional.
[edita] Estructura del ball
La sardana es composa d'una determinada successi?? de compassos, cada comp??s ??s un punt o pas que cal fer. Els passos s???agrupen en tirades. Una sardana consta generalment de deu tirades detallades amb la seg??ent estructura:
- Introit
- 1a tirada: 1a tirada de curts
- 2a tirada: 2a tirada de curts
- 3a tirada: 1a tirada de llargs
- 4a tirada: 2a tirada de llargs
- 5a tirada: 3a tirada de curts
- 6a tirada: 4a tirada de curts
- 7a tirada: 3a tirada de llargs
- 8a tirada: 4a tirada de llargs
- Contrapunt
- 9a tirada: 5a tirada de llargs
- Contrapunt
- 10a tirada: 6a tirada de llargs
- Final
A part de saber puntejar un punt a cada comp??s i fer els despla??aments a dreta i esquerra adequadament, els balladors han de saber comptar, interpretar i repartir, ja que cada sardana ??s diferent i per tant t?? diferents ritmes i n??meros de compassos en la tirada de curts i la de llargs.
[edita] Tirada de curts o curts
Habitualment t?? de divuit a quaranta compassos i es caracteritza perqu?? en aquestes tirades els balladors mantenen les mans avall. Amb el primer comp??s de la tirada de curts el peu esquerre s???avan??a, fa un punt a terra i retrocedeix. Amb el seg??ent comp??s el ballador es despla??a cap a la dreta i seguidament marca un nou punt amb la dreta. El segueix un nou despla??ament i punt cap a l'esquerra i aix?? successivament alternant la dreta i l'esquerra. Dins una mateixa sardana la tirada de curts ??s ??nica i es repeteix la mateixa melodia en les quatre vegades que sona.
[edita] Tirada de llargs o llargs
Habitualment t?? de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc compassos i en aquest cas els balladors alcen els bra??os. Els despla??aments a dreta i esquerra s??n id??ntics a la tirada de curts, la difer??ncia ??s que en els llargs el n??mero de punts a marcar s??n tres, en lloc de un, de manera que es marca un punt amb cada comp??s.Dins una mateixa sardana la tirada de llargs ??s ??nica i es repeteix la mateixa melodia en les sis vegades que sona.
[edita] Introit i contrapunt
- Introit: Cada sardana s'obre amb un curt refilar de flabiol acabat amb un toc de tambor?? que serveix per a anunciar als balladors que la sardana ??s a punt de comen??ar.
- Contrapunt: Entre les dues ??ltimes tirades hi ha una petita pausa del ball, en la qual els balladors abaixen els bra??os deixant de ballar,i el flabiol toca de nou unes breus notes com a solista.
[edita] Comptar
La primera i segona tirada tant de curts com de llargs es ballen d'una manera continuada, sense acabar amb els peus junts al final de cada tirada (nom??s cal acabar amb els peus junts al final de la segona tirada). La primera ra?? per la que es fa d'aquesta manera ??s per comptar quants compassos t?? la tirada de curts i la de llargs respectivament, per tal de poder repartir la sardana. La segona ra?? ??s per poder interpretar-la.
[edita] Interpretar
Cal memoritzar en quins compassos hi ha canvis de ritme, per tal de ballar pausadament o saltar segons la m??sica. Podem distingir clarament dos tipus de salt durant la sardana, tot i que la interpretaci?? dependr?? de cada sardana i ballador:
- salt petit o saltir??: en els llargs, fragment posterior a la presentaci?? del tema musical per part de la tenora en el qual els tibles tenen una melodia de car??cter picat que es reflecteix amb aquest pas interpretatiu de la colla, id??ntic al salt per??, tal com indica el nom, m??s petit.
- salt o "amunt!": el tema presentat per la tenora a l'inici dels llargs sona intrepretat per tota la cobla, l??gicament amb un volum fort. Mentre es punteja se salta 3 cops per puntejada, corresponents a les 3 subdivisions tern??ries de la m??sica de sardana.
En concursos i exhibicions cada colla sardanista, formada per sis parelles, t?? una persona encarregada de dir a la resta de balladors en quin comp??s han de executar aquests salts i la resta d'interpretaci??, que pot ser el mateix cap de colla o un altre membre. En aquestes competicions s'avalua la sensibilitat en la interpretaci?? de la sardana i la capacitat de coordinaci?? de la colla per tal d'executar-ho alhora. En aplecs i ballades populars la interpretaci?? ??s m??s lliure per?? es procura interpretar com a m??nim el salt fort.
