Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Miguel Primo de Rivera Orbaneja - Viquip??dia

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Primo de Rivera (desambiguaci??)??.
Monument a Miguel Primo de Rivera a la Pla??a de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929)
Monument a Miguel Primo de Rivera a la Pla??a de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929)

Miguel Primo de Rivera, (Jerez de la Frontera, Cadis, 8 de gener de 1870 - Par??s, 16 de mar?? de 1930), militar que exerc?? una dictadura a Espanya (Dictadura de Primo de Rivera) des de 1923 fins al 1930, 3r marqu??s d'Estella i 7?? de Sobremonte. President del govern espanyol (1923-1930).


Taula de continguts

[edita] Or??gens

Venia d'una fam??lia de militars il??lustres, en la qual havia destacat el seu oncle Fernando Primo de Rivera, marqu??s d'Estella (1831-1921), heroi de l'??ltima guerra carlista, governador de Filipines i diverses vegades ministre de la Guerra. Va ingressar a l'ex??rcit als 14 anys i va desenvolupar la major part de la seva carrera en destinacions colonials: Marroc, Cuba i Filipines (on va acompanyar el seu oncle) van ser els escenaris que li van permetre ascendre r??pidament per m??rits de guerra, de manera que el 1912 ja era general.

Tot i estar vinculat al grup de militars africanistes, va defensar l'aband?? de les col??nies nord-africanes, motiu pel qual va patir repres??lies pol??tiques.

[edita] Dest??: La Pen??nsula

Des del 1919 va passar a destinacions peninsulars, que li van permetre posar-se en contacte amb els aguts problemes socials i pol??tics de l'??poca: Va ser Capit?? General de Val??ncia, de Madrid i de Barcelona. Des d'aquest ??ltim lloc, al qual va accedir el 1922, es va veure confrontat als problemes d'ordre p??blic de la ciutat en l'??poca del terrorisme anarquista, del pistolerisme patronal, de l'auge del catalanisme, de la inestabilitat ministerial i de la descomposici?? del sistema de partits.

Com a reacci??, Primo de Rivera va enarborar els seus ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris per fer un cop d'Estat el 13 de setembre de 1923, que suspengu?? la Constituci??, dissolgu?? el Parlament i implant?? una dictadura.

[edita] El directori militar

Amb la conniv??ncia del rei Alfons XIII i la aquiesc??ncia de bona part de la patronal, del clergat, de l'ex??rcit i de les forces conservadores, Primo de Rivera encap??al?? un directori militar que va concentrar tots els poders de l'Estat excloent als pol??tics professionals. Inicialment trob?? una certa acceptaci??, en la mesura que venia a substituir un r??gim desprestigiat i en que prometia una dictadura transit??ria inspirada en els ideals dels generacionistes de principis de segle (com Joaqu??n Costa), per tal de restaurar l'ordre i desarrelar la influ??ncia caciquil de la vida pol??tica. Fins i tot els socialistes mostraren envers ell una ben??vola neutralitat. Tot i que formalment s'inspir?? en el model feixista de Mussolini, la seva dictadura fou m??s moderada i conservadora.

Durant els anys del Directori Militar (1923-1926) va perseguir els anarquistes, el sindicat dels quals (CNT) fou declarat il??legal. Va liquidar la Mancomunitat de Catalunya, desterr?? de la vida pol??tica els partits i institucions representatives (substitu??des per tecn??crates conservadors, agrupats a partir de 1924 en la Uni?? Patri??tica), refor???? el proteccionisme estatal en favor de la ind??stria estatal i foment?? la construcci?? de grans obres p??bliques. Un dels seus ??xits va consistir en consolidar la pres??ncia espanyola al Marroc mitjan??ant una vict??ria militar que va posar fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el ??Desastre d'Annual?? de 1921, pel qual s'havien demanat responsabilitats als militars i al propi rei i que havia propiciat el cop d'Estat de 1923.

El desembarcament d'Alhucemas (1925) va formar part d'una operaci?? combinada amb l'ex??rcit franc??s per acabar amb la rebel??li?? de les tribus de bedu??ns o berbers del Rif. Tot i que aix?? contradeia les idees anteriors del dictador, fou un ??xit tan significatiu que anim?? a Primo de Rivera a institucionalitzar la seva dictadura de forma duradora. El Directori Militar don?? lloc a un Directori Civil (1926-1930) i es va reunir una Assemblea Nacional (1927) que elabor?? un avantprojecte de Constituci?? (1929). Aquell simulacre de Parlament no democr??tic, no obstant, va mostrar la diversitat de posicions pol??tiques que hi havia entre els seguidors de la dictadura, entre cat??lics conservadors i corporativistes autoritaris atrets pel feixisme.

[edita] Campanya contra la dictadura

Dividits els primorriveristes i enrarides les relacions del dictador amb el rei, no van ser capa??os d'afrontar l'auge de l'oposici??, creixentment unida i mobilitzada davant l'amena??a de veure perpetuar-se el r??gim. Socialistes i republicans s'uniren en campanya contra la dictadura, que amena??ava amb arrossegar tamb?? la Monarquia que l'havia recolzat; estudiants, obrers i intelectuals es manifestaren en contra del r??gim; i els propis militars conspiraren contra Primo de Rivera.

Finalment, desautoritzat per alts c??rrecs militars i pel rei, Primo de Rivera present?? la seva dimissi?? el 1930 i s'exili?? a Par??s, no sense haver recomanat a Alfons XIII alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el General Berenguer, que assum?? la presid??ncia). Dos mesos m??s tard, mor?? a Paris sumit en una gran decepci?? per les ingratituds rebudes. El seu fill gran, Jos?? Antonio Primo de Rivera entraria en la pol??tica poc despr??s per, segons ell, reivindicar la mem??ria del seu pare.

[edita] Primo de Rivera a Catalunya

A m??s de liquidar la Mancomunitat de Catalunya, durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistem??ticament tots els s??mbols p??blics del catalanisme.

L'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montju??c (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels s??mbols del catalanisme, per tal que aquest no tingu??s el ress?? que li podia donar l'Exposici?? Universal de 1929 de Montju??c. Pel mateix motiu va anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar nom a la Pla??a d'Espanya, col??locant-hi tamb?? dues torres venecianes.

Precedit per:
Manuel Garc??a Prieto
President del Govern espanyol
1923 ??? 1930
Succe??t per:
D??maso Berenguer y Fust??





[edita] Fonts

[edita] Enlla??os externs