Dictadura
De Viquipèdia
La dictadura és un sistema de govern en què el poder recau sobre una persona (el dictador) o organització (partit únic), que governa autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques. Mentre que a les democràcies la sobirania pertany al poble i emana d'ell, a les dictadures la sobirania és assumida per una persona, o, com a molt, per un grup minoritari.
La dictadura és una forma on es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar qualsevol resistència dels seus enemics i/o opositors. Es caracteritza per la concentració legal o il·legal, però sempre il·legítima, de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d'un govern personal o col·legiat.
Les dictadures ja existien a l'Antiguitat: a Grècia rebien el nom tirania, i és a l'Antiga Roma on sorgí el terme. Originalment, a la República Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Posseïa un poder absolut, però només per un temps determinat. Era un càrrec legítim, pensat per a situacions d'emergència.
El concepte modern de dictadura és utilitzat sobretot per a designar els règims autoritaris sorgits després de la Primera Guerra Mundial, quan aquestes formes de govern es generalitzaren a Europa i per Amèrica Central i Sud. Aquests règims totalitaris (feixisme, nacionalsocialisme) prengueren la iniciativa política fins a la Segona Guerra Mundial, que significà llur gairebé total desfeta, tret del cas espanyol que es perllongà fins molt més tard amb el franquisme.
Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa, ja que els dictadors solen justificar el seu accés el poder adduint situacions d'emergència nacional. En contrast amb una democràcia, en una dictadura el govern no és elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ésser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideològic, els governs dictatorials han estat diversos, però, en la història moderna han predominat els de tendència feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a Itàlia) o comunista (la Unió Soviètica, la Xina, Cuba...). Un altre cas, són aquelles que consideren el país com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de potències estrangeres.
[edita] Accés al poder
En alguns casos es poden fer servir els instruments democràtics (eleccions) per accedir al poder, com en el cas d'Adolf Hitler, però una vegada assolit aquest, es canvien les normes per no tornar-lo a perdre. En altres casos, la dictadura s'instal·la mitjançant un auto-cop d'estat, en què un cap d'estat, monarca o president dissol el parlament i s'auto-proclama dirigent. La forma més habitual, però es la del cop d'estat militar o la conquesta del país després d'una guerra civil.
[edita] Països amb antics govern dictatorials
- Alemanya amb Adolf Hitler (1933-1945)
- Argentina (Jorge Videla) (1976-1981)
- Algèria (Houari Boumédienne (1965-1978)
- Brasil (Getúlio Vargas) (1930-1946)
- Bangla Desh (Khandakar Mushtaq 1975-1983, Hossein Muhammad Ershad 1983-1990)
- Bolívia (Hugo Banzer 1981-1978, Pereda 1978-1980)
- Cuba (Fulgencio Batista (1952-1959)
- Espanya (Felip V 1707-1716, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco Bahamonde)
- Filipines Emilio Aguinaldo (1899-1901), Ferdinand Marcos (1965-1986)
- França (Lluís XIII amb el cardenal Richelieu, Napoleó Bonaparte 1799-1814)
- Grècia (Metaxàs, 1967-1974)
- Guatemala (Manuel Estrada Cabrera 1898-1920)
- Haití (Duvalier 1957-1986)
- Itàlia (Benito Mussolini) (1922-1943)
- Mèxic (Antonio López de Santa Anna)
- Nepal (Família Rana 1846-1951)
- Nicaragua (Anastasio Somoza 1936-1979)
- Panamà Omar Torrijos (1968-1989)
- Paraguai (José Gaspar Rodríguez de Francia 1814-1840, Solano López, Alfredo Stroessner 1954-1989)
- Portugal (Antonio de Oliveira Salazar) (1926-1974)
- República Dominicana (Estats Units d'Amèrica 1916-1924, Rafael Leónidas Trujillo 1930-1961)
- República Centreafricana André Kolingba (1981-1985)
- Romania (Nicolae Ceaucescu) (1967-1989)
- Uganda (Bazilio Olara-Okello (1985-1986)
- Unió Soviètica (Lenin, Stalin) (1922-1953)
- Uruguai (Gregorio Conrado Álvarez (1972-1985)
- Veneçuela (Julián Castro 1858-1859), (José Antonio Páez 1861-1863), (Juan Crisóstomo Falcón 1863-1865), (José Ruperto Monagas 1869-1870), (Antonio Guzmán Blanco 1870-1877), (Joaquín Sinforiano de Jesús Crespo 1892-1898), (Cipriano Castro Ruíz 1899-1908), (Juan Vicente Gómez 1908-1935), (Carlos Delgado Chalbaud 1948-1950), (Marcos Pérez Giménez 1952-1958), (Wolfgang Larrazábal 1958-1959), (Pedro Carmona 2002-2002)
- Xile (Augusto Pinochet Ugarte) (1974-1990)
- Zàmbia (Kenneth Kaunda) (1964-1991)
[edita] Actuals dictadures
- Corea del Nord (Kim Jong-il des de 1994.
- Cuba amb Fidel Castro des de 1976
- Guinea Equatorial on Teodoro Obiang Nguema va conseguir el poder derrocant en Francisco Macías Nguema, des de 1979.
- Líbia amb Muammar el Gaddafi des de 1969
- República Popular de la Xina amb Hu Jintao des de 2002.