[edita] Repartir
Una vegada comptada la tirada de curts i de llargs es diu que el ballador ja sap quan "tiren els curts i els llargs". Amb el coneixement d'aquestes dues xifres ja es pot "repartir la sardana", la qual cosa significa calcular quants passos de curts (passos de "dos") i de llargs (passos de "tres") cal fer al final de cada tirada per acabar-la amb els peus junts i a l'esquerra (l'estil selvat?? es diferencia de l'empordan??s, que ??s el m??s est??s, perqu?? en lloc d'acabar a l'esquerra, acaba a la dreta).
[edita] Punt Final
Acabada la sardana, a l'??ltim comp??s de la sisena tirada de llargs, la cobla toca un acord amb cop sec, en el qual els balladors avancen els bra??os en direcci?? al mig de la rotllana en signe de comiat.
[edita] Tipus de sardanes
La sardana actual t?? dos estils, la sardana empordanesa o la sardana selvatana, en funci?? de la direcci?? en que s'inicia i acaba el ball (l'estil empordan??s ho fa per l'esquerra i el selvat?? per la dreta).
La sardana es balla a nivell popular en festes majors, celebracions i aplecs o b?? a nivell de competici?? i exhibici??. Aix?? doncs, en la sardana actual podem distingir-ne els seg??ents tipus:
- Sardana de concert: tot i que pot ser ballada, ??s m??s apropiada per escoltar en un concert.
- Sardana coral: la cobla t?? l'acompanyament d'una coral, de manera que la sardana permet ser cantada.
- Sardana obligada: en la cobla destaca la melodia d'un instrument que ??s protagonista per sobre dels altres, b?? sigui la tenora, el tible, el fiscorn o el flabiol.
- Sardana de llu??ment: generalment es tracta d'una colla sardanista que balla de manera uniformada i homog??nia i se sol ballar en concursos i exhibicions. Si es tracta d'un concurs l'objectiu ??s competir entre diferents colles per valorar quina balla millor, tant en la interpretaci?? com en l'execuci?? de la mateixa.
- Sardana revessa: el compositor posa a prova els oients i dificulta la distinci?? entre els curts i els llargs, de manera que suposa un repte pels dansaires que han d'endevinar quina tirada i repartiment t?? la sardana en q??esti??. Generalment es balla en concursos i fins i tot hi ha competicions que espec??ficament nom??s consten d'aquest tipus de sardana.
- Sardana de punts lliures: els dansaires introdueixen jocs de peus sense deixar el comp??s o la rotllana. La dificultat rau en que tots els dansaires han d'estar coordinats i atents per ballar els passos que pr??viament s'han inventat i memoritzat. Un dels dansaires va anomenant els diferents noms dels passos i tota la colla els ha d'executar en el moment prec??s. Generalment es balla en concursos i es valora no nom??s la coordinaci?? sin?? la sincronia amb la m??sica i els diferents punts ballats.
- Sardana de germanor: aplega a la totalitat de participants, formant una ??nica rotllana. Es sol ballar al final d'un concurs, festa o aplec.
- Sardana manresana: tamb?? anomenada sardana de 7 tirades. ??s una sardana que t?? 3 tirades de curts i 4 de llargs, amb l'esquema 2 curts-2llargs-1curt-1llarg-1contrapunt-llarg. ??ltimament es fan moltes audicions de 9 sardanes a l'estil manres??. Tamb?? s'empra aquesta modalitat com a "sardana de llu??ment" i de colles improvisades en molts concursos de sardanes.
[edita] La cobla
La cobla es l'orquestra popular catalana de la sardana. Aquesta orquestra posseeix des de principis del segle XX la seg??ent configuraci?? amb onze m??sics i dotze instruments:
- El flabiol, flauta de dimensions redu??des que serveix per interpretar l'inici i els contrapunts de la sardana (primera fila; un m??sic; es toca amb la m?? esquerra).
- El tambor??, tambor menut altrament conegut per tabal que tamb?? toca el flabiolista (primera fila; un m??sic; es lliga al bra?? esquerra i es toca amb una baqueta a la m?? dreta).
- El tible, un instrument de vent i fusta amb llengua doble (primera fila; dos m??sics).
- La tenora, ??s un instrument catal?? de fusta la part davantera i de llaut?? la part de darrere (primera fila; dos m??sics).
- La trompeta (segona fila; dos m??sics).
- El tromb?? (segona fila; un music).
