Drets humans
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre els Drets Humans. Per a la Declaració de la ONU de 1948, vegeu Declaració Universal dels Drets Humans. |
Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió.
Els Drets Humans son inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els Drets Humans queden recollits en l'ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els Drets Humans son una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Els Drets Humans son i han estat objecte de permanent estudi per part de diverses corrents filosòfiques i polítiques al llarg de la història, com el iusnaturalisme, el iusracionalisme o el iuspositivisme.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Edat antiga
El concepte de Drets Humans tal i com el coneixem avui en dia, té les seves arrels en la cultura occidental moderna, concretament del moviment conegut com Il·lustració. No obstant, cal destacar que la majoria de cultures tenen i han tingut al llarg de la història diversos conceptes similars que es concentren al voltant de la idea de la dignitat de la persona en tant que ésser humà.
Alguns estudiosos consideren que qualsevol document sobre lleis generals acaba parlant indirectament dels Drets Humans. En aquest sentit, un dels primers exemples seria el Codi d'Hammurabi, datat del 1760 aC. Es tracta d'una mena de codi penal primitiu on s'hi inclouen lleis i normes de conducta així com el càstig a aplicar si aquestes eren infringides. El codi legisla sobre una gran varietat de temes, incloent-hi els drets de la dona, dels infants o dels esclaus.
Altres autors creuen que fins a la Civilització persa, al segle VI aC, no es pot parlar d'aquest concepte con un principi general, més enllà de lleis concretes.
En efecte fou sota el regnat del rei persa Cir II el Gran que es creà un document anomenat el Cilindre de Cir. Aquest va ser descobert el 1879, i es reconegut per a molts historiadors com el primer document sobre Drets Humans de la història.
El cilindre proclama la Llibertat religiosa per a tots els ciutadans de l'imperi, alhora que aboleix l'esclavitud. Aquesta proclamació converteix l'imperi Persa en una de les institucions més avançades de l'època, atorgant a tots els grups ètnics els mateixos drets i donant un tractament igualitari a homes i a dones. El cilindre documenta també la protecció de drets com la llibertat, la seguretat, la llibertat de moviment o el dret a la propietat, així com altres drets socials.
[edita] Edat moderna
Més endavant, el 1215 trobem a Anglaterra el que podria ser el precedent dels règims constitucionals en la Magna Carta, un document firmat pel rei Joan sense terra davant la pressió de l'aristocràcia. El document garantia una sèrie de drets com l'habeas corpus i una regulació de la jurisprudència i dels poders del monarca, que fins aleshores eren absoluts. També s'hi introdueix la llibertat religiosa i política. Es tracta d'un fet històric a Europa.
L'any 1689 va ocórrer un fet similar quan el Parlament d'Anglaterra va obligar al príncep Guillem I d'Orange-Nassau a firmar un document que es va anomenar la carta de drets (Bill of Rights). Es tracta d'un tractat que està generalment acceptat com l'antecedent immediat de moltes altres declaracions modernes, entre elles la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i fins i tot la Declaració Universal dels Drets Humans. El document servirà fonamentalment per retornar al parlament moltes de les seves funcions originals que havien estat debilitades o usurpades per la monarquia absolutista.
[edita] Edat contemporània
La Declaració de drets de Virgínia o la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà son dos nous tractats que se sustentarien sobre la base de la carta de drets anglesa. Ambdues es produeixen en períodes històrics transcendentals, com son la Guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
La Declaració de drets de Virgínia es proclamà el 12 de juny de 1776 durant la Convenció de Virgínia. És considerada la primera declaració de drets de l'època moderna i va resultar molt influent en el redactat de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica el 4 de juliol del mateix any.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és una declaració de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de França proclamada en 26 d'agost de 1789 i que serviria com a prefaci per a la futura constitució de 1791. Es tracta d'un document avançat al seu temps, que parla dels drets naturals, inalienables i sagrats de l'home i que assegura que a ignorància, la negligència o el menyspreu dels Drets Humans són les úniques causes de calamitats públiques i de la corrupció dels governs. No obstant, no parlava de les dones, a les quals (malgrat que posteriorment es volgué ampliar la definició) no se les incloïa com a ciutadanes de ple dret, fet que frustrà les esperances que aquestes havien posat en la Revolució francesa.
Després de la Segona Guerra Mundial, en resposta a la gran barbàrie comesa, la ONU començà a treballar en un document que intenti, per primer cop a la història, limitar el poder dels estats en favor d'una universalització dels Drets Humans per tal d'establir un nou ordre mundial. El tractat es firmà el 10 de desembre de 1948.
La ONU va recomanar que el text fos distribuït, comentat i discutit a les escoles de tot el món, volent establir les bases del que s'anomena actualment Educació en drets humans. Per tal de protegir i vetllar pel compliment de la declaració, s'han establert diverses institucions, com el Tribunal Europeu de Drets Humans el 1998 a Europa (que té també el seu equivalent a Amèrica i a l'Àfrica) o el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el 2006.