- El fiscorn (segona fila; dos m??sics)
- El contrabaix (segona fila; un m??sic)
[edita] Origen
L'origen de la sardana ??s desconegut. La seva forma, la manera de ballar-la, el fet d'agafar-se de les mans, denoten, segons alguns autors, una antiguitat que es pot remuntar a ??poques preromanes. Per aix?? s??n tan abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga Gr??cia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja abundaven, segons es despr??n d'algunes representacions escult??riques. Posteriorment van ser adoptades per pobles ib??rics i ballades a les riberes de la Mediterr??nia. Sense arribar al mateix grau de normalitzaci?? coreogr??fica i elaboraci?? instrumental, similars danses circulars enlla??ades en comp??s de 6/8 es troben tamb?? en altres zones de Proven??a, Gal??cia, Ast??ries, Castella i Portugal.
Tamb?? hi ha qui veu en la sardana or??gens ancestrals. Aix??, l'historiador Josep Pella i Forgas (1852-1918) propugna l'origen remot de la sardana, i la identifica basant-se en la semblan??a de la sardana que llavors es ballava (sardana curta), amb les hores del dia (8 compassos de curts a la nit i 16 compassos de llargs durant el dia).
Buscant respostes, s'ha derivat cap a l'estudi etimol??gic de la paraula sardana, trobant els seus or??gens en la paraula llatina "Cerretana", que, segons Plini (escriptor llat??), ??s el nom del territori pirinenc de la regi?? de Girona anomenada Cerdanya. Degut tamb?? a les familiaritats etimol??giques, hi ha qui ho ha associat a l'illa de Sardenya a It??lia, encara que no s'ha pogut demostrar cap vincle amb el ball.
Aix?? doncs, no ??s fins el segle XVI que apareix el terminologia sardana fent refer??ncia concreta a una dansa que es ballava en forma de cercle tancat o rotllana.
[edita] Hist??ria
Tot i que la denominaci?? sardana com a ball apareix ja al segle XVI, no tenim informaci?? de com era aquest ball ni tant sols amb els documents que la citen fins el segle XIX. Aix?? doncs ??s a partir del segle XIX que es considera que es crea la sardana, amb el contrap??s.
[edita] Contrap??s
El contrap??s era una dansa semi lit??rgica ballada en cadena, b??sicament per homes, que representava la organitzaci?? jer??rquica i social d'una comunitat. Els balladors dansen en semi cercle i el primer ballador de l'extrem esquerra domina el grup, impulsant-los a fer passes m??s o menys llargues, amb l'objectiu d'acabar al mateix lloc on ha comen??at. Si s'aconsegueix aquesta fita, els balladors deien que havien aconseguit treure el contrap??s. La jornada de ball contenia v??ries seccions i figures, una de les quals era una coreografia de ball en rodona: la sardana.
[edita] Sardana curta
Durant la primera meitat del segle XIX el contrap??s sofreix una davallada, i es redueix el nombre de les seves representacions. Al mateix temps, aquella ??ltima figura del contrap??s agafa personalitat pr??pia i substitueix el contrap??s mateix. Aquesta primera versi?? independent s'anomena sardana curta, t?? una forma musical de vint-i-quatre compassos amb una extensi?? mel??dica definida i fixa que no representava cap dificultat pels balladors, que repartien de forma igual els passos a totes les sardanes.
[edita] Sardana llarga
Durant el segon ter?? del segle XIX la sardana curta experiment?? una progressiva modificaci?? i es va allargant, donant lloc a la sardana llarga. Les melodies comencen a copiar el model d'??peres italianes, de manera que els balladors, no acostumats a tenir m??s passos que els habituals, no poden acabar correctament la sardana i treure el ball en el moment que s'acaba la m??sica. Per contextualitzar aquest canvi, cal tenir en compte que les cobles no eren estables, variaven sovint els seus components i no eren professionalitzades. Aix?? feia que els agrad??s incloure m??siques de moda d'aquella ??poca per a fer el ball m??s popular i festiu. La sardana curta va representar una nova actitud social, posant la sardana com a nou ball de moda, per contra de l'antic contrap??s.
El pas de la sardana curta a la llarga t?? com a precursor Pep Ventura (1817-1875) que reforma l'estructura musical (b??sicament allargant la sardana) i reestructurant i ampliant la cobla. Pep Ventura, tamb?? conegut com a Pep de la tenora, fou sens dubte el principal responsable que la sardana s'afirm??s i propagu??s a finals del segle XIX, especialment per les comarques empordaneses, on ell tenia els seus or??gens familiars.
Va ser un altre empordan??s,Miquel Pard??s, nascut el 1818 qui l'any 1850 va publicar a Figueres el que es coneix com el primer M??todo per aprendre a ballar sardanes llargas. Amb el coneixement del nou m??tode per a repartir s'aconsegueix major difusi?? d'aquest nou estil de sardana, tot i que era poca la gent que aconseguia treure les sardanes, la qual cosa era motiu de llu??ment envers la resta de dansaires.
La sardana llarga es va propagant des de l'Empord??, la Selva i des d'all?? a tot Catalunya, arribant tamb?? a Barcelona. En documents del 1870 es ballava el contrap??s a les festes majors de Santa Coloma de Farners, Banyoles, Besal??, Palam??s, Olot, Tordera...etc per?? quan realment va aconseguir gran difusi?? fou per les Festes de la Merc?? de Barcelona el 1871, en la programaci?? de les festes d'aquest any el cartell detallava: ??empordanesos ballen sardanes llargues al so de la cobla?? i en el de l'any 1872 figurava la cobla de Pep Ventura ??tocant contrapassos, sardanes llargues i altres balls??.
L'any 1860 es va oferir un espectacle a la reina Isabel II en visita al monestir de Montserrat, amb sardanes tocades per una cobla baixada expressament de l'Empord?? i ballades per una colla de Torroella de Montgr?? dirigida pel gran ballaire i trobador del sistema de repartiment, Miquel Pard??s[1].
L'Associaci?? d'empordanesos tamb?? va contribuir enormement a la difusi?? de la sardana a Barcelona, organitzant ballades de sardanes a diferents llocs. L'Orfe?? Catal?? va dedicar especial atenci?? a la m??sica popular catalana i el 1892 va aconseguir l'estrena en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona de l'??pera Gar??n del mestre Tom??s Bret??n, en la qual figura una sardana que el dia de l'estrena va haver de repetir-se tres vegades davant la persistent insist??ncia del p??blic.
A partir d'aquest moment la difusi?? de la sardana a la resta de comarques ??s remarcable i entra ja en el segle XX.
[edita] La sardana actual
Durant el primer quart del segle XX hi ha una intensa activitat sardanista. Sorgeixen ateneus, casals i associacions que es reuneixen peri??dicament i amenitzen les trobades amb can??ons populars i ballades de sardanes. La dansa va arrelant en la consci??ncia col??lectiva com a s??mbol de solidaritat i germanor, a m??s a m??s s'hi afegeixen interessos pol??tics i intel??lectuals que l'aniran convertint en la dansa nacional de Catalunya. Un dels pol??tics que va ajudar a la propagaci?? i simbolitzaci?? nacionalista de la sardana fou Francesc Camb?? que des de la regidoria de l'Ajuntament de Barcelona, va incloure la sardana en les programacions oficials i va enfortir l'associaci?? de conceptes catalanisme-sardanisme.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i la Guerra civil espanyola (1936-1939) frena moment??niament la intensa activitat sardan??stica d'inicis de segle, per?? el s??mbol ja est?? establert i adopta connotacions reivindicatives, d'afirmaci?? patri??tica i nacionalista.
A partir del 1945 i fins els inicis dels 60 el moviment sardanista es recupera i s'expandeix. Es constitueixen noves entitats, concerts, aplecs i colles sardanistes que treballen per a la recuperaci?? del patrimoni cultural i les llibertats democr??tiques. El 1959 es celebra la Primera Jornada d'Estudis Sardanistes a Montserrat i a Girona es celebra la primera Ciutat Pubilla. Tamb?? s'instauren aplecs que encara avui s??n de gran tradici??, com el de Calella, Cardedeu, Granollers, Figueres, La Bisbal...etc. Al Rossell?? i a Andorra hi ha tamb?? un cert desplegament sardanista impulsat per l'Escola Nacional de M??sica de Perpiny?? i per l'Agrupaci?? Sardanista Andorrana respectivament.
A finals dels anys 70 i inicis dels 80 la sardana entra en un per??ode d'incertesa degut a la situaci?? pol??tica i econ??mica que d??na poc recolzament, sobretot econ??mic, als aplecs i actes sardan??stics. Hi ha una progressiva desaparici?? i encariment de cobles que cada vegada tenen m??s problemes per a subsistir. En aquest context hi haur?? l'esclat de les cobles juvenils, iniciada el 1976 amb el naixement de la Cobla Joven??vola de Sabadell. Aquest nou impuls ??s rebut amb moltes reaccions positives que animen noves iniciatives particulars i escoles de m??sica a tornar a implicar-se amb la sardana. Gr??cies a aquests moviments, la sardana entra amb bon peu a la d??cada dels 80.