[edita] Validesa i universalitat dels Drets Humans
Les teories que defensen la universalitat dels Drets Humans, es solen contraposar al relativisme cultural, doctrina que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat d'establir un sistema absolut de valoració. Segons aquesta teoria és impossible doncs establir un codi o drets universals per a totes les cultures del món. Segons aquesta teoria pràctiques com l'ablació genital femenina, no podrien ser regulades per cap ingerència externa amb voluntat universalitzadora. Val a dir que es tracta d'una postura molt extremista que troba però diferents matisos al llarg de la història.
L'any 1981, la Organització per a la Unitat Africana, proclamà la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, que recull principis de la Declaració Universal dels Drets Humans i en recull de nous, fonamentalment dirigits als pobles, com el Dret a l'Autodeterminació (que tradicionalment s'havia negat a la majoria d'estats africans) o el deure d'eliminar totes les formes de dominació estrangera.
Dins de les cultures polítiques liberals modernes, els Drets Humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
- Tots els individus haurien de poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus han de prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes.
Malauradament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement ometent alguns dels drets per tal de promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem.
La cultura islàmica ha recollit en ocasions crítiques a la Declaració Universal dels Drets Humans, que va ser titllada per l'ambaixador iranià a l'ONU de ser una interpretació secular de la tradició judeo-cristiana que entrava directament en contradicció amb la tradició islàmica. Altres països asiàtics també s'han posicionat en ocasions en contra de la carta, per considerar que els valors orientals i els occidentals son força diferents, valorant sovint com a positiva una omissió a certes llibertats individuals en favor de la estabilitat i governabilitat d'un país.
Durant la Guerra Freda, en el si de les Nacions Unides, sorgiren diverses tibantors entre els anomenats blocs capitalista i socialista per la seva visió diferent de la realitat dels Drets Humans. Mentre que els primers donaven més valor a les llibertats individuals i els drets civils i polítics, els segons sostenien la necessitat de valorar els drets socials, econòmics i culturals.
La idea del liberalisme es contraposà doncs a les idees marxistes que sorgiren a principis del segle XX com la Lluita de classes, sorgides com a resposta a les pèssimes condicions de vida de la massa obrera. En aquest context es demanaren nous drets que anteriorment no havien estat contemplats, com el dret a vaga o la prohibició del treball infantil i es reclamà una intervenció directa de l'Estat per tal de solucionar aquesta sèrie de necessitats.
Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora.
Sovint els Drets Humans han estat també ignorats en favor de l'anomenada Seguretat Nacional. La mateixa ONU ha reconegut en ocasions que alguns Drets Humans poden ser obviats o limitats de forma transitòria en casos greus d'emergència nacional. Aquest no son mai els drets bàsics com el dret a la vida o a no ser torturat, regulats per la Convenció de Ginebra i ha de ser de forma estrictament temporal i sota unes condicions molt determinades.
Les violacions en els Drets Humans es produeixen quan algun agent estatal o no estatal no respecta algun dels punts de la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquests casos el Consell de Seguretat de l'ONU esdevé l'organisme responsable de discernir aquesta falta i d'establir, si s'escau, responsabilitats. Altres organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional o Human Rights Watch vetllen també per al compliment dels Drets Humans a tot el món.
[edita] Classificació
Existeixen diverses formes de classificar els Drets Humans. Una de les més conegudes és la de les tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva. Fou establerta per primer cop per Karel Vasak l'any 1979, associant cadascuna de les tres generacions amb els tres valors de la Revolució francesa, Llibertat, igualtat, fraternitat.
[edita] Primera generació
Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Alguns d'aquest són:
- Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
- Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
- Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
- Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
- Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
- Tota persona té dret a una nacionalitat.
- En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
- Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
- Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
- Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
[edita] Segona generació
La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
- Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
- Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
- Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
- Tota persona té dret a la salut física i mental.
- Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
- Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
- L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
[edita] Tercera generació
Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
- L'autodeterminació.
- La independència econòmica i política.
- La identitat nacional i cultural.
- La pau.
- La coexistència pacífica.
- L'enteniment i confiança.
- La cooperació internacional i regional.
- La justícia internacional.
- L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
- La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
- El medi ambient.
- El patrimoni comú de la humanitat.
- El desenvolupament que permeti una vida digna.
[edita] Vegeu també
- Declaració Universal dels Drets Humans
- Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
- Declaració Universal dels Drets Lingüístics
- Educació en drets humans
- Amnistia Internacional
[edita] Enllaços externs
- Informe sobre l'estat dels Drets Humans al món l'any 2007, realitzat per Amnistia Internacional. (castellà)
- Lloc web d'Amnistia Internacional (castellà)
- Solidaritat Pau Desenvolupament
- Derechos Human Rights (castellà)
- Equip Nizkor (castellà)