El 1990 es funda la Federaci?? Sardanista de Catalunya que t?? la vocaci?? de reunir totes les entitats i treballar per la normalitzaci?? del fet sardanista, donant assessorament a les entitats que en formen part i difonent la formaci?? i informaci?? sobre el m??n sardan??stic.
El 1992 la sardana t?? representaci?? en els Jocs Ol??mpics de Barcelona en l'acte inaugural. M??s de 600 dansaires van formar cinc anelles ol??mpiques gegants i van ballar la sardana Sou Benvinguts de Joan Llu??s Moraleda, cantada per Josep Carreras i Montserrat Caball?? i interpretada per la cobla La Principal de la Bisbal.
El 1993 el m??sic catal?? Santi Arisa crea i presenta la sardanova a Manresa, la seva ciutat natal. Es tracta d'un tipus de m??sica que segueix els elements mel??dics i r??tmics de la sardana per?? incorpora un grup de jazz. Aix?? doncs, la cobla Els Montgrins (amb la tradicional formaci?? de onze m??sics) i el grup de Santi Arisa Els Laketans (piano, baix, guitarra, bateria i percussi??) interpreten un nou ball que passa a la hist??ria de la sardana com una experi??ncia innovadora per?? que no arrela en la cultura popular.
La situaci?? de la sardana a principis del segle XXI ??s analitzable a trav??s de dades de la Federaci?? Sardanista de Catalunya: la sardana t?? una limitada pres??ncia en premsa escrita (unes 17 publicacions de les que nom??s 3 s??n setmanals), m??s de 100 programes de r??dio i m??s de 30 programes televisius, per?? en ambd??s casos la majoria d'??mbit local i en hores no priorit??ries en quant a audi??ncia. Comparant dades d'un per??ode de 106 anys (1900-2006) cal destacar que l'any 2004 ??s el que m??s sardanes s'han estrenat assolint la xifra de 379 estrenes, tot i que el n??mero de compositors vius est?? en descens des dels anys 50-60 i el 2006 n'hi ha 572. En quant al n??mero de cobles, es veu un clar descens des dels 50 fins els 80 per?? a partir d'aquell moment hi ha una clara recuperaci?? fins els anys 90 i un manteniment fins a l'actualitat en el nombre de cobles actives, que el 2006 s??n 97.
L'any 2007 s'ha celebrat el vint?? aniversari de l'Aplec Internacional de la sardana.
[edita] Algunes sardanes populars
S'ha de tenir en compte que hi ha m??s de 25.000 composicions de sardanes i m??s de 2.000 compositors, de les quals la majoria no tenen text i nom??s s??n instrumentals, per tant en general no hi ha tem??tica i nom??s el t??tol de la sardana indica a qui o a qu?? esta dedicada o inspirada. En qualsevol cas, les poques que tenen text solen ser de motius propers al paisatge i poble catal??.
L'Empord??: sardana en la que es relata un paisatge f??rtil, pla i proper a la Costa Brava explicat a trav??s d'una hist??ria d'amor entre una sirena del Mediterrani i un pastor dels Pirineus, tant el poeta del text (Joan Maragall) com el compositor d'aquesta sardana del 1908 (Enric Morera), demostren aix?? el seu amor per Catalunya.
La Santa Espina es la sardana m??s emblem??tica i constitueix un himne patri??tic pels catalans. Fou prohibida durant les dictadurs de Primo de Rivera i de Franco. El text ??s d'??ngel Guimer?? i la composici?? d'Enric Morera.
[edita] An??cdotes
- El poeta Joan Maragall defineix aquest ball dient que La sardana ??s la dansa m??s bella de totes les danses que es fan i es desfan en el poema La Sardana.
[edita] Vegeu tamb??
- Portal de la Sardana
- Llista de compositors de sardanes
- Ciutat Pubilla de la Sardana
- Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folkl??rics
[edita] Enlla??os externs
- Federaci?? Sardanista de Catalunya
- Uni?? de Colles Sardanistes
- Boig per la sardana
- Nydia (programa de sardanes de la CCRTV)
- Josep Pla sobre la sardana
[edita] Refer??ncies
- ??? AMADES 1930, p.85
